Més de vint mesos han passat des que l'aigua ho va arrasar tot. La DANA que va colpejar València els dies 29 i 30 d'octubre de 2024 no només va deixar una tragèdia humana sense precedents recents a Espanya, sinó també un camp devastat: parcel·les anegades, sòls arrossegats, cultius perduts i explotacions senceres sense capacitat productiva. Ara, amb la reconstrucció encara en marxa, el Consell Agrari de València (CAV) ha aconseguit una fita rellevant en la gestió de la crisi agrícola: més de 200 sol·licituds tramitades per a facilitar l'accés dels agricultors a les actuacions de restauració.
Un organisme de proximitat enmig del desastre
No és una dada menor. Cada sol·licitud tramitada representa una família, una explotació i, en molts casos, un mode de vida que el temporal va posar en escac d'un dia per a l'altre. El Consell Agrari ha actuat com a pont entre els propietaris afectats i la maquinària administrativa, gestionant els expedients durant 2025 i 2026 amb un seguiment continu de cada cas. L'organisme municipal no només ha processat el paperam: també ha exercit un paper d'acompanyament que, segons els seus responsables, marca la diferència entre una gestió freda i una resposta real.
"Des del primer moment hem estat al costat dels nostres agricultors. No només ajudant-los amb la tramitació de més de 200 sol·licituds, sinó fent un seguiment permanent de cada actuació perquè cap explotació es quede arrere." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari de València
Coordinació amb TRAGSA sobre el terreny
L'avanç més recent ha sigut el reforç de la coordinació amb TRAGSA, l'empresa pública encarregada d'executar els treballs d'adequació i restauració de les parcel·les danyades. El Consell Agrari ha estret llaços amb TRAGSA per a supervisar directament els treballs de restauració en la zona agrícola afectada. En una reunió tècnica recent, el personal de l'Oficina Tècnica del CAV va analitzar juntament amb els responsables de TRAGSA l'estat d'execució de les actuacions en curs i la planificació prevista per a les pròximes intervencions. Més enllà dels informes, els tècnics del Consell Agrari van traslladar recomanacions concretes per a adaptar els treballs a les característiques específiques de cada parcel·la —perquè no totes les terres patixen igual ni es recuperen igual— i van posar a disposició de TRAGSA tant la Guarderia Rural com l'equip tècnic municipal.
És ací on el coneixement local es convertix en una ferramenta tan valuosa com qualsevol excavadora. Gosálbez ha destacat que el coneixement que el Consell Agrari té dels camins, les parcel·les i els problemes del camp de València permet millorar la coordinació i resoldre les incidències amb major rapidesa. Difícil rebatre eixe argument quan parlem d'un territori agrícola amb segles d'història i una orografia que ningú coneix millor que qui la treballa.
"El Consell Agrari coneix cada camí, cada parcel·la i cada problema del camp de València. Eixa proximitat ens permet coordinar millor els treballs, resoldre incidències amb major rapidesa." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari de València
Un marc d'ajudes que va anar creixent amb la magnitud del desastre
L'actuació municipal s'emmarca en un esforç de reconstrucció agrícola que va implicar des del primer moment múltiples administracions. Els titulars de parcel·les afectades van poder accedir a ajudes directes per pèrdua de renda, amb un pressupost total de 200 milions d'euros, i a mesures de recuperació del potencial productiu per a la reparació de camins rurals, infraestructures de regadiu i parcel·les agrícoles, per a les quals existix una dotació de 170 milions d'euros. A més, la Generalitat va impulsar una segona fase d'investigació sobre sòls agrícoles afectats amb una inversió de 205.000 euros, amb l'objectiu d'avaluar la recuperació aconseguida en els terrenys danyats per les riuades i avançar en protocols d'actuació davant futurs episodis climàtics extrems.
El panorama, no obstant això, seguix sent exigent. Els treballs d'investigació analitzen l'evolució de parcel·les representatives i l'eficàcia de les mesures aplicades, buscant també identificar pràctiques agronòmiques que afavorisquen la conservació del sòl, reduïsquen l'erosió i recuperen la fertilitat en zones afectades per arrossegaments, sedimentació o anegaments. Dit d'una altra manera: la terra sobreviu, però necessita temps i atenció especialitzada per a tornar a produir.
El camp no pot esperar que passen els expedients
La gestió d'una catàstrofe agrícola té un ritme propi que no sempre encaixa amb el de la burocràcia. Els cultius no esperen, les temporades se succeïxen i cada campanya perduda és un colp econòmic que pot enfonsar-se de forma permanent. Per això, el compromís que el Consell Agrari ha volgut subratllar va més enllà del recompte de sol·licituds.
"El nostre compromís no acaba amb la gestió administrativa. Continuarem acompanyant els propietaris afectats fins que totes les parcel·les recuperen la productivitat, perquè el camp de València mereix respostes àgils, coordinació entre administracions i solucions reals." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari de València
Superar les 200 sol·licituds tramitades és, sens dubte, un senyal que la maquinària avança. Però la vertadera mesura de l'èxit no estarà en els expedients tancats, sinó en el moment que cada agricultor puga tornar a mirar la seua terra i veure, de nou, una collita possible.