Dos teixos de huit anys de vida acaben d'arrelar als Jardins del Real de València, un dels parcs històrics més emblemàtics de la ciutat. Són menuts encara, però representen una cosa molt més gran: l'intent de salvar una espècie que ja existia en temps dels dinosaures i que hui sobreviu amb dificultat en els racons més recòndits de la muntanya valenciana.
La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha cedit a l'Ajuntament de València estos dos exemplars de Taxus baccata —el nom científic del teix— juntament amb diverses plantes del gènere Viburnum, espècies que compartixen l'hàbitat natural de l'arbre. La cessió l'ha executada el Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i s'emmarca en el projecte europeu LIFE Teixeres, la iniciativa de conservació forestal més ambiciosa que s'ha posat en marxa fins a la data per a recuperar esta espècie en territori valencià.
Un arbre amb història mil·lenària en un parc amb història pròpia
Els Jardins del Real, coneguts popularment com els Vivers, ocupen els terrenys on es va alçar l'antic Palau Real de València, destruït a començaments del segle XIX. Amb prop de 18 hectàrees de superfície, alberguen centenars d'espècies arbòries, arbustives i ornamentals procedents de diferents parts del món. És, en la pràctica, un museu botànic a l'aire lliure en ple cor de la ciutat. No obstant això, fins ara el teix tenia en ell una presència quasi testimonial —i havia patit la pèrdua recent d'alguns exemplars—, una paradoxa cridanera per a un espai que presumix precisament de la seua diversitat vegetal.
La incorporació d'estos nous exemplars no és només un gest simbòlic. Busca, també, acostar al ciutadà de peu una espècie que la majoria associa únicament a boscos de muntanya llunyans i a llegendes antigues. Perquè el teix és, en efecte, un arbre carregat d'història: és un dels arbres més longeus del planeta, destaca per la qualitat excepcional de la seua fusta i ha acumulat al llarg dels segles un important simbolisme cultural i religiós que ha donat lloc a nombroses tradicions i llegendes en tota Europa.
El projecte que vol salvar els boscos de teix valencians
LIFE Teixeres compta amb un pressupost total de 2.406.000 euros, dels quals la Unió Europea aporta el 75%, i té com a objectiu principal la millora de l'estat de conservació i la capacitat de resiliència dels boscos mediterranis de teix en l'àmbit valencià davant els efectes adversos del canvi climàtic. Les iniciatives del projecte començaren a finals de 2021 i s'allargaran fins a 2026.
LIFE Teixeres és la major intervenció realitzada fins a la data per a la preservació de l'hàbitat del teix en territori valencià, amb actuacions en 55 punts de 10 espais de la Xarxa Natura 2000, que abasten un total de 230 hectàrees de superfície. L'hàbitat del teix en l'àmbit mediterrani, identificat amb el codi Natura 2000 9580*, es considera prioritari per la Unió Europea. No obstant això, s'enfronta a diverses amenaces en terres valencianes: la fragmentació de les seues poblacions, l'escàs reclutament de nous individus, el ramonege d'herbívors domèstics i silvestres, el canvi climàtic i els incendis.
En 2024, el projecte aconseguí la participació i assistència de més d'un miler de persones en les activitats presencials que organitzà al llarg de l'any. Estes actuacions estan dirigides a involucrar en el projecte a distints grups d'interés, des de la ciutadania de les zones en les quals s'estan duent a terme actuacions, fins a estudiants, professionals i experts en la conservació i restauració ecològica.
Un arbre catalogat com a 'vigilat' que busca el seu espai en la ciutat
El teix està catalogat com a espècie 'vigilada' per la normativa valenciana, un estatus que reflectix la fragilitat de les seues poblacions naturals en la regió, escasses i molt fragmentades. No es tracta d'una espècie exòtica ni nouvinguda: el teix és un supervivent d'eres remotes, quan era abundant en els temps dels dinosaures. Que hui necessite protecció urgent diu molt sobre l'impacte acumulat de segles de pressió humana i, més recentment, del canvi climàtic.
La plantació als Vivers té, a més, una dimensió pedagògica evident. Portar el teix al parc més visitat de la ciutat convertix cada passeig en una oportunitat d'educació ambiental. Els visitants i els centres educatius podran conéixer de prop un arbre habitualment associat a boscos de muntanya inaccessibles. I els escolars que ja participen en les activitats del projecte — més de 300 alumnes de diferents etapes educatives i centres de les tres províncies valencianes participaren en 2024 — tindran ara una parada urbana on seguir la pista a esta espècie singular.
La iniciativa reflectix, en definitiva, una tendència cada vegada més present en les polítiques ambientals: connectar la conservació forestal amb la infraestructura verda urbana. Els grans projectes de recuperació ecològica ja no succeïxen només en la muntanya o en espais naturals remots. A voltes, la llavor d'un canvi més profund es planta en el cor d'una ciutat, baix la copa d'un arbre que porta milions d'anys resistint.