L'alcalde Joan Ribó ha qualificat de “molt interessant i il·lusionant” el pla estratègic de la Marina de València que este divendres s'ha presentat en la Junta de Govern Local i que incorpora totes les iniciatives per a convertir-la “en el gran espai des del qual València mira al mar, en el gran espill de la ciutat al mar”. Després d'insistir novament en el fet que la Marina necessita “de forma imprescindible” que siga l'Estat qui es faça càrrec del deute del Consorci València 2007, que ascendix a 440 milions, igual que ha ocorregut en altres ciutats on han tingut lloc esdeveniments de caràcter internacional, ha donat la paraula a Vicent Llorens, director general del Consorci de la Marina, que ha destacat les principals línies de recuperació del front marítim de la ciutat per a convertir-lo, “dins de molt pocs anys”, en un espai fonamentalment públic que siga també un pol de generació de coneixement i activitat econòmica i que –segons ha manifestat– podria començar a generar beneficis al 2018 o 2019.
“Sabem que el Consorci és a tres, però la Marina és la Marina de València”, ha assenyalat Ribó. “Estem molt contents de tindre un projecte que ja està començant a funcionar amb activitats concretes. La Marina està deixant de ser una zona solament per a determinats esdeveniments. Ja s'hi estan fent moltes coses i està eixint del túnel”. Ribó s'ha referit –com a exemple– al recent acord amb la Diputació “per a promocionar-la des del punt de vista turístic”.
En esta presentació a la Junta de Govern Local de la planificació estratègica per a la Marina de València, del pla economicofinancer i la nova imatge corporativa a l'òrgan de govern municipal, Llorens ha assenyalat que “l'Ajuntament és l'administració que ha de marcar el pas”. Més tard ha explicat que estos documents es faran públics a mitjan febrer “quan acabe tota la roda de presentacions a les altres administracions que formen part del Consorci”, i s'obrirà un període de participació ciutadana. “Hem marcat la missió i la visió de la Marina amb unes premisses molt clares sobre la recuperació del front marítim i una planificació estratègica centrada en dos grans àmbits, el primer dels quals és que ha de ser un gran espai públic de la ciutat de València, la gran plaça pública en contacte amb el mar, per a facilitar a la ciutadania l'ús d'eixe espai”.
El segon aspecte al que s'ha referit és el de l'activació productiva. “La Marina ha de ser una màquina de generació d'economia, d'ocupació i de coneixement des de la mescla d'activitats, però totes al voltant de la innovació, la creativitat i de les noves fórmules de producció i treball”. També s'ha referit Llorens al canvi de la imatge corporativa i del nom, que passa a ser La Marina de València, “per una qüestió de toponímia i perquè tots han de saber que la Marina és de València”.
Magatzem del port 2
Respecte al pla economicofinancer presentat, ha dit que “dóna credibilitat a totes les nostres propostes i és realista perquè tot el que planteja es pot fer. Estem perfectament capacitats per a executar-lo”. Segons Llorens, “el pla econòmic i financer ens permet mantindre i millorar el nivell dels servicis que s'estan prestant, millorar la qualitat dels espais públics, dels edificis, i ens dóna la capacitat d'equilibrar el balanç d'ingressos i despeses per a no ser una rèmora per a les tres administracions que integren el Consorci i, al mateix temps, per a generar inversions per a millorar els espais públics”.Ha recalcat que “és de justícia” que l'Estat es faça càrrec del deute de 440 milions del Consorci. “Eixes inversions el Consorci no les pot assumir des del primer dia en què es van concertar. Açò se sabia, i nosaltres volem construir el present i el futur sobre coses tangibles. El deute s'ha de negociar i s'ha d'assumir per part de l'administració que té capacitat per a fer-ho, i pense que ja estan llançats els ponts per a solucionar eixe greu problema del Consorci, que no de la Marina”. En la seua opinió La Marina podria ja estar donant beneficis el 2018 o 2019.
Quant als canvis concrets d'este pla estratègic respecte a anteriors propostes s'ha referit, per exemple, al fet que “el Magatzem número 2 que estava previst com a espai gourmet, finament serà la plaça pública bàsicament dels Poblats Marítims, les associacions dels quals tindran preferència en l'ús”. D'altra banda, des de la concepció de la Marina de València com un espai públic fonamental per a la ciutat, “els Magatzems 4 i 5 seran els de la cultura i la creativitat empresarial; dos contenidors fonamentals per a eixa nova indústria relacionada amb la intel·ligència, com en altres àmbits municipals està ocorrent amb Las Naves o la Farinera”.
Respecte a la presentació d'este pla estratègic al govern central, Llorens ha assenyalat que encara no està clar de quin ministeri dependrà la participació en el Consorci. “En estos moments el delegat del Govern és l'única persona que sabem que continua en el seu lloc”.
Pel que fa a les inversions que s’hi han de realitzar ha dit Llorens que “nosaltres invertirem bàsicament en el Magatzem número 2 i en l'espai públic. També traurem el concurs per a la concessió administrativa dels amarratges i del Varador, i la construcció i gestió de la parcel·la hotelera. Igualment la base d’Allinghi hem decidit que anem a gestionar-la nosaltres directament. Serà una combinació d'espai públic per a les associacions ciutadanes i lloc de clúster empresarial”.
En el cas concret de l'hotel, tant Ribó com Llorens han assegurat que “hi haurà una normativa molt estricta que es plasmarà en el pla d'usos i en el projecte tècnic, quant a eficiència energètica o sostenibilitat. “Volem que siga un edifici exemplar en molts aspectes”, ha puntualitzat l'alcalde que, pel que fa a l'edifici dels Docks, ha dit que “en estos moments estem treballant en el rescat”. Pel que fa als Magatzems 4 i 5, vinculats al circuit de Fórmula 1, “serà la Generalitat Valenciana la que licitarà l'execució del desmuntatge, abans que la propietat retorne a l'Ajuntament i puguen començar a executar-se les obres d'urbanització en coordinació amb la Regidoria de Mobilitat”.