El 'boom' dels apartaments turístics a València cada vegada és més palpable. En el barri de Sant Antoni-Zaidia, la comunitat de residents ha arribat a la fartura. El panorama de la zona ha canviat per complet: turistes que es posen en roba interior a prendre el sol en ple carrer. En lloc d'anar a la platja, trauen les cadires dels apartaments turístics i s'assenten a la meitat de la via pública.
Esta situació no ha deixat indiferents als veïns del barri residencial. Per xarxes socials, comuniquen que es tracta d'una situació insostenible que amenaça amb acabar amb la tranquil·litat del barri. No sols ixen a prendre el sol. Estos turistes també han començat a traure els estenedors a la vorera.
Des de l'Associació de Veïns de Sant Antoni-Zaidia denuncien en el seu compte de 'X': "En el barri de Sant Antoni no tindrem dotacions públiques de cap mena però 'gràcies' als apartaments turístics tenim terrasses al sol amb turistes en roba interior, servei de bugaderia, roba tendida al carrer..."
Creixement de pisos turístics a València
En la Comunitat Valenciana, segons el Registre de Turisme, al juliol de 2024 hi havia més de 100.000 habitatges d'ús turístic, amb un increment del 160.4% entre 2015 i 2023, i es van inscriure unes 9.000 nous habitatges en 2024. No obstant això, les xifres no paren d'augmentar.
Per a gener de 2025, s'estimen 10.318 pisos turístics. Això suposa un augment d'aproximadament 3.000 habitatges en dos anys.
On es concentren els pisos turístics?
- Ciutat Vella (centre històric): En esta zona s'inclouen barris com El Carmen, Velluters, El Pilar, El Mercat, La Seu i part de La Xerea. Ací, els pisos turístics representen fins al 10% del total de residències, la qual cosa indica una alta saturació. S'ha proposat prohibir nous pisos turístics en edificis amb habitatges residencials en esta zona.
- Poblats Marítims (districte marítim): Barris com El Cabanyal-Canyamelar registren un augment del 42% en pisos turístics en un sol any. Set de cada deu places turístiques es concentren en el centre i la façana marítima.
- La Zaidia: Ha experimentat un creixement del 98% en pisos turístics en un any, amb molts situats en baixos comercials, la qual cosa afecta el comerç local.
- Soternes: Encara que és una zona més residencial, ha vist un augment del 211% en pisos turístics, la qual cosa reflectix l'expansió d'esta activitat a barris no tradicionalment turístics.
- Benimaclet: També afectat, encara que en menor mesura segons algunes fonts. Les associacions veïnals han impulsat canvis en els estatuts comunitaris per a limitar els pisos turístics.
- Russafa: Es tracta d'una zona amb alta pressió turística, on l'impacte en els preus de lloguer pot arribar al 10%.
Com afecta als veïns l'augment dels pisos turístics?
Són diversos els efectes de la turisficació dels barris residencials de València. Entre ells:
- Pujada de preus de lloguer i habitatge: Un informe municipal indica que els pisos turístics contribuïxen a un augment del 3.3% en els preus de lloguer de mitjana, però en zones turístiques com Ciutat Vella, Russafa o El Carme, este impacte pot arribar al 10%. Segons es plasma en este informe, el 95.3% dels valencians considera el preu del lloguer un problema molt important, i el 95.7% opina el mateix sobre el preu de venda d'habitatges. Segons l'Observatori de l'Habitatge de la Universitat Politècnica, el preu mitjà del lloguer ha pujat un 72% des de 2019.
- Problemes de convivència: 59.2% dels enquestats en un baròmetre municipal de 2025 consideren els pisos turístics representen un problema important per a la tranquil·litat en les zones residencials. Els veïns es queixen del soroll, festes nocturnes, actituds incíviques i un augment en la sensació d'inseguretat a causa de la rotació constant de desconeguts en els edificis.
- Pèrdua d'identitat i comerç local: La turistificació fa que els barris estiguen més pensats per als turistes que per als veïns. Molts comerços de proximitat s'han vist obligats a tancar les seues portes. Sobretot en la Zaidia, una zona en la qual la majoria de baixos comercials s'han convertit en pisos turístics.
- A Ciutat Vella, s'estima que més de 5,000 habitatges han sigut reemplaçades per pisos turístics, contribuint a la "desertització" del centre.