La febra pels pisos turístics ha canviat el mapa de València. En alguns barris ja no hi ha dubte: el turisme es cola pels carrers on abans regnava la vida veïnal. El Cabanyal, Russafa i El Mercat són, ara com ara, els barris on més vivendes es destinen al lloguer turístic, encara que el fenomen s'estén de forma desigual.
El Cabanyal-El Canyamelar es consolida com el barri amb major nombre i densitat de pisos turístics de tota la ciutat. Amb 603 vivendes destinades al lloguer turístic, representa més del 6% del parc residencial del barri, encara que la xifra es dispara fins a quasi el 19% en la franja del Passeig Marítim, on es concentra la major part de l'oferta.
El Grau, al costat del port, seguix la mateixa senda. Amb 209 pisos turístics, el 5% dels habitatges ja es dedica a este tipus de lloguer, encara que en algunes zones la proporció arriba al 7%. En l'interior de la ciutat, Russafa continua sent un dels barris més demandats pels visitants. Amb 306 habitatges turístics registrats, representa més del 4% del total del parc residencial, encara que en alguns carrers la xifra rosega el 6%.
La Malva-Rosa i Natzaret també s'hi sumen a la llista. En la primera, hi ha més de 200 vivendes turístiques, un 2,5% del total, encara que s'eleva fins al 6% en la zona del Passeig Marítim, on es concentren la majoria dels pisos. En Natzaret, per la seua part, hi ha 97 vivendes destinades al turisme, una xifra que podria augmentar amb els projectes de regeneració urbana vinculats a la nova façana marítima i a l'ampliació del port.
El centre històric, epicentre de l'oferta turística
Els barris del districte de Ciutat Vella concentren alguns dels majors percentatges de vivendes turístiques de la ciutat. A El Mercat, on s'alça el Mercat Central, un 8,5% de les vivendes es destinen al lloguer turístic. A La Seu, el percentatge puja fins al 8,6%, i supera el 10% aproximadament a la Plaça de la Reina.
Altres barris com El Carme (5%), El Pilar (4,3%) o La Xerea (3,5%) o El Botànic (3%) també senten el pes dels visitants. Fins i tot en La Roqueta, prop de l'estació del Nord, hi ha zones amb un 7,4% de pisos turístics, sobretot al voltant del carrer Bailén.
Però el fenomen no es queda en el centre. En Corts compta ja amb 197 vivendes, cosa que equival a quasi el 5% del total, especialment en les zones pròximes a les avingudes Peris i Valero i la Plata. En Monteolivete, amb 93 pisos turístics, el percentatge supera el 3%, mentre que en Ayora es comptabilitzen 193 vivendes, també per damunt del 3%, amb pics de més del 5% en algunes zones.
En l'altre extrem del mapa, els barris del sud i l'est presenten percentatges molt més baixos. Na Rovella, amb 55 pisos turístics, supera lleugerament el 2%, sobretot en la zona del Roig Arena, on el nou recinte està dinamitzant l'oferta. El Saler (2,2%) i El Perellonet (1%) mantenen un perfil clarament estacional, lligat al turisme de naturalesa i les segones residències. Penya-Roja (1,7%) i La Carrasca (2,8%) també conserven un caràcter més residencial.
Les dades deixen clar que el fenomen dels pisos turístics és desigual, però avança. L'Ajuntament de Valéncia ha anunciat en diverses ocasions la seua intenció d'endurir les normes i limitar les noves llicències, especialment en les zones més saturades. No obstant, encara que en alguns barris la convivència entre veïns i visitants seguix sent possible; en altres, la balança s'ha inclinat ja cap a un model de ciutat que viu per al turisme.