Dotze famílies en situació de vulnerabilitat en les pedanies del sud de València estan a punt de rebre una cosa que molts donen per feta: electricitat, sense pagar ni un euro. No vindrà d'una subvenció puntual ni d'un bo social, sinó d'un panell solar instal·lat sobre la coberta d'una nau industrial en el polígon del Forn d'Alcedo. És el resultat d'un acord entre dos comunitats energètiques veïnes que, juntes, han construït un model on la solidaritat i la tecnologia renovable van de la mà.
Una teulada industrial amb vocació social
La nova instal·lació fotovoltaica, de 120 quilowatts pic (kWp) de potència, s'ubicarà sobre la coberta d'una nau de Metalux, empresa sòcia de la Comunitat Energètica del Forn d'Alcedo (CEdHdA). La planta donarà servici a un total de 86 usuaris particulars, a més de a dos empreses de l'entorn industrial: la pròpia Metalux i Aisval Garibo. Però la clau del projecte no està en els quilowatts, sinó en qui els rebrà.
La Comunitat Energètica Local (CEL) Castellar-l'Oliveral assumirà col·lectivament el cost de participació de fins a 12 llars vulnerables de les pedanies del sud de la ciutat, sufragat gràcies a les aportacions de la resta de socis i sòcies. És a dir, els qui poden pagar, paguen també pels qui no poden. Una fórmula senzilla, però poc habitual en el mercat energètic.
L'Ajuntament de València, a través de València Sostenible, serà el pont entre el projecte i eixes famílies: identificarà i integrarà les llars beneficiàries en coordinació amb els Servicis Socials municipals.
"Este projecte demostra que la transició energètica pot i ha de tindre també una dimensió social. Gràcies a la col·laboració entre comunitats energètiques, empreses i administració pública, aconseguim que l'energia renovable arribe també als qui més ho necessiten, avançant cap a una ciutat més sostenible, solidària i resilient." - Carlos Mundina, regidor de Millora Climàtica i Eficiència Energètica de l'Ajuntament de València
Dos comunitats, una mateixa direcció
La CEdHdA va nàixer en 2023 impulsada per empreses del polígon industrial de la pedania, entre elles Manteniment d'Alta Tensió (MAT), Electrotècnia Monrabal, Metalux Levante, Friomed, Ducaval, Soltec i Support on Set. La seua primera instal·lació va entrar en funcionament en març de 2024 i, des d'aleshores, l'entitat no ha deixat de créixer en socis i infraestructura renovable.
La CEL Castellar-l'Oliveral té, en canvi, una trajectòria un poc més llarga i un origen diferent. Va nàixer en 2021 com a projecte pilot impulsat per l'Ajuntament de València, convertint-se en la primera comunitat energètica local de la ciutat, amb la cessió municipal de la teulada del centre cívic La Cebera per a instal·lar una planta fotovoltaica col·lectiva. Hui compta amb 142 socis i sòcies, i s'ha consolidat com a referent de participació ciutadana en la transició energètica.
"Estem segurs que esta col·laboració serà l'inici de més projectes que estalvien més energia a les empreses associades del polígon i als usuaris particulars adherits a la CEL Castellar-l'Oliveral." - Salvador Monrabal, president de la Comunitat Energètica del Forn d'Alcedo (CEdHdA)
"Des de la junta directiva volem compartir la nostra satisfacció en arribar a l'última fase de la posada en marxa d'esta instal·lació. És el resultat directe de l'esforç i el treball compartit entre dos comunitats energètiques veïnes. A més és un orgull col·laborar amb València Sostenible per a facilitar la inclusió de llars vulnerables, alineats amb els nostres objectius fundacionals." - Miguel Àngel Rodrigo, secretari de la CEL Castellar-l'Oliveral
L'ombra de la DANA, l'impuls de la reconstrucció
L'acord arriba en un moment especialment significatiu. Les pedanies del sud de València foren de les més colpejades per les greus inundacions provocades per la DANA del 29 d'octubre de 2024, una catàstrofe que deixà una empremta profunda en la vida de milers de veïns i veïnes de la zona. En eixe context, este projecte no és només una iniciativa energètica: és també un gest de reconstrucció i cohesió comunitària.
València, laboratori d'energia ciutadana
El que ocorre als Pobles del Sud no és un cas aïllat. Les comunitats energètiques han passat de 7 projectes amb suport públic en 2020 a 126 en 2023 només en la Comunitat Valenciana. I el creixement no s'atura: en 2025 es comptabilitzen ja 837 iniciatives actives en tota Espanya, 182 més que l'any anterior.
València ha construït en els últims anys una àmplia xarxa de comunitats energètiques locals en barris i pedanies com Malilla, Russafa, la Saïdia, Malva-rosa, Aiora-Algirós, la Raïosa, els Poblats Marítims, Ciutat Vella i Benimaclet, consolidant-se com una de les ciutats referents en este model de generació i consum compartit. La província de València lidera les sol·licituds registrades en 2024, amb un 65,4% del total autonòmic. Entre les iniciatives més destacades figura també CoEnSoMa, una comunitat energètica orientada específicament a combatre la pobresa energètica en el CEIP Ballester Fandos del barri de la Malva-rosa.
El 70,7% de les comunitats energètiques a Espanya aborda o preveu abordar algun aspecte social. La pobresa energètica és l'àmbit més freqüent, amb un 51%, seguida per gènere i col·lectius vulnerables. El projecte de Pobles del Sud encaixa, doncs, en una tendència més àmplia: la d'entendre que la transició energètica no pot deixar arrere als qui menys recursos tenen. Que el sol, quan es compartix, arriba més lluny.