Durant més de trenta anys, la col·lecció de ninots indultats infantils del Museu Faller de València convivia amb un silenci incòmode: entre les peces de 1968 i les de 1970 existia un buit que ningú podia explicar del tot. La figura corresponent a l'any 1969 havia desaparegut. Ara, eixe buit està a punt de tancar-se.
El Museu Faller ha localitzat entre els seus propis fons el ninot Tot és cant, declarat ninot indultat infantil de València en 1969 i pertanyent a la falla Espartero-Ramón y Cajal. La peça, que formava part de la falla infantil denominada Tot és cant i melodia, s'havia donat per desapareguda des dels anys 90, quan una reforma integral del museu i una profunda reorganització de la seua col·lecció deixaren sense rastre la figura. Ningú la va cremar ni la va destruir: simplement va quedar sepultada entre els fons del mateix centre cultural.
Una figura amb història pròpia
El ninot és obra de l'artista Ramon Sanchis i representa un home invident acompanyat d'un gos, ambdós sobre una peanya amb forma d'estrela. Una imatge senzilla però carregada de sensibilitat, característica d'un període que els ninots de l'època començaven a incorporar tipus populars del carrer i representacions més pròximes a la vida quotidiana. No és una presència nova en el museu: Sanchis va ser un habitual dels ninots indultats de València durant els anys 60, i el Museu Faller ja conserva altres figures seues d'eixa mateixa dècada.
La recuperació d'esta peça té un valor que va més enllà del simple farciment d'un catàleg. Estos ninots foren creats originalment com a obres efímeres destinades a cremar en la cremà, no per a conservar-se durant dècades. Que un d'ells sobrevisca intacte —encara que necessitat de restauració— durant més de mig segle és, en si mateix, un fet extraordinari. El museu procedirà ara a la seua restauració per a incorporar-lo a l'exposició permanent com més prompte millor.
Completar el relat sense interrupcions
Les col·leccions de ninots indultats grans (des de 1934) i infantils (des de 1963) constituïxen dos dels cinc conjunts principals que el Museu Faller ha custodiat. Cada figura és, a la seua manera, una fotografia congelada del seu temps: cada una de les figures conservades reflectix la sensibilitat del seu temps, les tècniques dels artistes fallers i els missatges que cada any han connectat amb el públic valencià. Per això, un salt de dos anys en la línia cronològica no era un detall menor: era una fissura en el relat.
Amb la tornada del ninot de 1969, el Museu Faller completa per fi la col·lecció íntegra de ninots indultats infantils i pot oferir un fil conductor ininterromput que documenta l'evolució del modelatge i l'escultura fallera de finals dels anys 60. Una seqüència que ara, gràcies a Ramon Sanchis i el seu home invident, torna a estar completa.
La casualitat que arredoneix la història
La notícia té, a més, un gir que la història fallera difícilment podria haver guionitzat millor. La comissió d'Espartero-Ramón y Cajal, autora del ninot recuperat de 1969, ha guanyat també el ninot indultat infantil de les Falles de 2026. És a dir, la mateixa falla que protagonitza l'episodi històric que es tanca hui és també la que escriu el capítol més recent del museu. Una coincidència que convertix el que podria haver sigut una notícia d'arxiu en una cosa que ressona amb plena vigència.
En el Museu Faller es guarden els ninots indultats des de 1934, les figures que el públic ha salvat del foc any rere any per ser les més boniques, les més originals o les més divertides. Una col·lecció única en el món que compta quasi 90 anys d'història fallera. Que un dels seus capítols perduts reaparega dècades després, sense haver eixit de l'edifici, diu molt sobre la complexitat de preservar un patrimoni que, en origen, va nàixer per a desaparéixer entre les flames.