S'acaba de conéixer que la jutgessa que jutja el cas de l'accident de Metrovalencia del 3 de juliol de 2006 obri judici oral a huit ex alts càrrecs de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Tretze anys després d'un dels accidente ferroviaris més greus d'Espanya, que va costar la vida de 43 persones i 47 ferits, es comença a jutjar als màxims responsables de la gestió del metre de València. Per a Rosa Garrote, presidenta de l'Associació de Víctimes de Metrovalencia (AVM3J), és "molt bona notícia": "Estem molt contents perquè és un pas més per a aconseguir justícia", ha assegurat.
En l'acte, al qual ha tingut accés Europa Press, s'obrin diligències a Marisa García i altres 7 ex alts càrrecs, motivades per les peticions del Ministeri Fiscal i les acusacions particulars, entre les quals està l'AVM3J.
Garrote veu un canvi substancial respecte "a la sentència de 2008 que només condemnava al conductor". "Ens va semblar injusta. Que per fi s'òbriga judici oral per als ex alts càrrecs d'FGV ens sembla una molt bona notícia per a avançar de cara al final", ha conclòs.
L'accident va ocórrer en l'estiu de 2006, el 3 de juliol, a les 13.10, en la Línia 1 de Metrovalencia. Una de les dues unitats del metre va descarrilar en el tram entre Plaza d'Espanya i Jesús, arrossegant-se per les vies. Des de llavors, i donat l'estratègia comunicativa de l'anterior govern de 'silenciar' l'ocorregut, es van iniciar anys de protestes i reivindicacions, reflectides fins i tot en documentals.
La magistrada encarregada del cas ha acordat mantindre en llibertat als acusats. Es tracta d'un acte contra el qual no cap recurs. Encara que la instructora, al novembre de 2018, va acordar donar per conclosa la investigació de la causa, la qual cosa va portar a l'inici dels tràmits per al judici oral.
L'AVM3J reclama quatre anys de presó per suposadament conéixer les "greus deficiències" de seguretat d'aquesta línia de metro. "Tots eren conscients de les deficiències", assegura l'escrit d'acusació de la Fiscalia.
Va ser en 2015, amb el canvi de govern, quan Ximo Puig es va comprometre a celebrar una comissió d'investigació en Les Corts. D'aquest es va concloure que les responsabilitat de l'accident residia en els antics gestors d'FGV, que ara hauran de declarar en el judici oral.
PROCESSAMENT VINCULAT PER L'AUDIÈNCIA
La instructora va acordar el novembre de 2018 donar per conclosa la investigació de la causa i el processament dels huit ex alts càrrecs encara que assenyalava que ho feia vinculada a l'ordre de l'Audiència Provincial que va decidir reobrir la causa que la pròpia magistrada havia arxivat per tres ocasions.Per a ella, l'accident va ocórrer com a conseqüència d'un excés de velocitat i que tots els paràmetres de seguretat eren els correctes i no es va infringir cap normativa laboral. De fet, al·ludia a informes pericials per a indicar que, qualsevol tren de les característiques de l'accidentat, a 80 quilòmetres per hora, "en el tram en el qual va esdevindre l'accident, bolcaria qualsevol que fóra l'estat de la via".
L'Audiència, en contra del seu criteri, sostenia que sí que hi havia indicis de delicte i havia ordenat seguir avant amb la investigació prenent declaració com investigats als exdirectius que, en el seu àmbit de poder de decisió, havien de conéixer el traçat de la Línia 1 i els riscos inherents a la conducció.
El sinistre va ocórrer passades les 13.10 hores del 3 de juliol de 2006 en la Línia 1 de Metrovalencia, en el tram entre Plaza d'Espanya i Jesús, en una corba del trajecte en el qual va descarrilar una de les dues unitats, la UTA 3736, que va anar arrossegant-se per les vies. Les llunes del comboi es van desprendre i els passatgers van eixir acomiadats pels buits oberts.
Com a conseqüència, van morir 43 persones, inclosos el maquinista i la interventora, i van resultar ferits 47 passatgers, 38 amb necessitat de tractament mèdic o quirúrgic. La velocitat en aqueix tram no havia d'excedir dels 40 km/h, encara que el tren circulava a 80, sense que el conductor activara el fre d'emergència en la unitat.