La despesa en pensions continua a l'alça a la Comunitat Valenciana. L'augment del nombre de prestacions i la millora de les seues quanties eleven cada mes la factura de la Seguretat Social i reobrin el debat sobre la capacitat del sistema per a mantindre estos pagaments en les pròximes dècades. A l'octubre, la comunitat va registrar 1.088.209 pensions, amb una prestació mitjana de 1.274,8 euros mensuals.
Les dades de la Seguretat Social reflectixen que en el conjunt d'Espanya es van abonar 10.565.782 pensions durant este mes, corresponents a aproximadament 9,6 milions de persones. La pensió mitjana del sistema estatal es va situar en 1.376,1 euros, un 4,6% més que l'octubre de 2025. En el cas valencià, l'increment de la prestació mitjana va ser del 4,8%.
Esta evolució respon tant a la revalorització de les pensions com a l'entrada de nous jubilats amb carreres laborals i bases de cotització més elevades. Segons les dades facilitades, les noves altes de jubilació van reconéixer una prestació mitjana de 1.639 euros al mes, enfront dels 1.240 euros de les pensions que van deixar vacant. Esta diferència contribuïx a elevar progressivament la quantia mitjana del sistema.
Alacant concentra més de 358.000 pensions
El repartiment provincial mostra diferències importants dins de la Comunitat Valenciana. València compta amb 585.733 pensions, enfront de les 358.078 d'Alacant i les 144.398 de Castelló. En conjunt, la comunitat suma aproximadament 20.000 prestacions més que fa un any, la qual cosa representa un creixement interanual de l'1,83%.
L'augment del nombre de pensions també es reflectix en l'import de la nòmina mensual. La Seguretat Social va destinar aproximadament 1.387 milions d'euros al pagament d'estes prestacions a la Comunitat Valenciana, un 6,7% més que en el mateix període de l'any anterior. L'increment de la despesa supera el del nombre de pensions, a causa també de la pujada de les quanties mitjanes.
La despesa en pensions, davall la lupa de l'AIReF
El creixement de les prestacions torna a situar en el centre del debat la sostenibilitat del sistema públic. El professor de la Facultat d'Economia de la Universitat de València i expert en la matèria, Robert Meneu, considera que el model pot mantindre's si existix disposició per a finançar l'augment de la despesa a través dels impostos.
Les previsions de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) apunten a una major pressió sobre els comptes públics en les pròximes dècades. El seu estudi de maig de 2026 calcula que la despesa bruta en pensions passarà del 13% del PIB en 2025 al 16,4% en 2050, com a conseqüència, principalment, de l'envelliment de la població.
L'organisme també analitza l'efecte de les mesures aprovades per a reforçar els ingressos del sistema. Entre estes figuren el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), la cotització addicional de solidaritat i els canvis en les aportacions dels treballadors autònoms, que passen a calcular-se en funció dels seus rendiments nets.
L'AIReF considera que la regla de despesa en pensions es complix formalment, però advertix que este resultat no elimina els riscos per a la sostenibilitat dels comptes públics a llarg termini. El repte, per tant, no es limita a atendre l'augment de beneficiaris i de les quanties actuals, sinó a garantir el finançament de les prestacions en una societat cada vegada més envellida.
La immigració retarda el problema de les pensions
L'arribada de treballadors estrangers també ha contribuït a alleujar la pressió sobre el sistema públic de pensions, encara que no representa una solució definitiva. Per la seua banda, Meneu considera: "La immigració no pot resoldre per si sola el problema de sostenibilitat, ja que seria necessari mantindre un flux molt elevat d'arribades durant un període prolongat i sense que es produïren recessions econòmiques".
Segons explica l'expert, la incorporació d'estos treballadors al mercat laboral ha permés retardar les dificultats de finançament i reduir el dèficit respecte a les previsions de fa uns anys. No obstant això, advertix que el punt seguirà present a llarg termini. A més, recorda que els immigrants que actualment cotitzen també tindran dret a percebre una pensió quan arriben a l'edat de jubilació.