Quasi dos mil manuscrits arribaren a la convocatòria. Només nou creuaren la línia d'arribada. Els Premis Literaris Ciutat de València 2026, en la seua 44a edició, ja tenen noms propis, i els jurats de cada modalitat han desvelat els títols que es publicaran i arribaran a les llibreries de la mà d'algunes de les editorials més reconegudes del panorama literari en espanyol i en valencià.
Quatre dècades de literatura amb segell valencià
L'Ajuntament de València organitza estos premis des de 1982, la qual cosa convertix esta 44a edició en una fita de maduresa per a un certamen que ha sabut reinventar-se amb el temps. Els premis han adquirit en els últims anys un caràcter internacional, amb participants de diversos països com l'Argentina, Colòmbia o Mèxic, cosa que es reflectix amb nitidesa en les dades de participació d'este any: 1.966 originals rebuts, repartits entre 1.665 en castellà, 192 en valencià i 109 projectes de còmic. Una xifra que, per si sola, diu molt del pes específic que ha guanyat este certamen més enllà de les fronteres de la ciutat.
La poesia en castellà, amb 708 treballs, i la narrativa en eixa mateixa llengua, amb 634, concentren el major volum de propostes. No és casual: els premis es convoquen anualment en diverses modalitats, incloent-hi narrativa, assaig, teatre i poesia, tant en castellà com en valencià, la qual cosa els convertix en un dels pocs certàmens del país que reconeix la creació literària de forma simultània en dues llengües amb igual rigor i dotació econòmica.
Els guanyadors en valencià
En les categories en valencià, el Premi Isabel de Villena de narrativa ha recaigut en Carlos Loreiro López per la seua obra Vigília. El Premi Maria Beneyto de poesia ha sigut per a Begonya Pozo per Cremen els noms. Jordi Santasusagna Davins s'ha emportat el Premi Eduard Escalante de teatre amb Sarajevo, una obra el títol de la qual ja evoca la càrrega històrica que el gènere teatral sap sostindre millor que cap altre. I Juli Martínez Amorós ha obtingut el Premi Josep Vicent Marqués d'assaig per Un viatge per la història de les paraules valencianes. Un viatge cap a l'autoestima lingüística, un treball que, a jutjar pel seu títol, s'endinsa en el vincle entre llengua i identitat col·lectiva.
Els guanyadors en castellà
En castellà, Carlos Sáez Castillo ha sigut seleccionat per al Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa amb Amos del Borog. Carlos Asensio Alonso s'alça amb el Premi Juan Gil-Albert de poesia gràcies a La lengua astillada. Alberto Gálvez Iglesias firma l'obra guanyadora del Premi Max Aub de teatre, De flores y hombres. I Marta Trinidad Depetris rep el Premi Celia Amorós d'assaig per La lengua sin tiempo. Inteligencia artificial y temporalidad de la escritura, un títol que situa el debat més contemporani —l'impacte de la IA sobre la cultura escrita— en el centre del gènere assagístic.
El còmic, una modalitat que ja consolida el seu lloc
En l'edició de 2024 es va incorporar el Premi de Còmic Josep Sanchis Grau, dotat amb 10.000 euros, una aposta que el certamen ha mantingut i que en 2026 premia el projecte La vida inerte, firmat per Miguel Ballesteros Herraiz i Ángel Abellán Victorio. A diferència de la resta de categories, el còmic es presenta com a projecte i no com a obra acabada: els autors tindran huit mesos des de la decisió per a entregar l'obra completa, un model que respecta els temps d'un mitjà que combina guió, dibuix i disseny editorial.
Què implica guanyar i qui publica
Guanyar un d'estos premis no és només un reconeixement simbòlic. Les dotacions econòmiques van des dels 6.000 euros per a poesia fins als 12.000 per a narrativa, passant pels 8.000 del teatre i els 10.000 de l'assaig i el còmic, sempre subjectes a les retencions fiscals corresponents i sense constituir un avançament de drets d'autor. A més, cada guardonat rebrà una escultura de Miquel Navarro creada específicament per a estos premis, un valor afegit que convertix el guardó en una peça única de patrimoni artístic.
La distribució editorial de les obres guanyadores reflectix un ecosistema editorial divers: Edicions Bromera publicarà els títols de narrativa, poesia i teatre en valencià; Edicions del Bullent, l'assaig en esta llengua. En castellà, Sargantana s'encarrega de la narrativa, Visor de la poesia, Espuela de Plata del teatre i Renacimiento de l'assaig. Grafito Editorial assumirà la publicació del còmic guanyador.
Que un certamen municipal acumule 44 edicions sense perdre força —més bé sumant originals cada any— és, en si mateix, una declaració d'intencions sobre el valor que València atorga a la seua vida cultural. Els premis no sols fomenten la creació literària, sinó que també busquen donar suport a la lectura i al sector editorial. En un moment que la intel·ligència artificial centra el debat sobre el futur de l'escriptura —com recorda, precisament, un dels assajos premiats—, que quasi dos mil autors hagen apostat per enviar un manuscrit és, potser, la millor resposta possible.