La diagnosi del Pla Verd i de la Biodiversitat de la ciutat de València, en fase d'elaboració, analitza les vora 400 zones verdes presents en el terme municipal i revela que el 70,75% de les veïnes i veïns de la capital té accés a una zona verda adaptada al canvi climàtic a no més de cinc minuts caminant des de la seua casa, és a dir, a una distància màxima de 350 metres.
En aquest sentit, el Pla Verd mostra que estan adaptades al canvi climàtic aquelles zones verdes que per la seua extensió, quantitat de superfície vegetal, zones d'ombra, superfície permeable o presència d'aigua, mitiguen els efectes que el canvi climàtic té sobre les persones. Aquesta valoració s'ha realitzat en funció de 50 indicadors basats en la classificació internacional desenvolupada per l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA).
El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, destaca la rellevància de la diagnosi de València feta al Pla Verd i per a la Biodiversitat de la ciutat a fi de "conéixer en detall l'estat dels nostres espais enjardinats per tal d'avançar en el nou model de desenvolupament de la infraestructura verda de la ciutat, la qual fomentarà la biodiversitat durant les pròximes dècades així com una nova perspectiva de la planificació dels espais urbans públics".
Les xifres resulten "molt interessants", ja que mostren que el 70% de la població té zones verdes de qualitat i proximitat, uns espais "fonamentals per al benestar de la ciutadania, pels beneficis que aporta el contacte amb la natura. A més, com s'ha demostrat aquest estiu, marcat per successives onades de calor, són aliades de primer ordre per a combatre els efectes del canvi climàtic, és a dir, l'adaptació a l'escalfament global, perquè ajuden a trobar refugis a les elevades temperatures", segons Campillo.
"Aliades de primer ordre contra l'escalfament global"
El regidor d'Ecologia Urbana assegura que el Pla Verd "presenta xifres positives, tanmateix, també ens apunta els reptes per avançar cap a una ciutat encara més sostenible i saludable, tant per a protegir els ecosistemes com la salut de la ciutadania". De fet, les propostes d'acció d'aquest estudi "plantejaran com incrementar el verd a diversos àmbits de la ciutat, atenent la situació de barris que es van construir sense preveure la necessitat d'incorporar jardins o arbratge o altres, com és el cas de Ciutat Vella, que presenten un dèficit per la seua idiosincràsia i requisits de conservació de la trama urbana històrica", conclou el vicealcalde.
Serveis ecosistèmics per a mitigar l'increment tèrmic
A l'hora d'estudiar el nivell d'adaptació de les zones verdes, aquesta diagnosi ha tingut en compte, especialment, els coneguts com a servicis de regulació. Aquests es refereixen a les formes en què els ecosistemes poden mitigar els efectes de l'escalfament que afecten les activitats i el benestar de les persones: regulació de les temperatures, qualitat de l'aire, fixació de CO₂, purificació de l'aigua o control de l'erosió.
Les variables estudiades són, entre altres, el segrest de diòxid de carboni per la fotosíntesi i el seu emmagatzematge en forma de carboni, un paràmetre que ofereix el 93% de les zones verdes estudiades. Una altra és la regulació de les temperatures a través de l'aportació d'humitat a l'atmosfera i la mitigació de l'efecte illa de calor. Aquesta s'observa de manera adequada al 85% dels espais verds. També s'ha analitzat la millora de la qualitat de l'aire a partir de la fixació de contaminants atmosfèrics procedents de diverses fonts, indicador positiu al 70% de les zones enjardinades.
Quant al control biològic, s'hi van prendre en consideració indicadora com ara la presència d'espècies vegetals invasores, avifauna o estructures per al foment de la biodiversitat i es calcula que el 80% dels espais l'aporten. I en l'àmbit de la regulació del cicle de l'aigua, control de la pluja que circula sobre la superfície del terreny, la reducció del risc d'inundació i l'increment de recàrrega d'aigua dels aqüífers, més del 90% de les zones verdes analitzades superen l'índex que es marca com a adequat.
València, finalista en el títol de Capital Verda Europea 2024
El Pla Verd i per a la Biodiversitat de València és una iniciativa prioritària de l'Ajuntament de València per a l'estratègia de renaturalització i millora de la infraestructura verda de la ciutat, finalista al títol de Capital Verda Europea 2024. Aquest premi, dotat amb 600.000 euros, està promogut per la Comissió Europea des de 2010 per tal de reconéixer els projectes i el compromís per l'ecologia urbana, alineats en el Pacte Verd Europeu, l'Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Unió Europea o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Aquesta competició de València per a esdevenir Capital Verda Europea 2024 se suma a altres fites europees i mundials de la ciutat com ara la consecució de la Capitalitat Mundial del Disseny 2022, la Capitalitat Europea del Turisme Intel·ligent 2022, la Capitalitat de l'Alimentació Sostenible 2017 o ser una de les cent ciutats triades per la Unió Europea per ser climàticament neutra el 2030.