Hi ha exposicions que s'acaben abans que el públic les descobrisca del tot. La de "La València de Blasco Ibáñez", instal·lada des del passat 12 de febrer a la Casa Museu de l'escriptor valencià, ha aconseguit el contrari: arriba al seu últim tram amb un mes extra de vida. La mostra, que inicialment havia de clausurar-se el 12 de desembre, es prorrogarà fins a mitjan gener, una bona notícia per als qui encara no han passat la porta del número 159 del carrer Isabel de Villena.
Un viatge fotogràfic a la València de finals del XIX
L'exposició reunix prop de 50 fotografies que retraten la ciutat i el seu entorn en l'època de trànsit entre els segles XIX i XX, un període convuls i fascinant que València vivia la seua pròpia transformació urbana i social. Les imatges, conservades majoritàriament en el fons gràfic del col·leccionista valencià Rafael Solaz —comissari de la mostra—, mostren carrers, edificis, escenes costumistes i tipus humans que hui només existixen en la memòria i en les pàgines dels llibres.
No és un recorregut qualsevol. Passejar per estes fotografies equival, en certa mesura, a llegir entre línies les novel·les que Blasco Ibáñez va escriure precisament sobre eixos mateixos escenaris. L'etapa valenciana de l'autor va ser un acostament a la realitat social i política de València, amb una forta presència dels seus paisatges i la seua gent, i un estil pròxim al naturalisme de Zola. Les imatges de l'exposició posen rostre i textura a esta València literària.
La ciutat que va inspirar les seues novel·les més cèlebres
Entre les obres que van beure directament d'estos paisatges urbans i rurals destaquen títols com Arroz y tartana, Flor de mayo, La barraca o Cañas y barro. L'obra primerenca de Blasco Ibáñez, integrada principalment per novel·les regionals, està marcada per un realisme vigorós i intens i una considerable força dramàtica en la descripció de la vida valenciana. Veure les fotografies de l'exposició i recordar estes novel·les és quasi un exercici de doble lectura: la imatge i la paraula s'il·luminen mútuament.
Les novel·les de Blasco Ibáñez, amb descripcions vives i realistes de la vida en la seua València natal, van gaudir de més èxit fora d'Espanya que en el seu propi país. I, tanmateix, la ciutat que el va veure nàixer en 1867 i que ell va retratar amb una mescla d'amor i crítica social continua sent l'escenari més recognoscible del seu univers narratiu. L'èxit de les seues novel·les va travessar les fronteres fins al punt que Hollywood en va adaptar dos. L'exposició recorda, precisament, de quina terra va brollar tot això.
Com i quan visitar la mostra
La Casa Museu Blasco Ibáñez, situada al carrer Isabel de Villena, 159 de València, obri les seues portes de dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 hores i de 15:00 a 19:00 hores. Els diumenges i festius, l'horari es reduïx a la franja de matí: de 10:00 a 14:00 hores. La pròrroga fins a mitjan gener amplia el marge per als qui vulguen aprofitar les dates nadalenques per a acostar-se a l'espai amb més calma.
En un moment que les ciutats tendixen a reinventar-se esborrant capes de la seua pròpia història, una exposició com esta complix una funció més discreta però igual de valuosa: retornar als valencians la imatge del que van ser els seus carrers, les seues gents i els seus costums en una època que, encara que llunyana en el temps, continua bategant en la literatura d'un dels escriptors més universals que ha donat la ciutat.