L'alcaldessa de València, María José Català, va detallar ahir en el Saló de Cristall el Pla d’Infraestructures Crítiques d’Abastiment d’Aigua 2026-2031, un document estratègic que marcarà la gestió hídrica de la ciutat en els pròxims cinc anys.
El pla, dotat amb 120 milions d’euros, inclou 33 mesures que cerquen blindar el sistema enfront d'episodis extrems com la DANA d’octubre de 2024 o l’apagada d’abril de 2025, que van posar a prova les infraestructures i van evidenciar vulnerabilitats.
Català va assegurar que amb estes actuacions «València es convertirà en la primera gran ciutat europea autosuficient en aigua potable en situacions crítiques o d’emergència» i que l’autonomia dels dipòsits es duplicarà, passant de 24 a 48 hores d’emmagatzematge.
Resiliència hídrica a València
Per una banda, el primer eix del pla se centra a reforçar la resiliència de la xarxa. Per a això s'ha inclòs la compra de macrogrups electrògens per a les ETAPs, capaços de mantindre la producció d’aigua potable encara que es produïsca una apagada general.
També s'ha apostat per l’aqüífer subterrani que discorre baix la ciutat com a reserva estratègica. Segons estudis de l’IGME i la UPV, pot aportar fins a 1.000 litres per segon en cas d’emergència. Amb este objectiu s'ha planificat la construcció de quatre noves plantes de pous i potabilització a Pío Baroja, Tres Creus, Malilla i Ronda Nord.
La xarxa de Baixa Pressió, única a Espanya, és altre dels punts forts. Ja en la DANA de 2024 es van activar connexions d’emergència i el pla va preveure la seua ampliació i modernització, de manera que poguera injectar cabals segurs en la xarxa potable.
A més, s'ha programat la renovació de 8,6 quilòmetres de canonades arterials crítiques, amb intervencions prioritàries en els encreuaments de Malilla i Sant Isidre baix la V-30 i en conduccions com l’avinguda del Cid o la impulsió cap al dipòsit Collado.
En conjunt, este bloc permetrà que la ciutat compte amb:
-
48 hores d’autonomia en dipòsits enfront de les 24 actuals.
-
Producció pròpia d’aigua potable en cas de fallada de la xarxa elèctrica.
-
Reforç de l’abastiment als poblats del sud, més exposats a vulnerabilitats.
Sostenibilitat i estalvi d’aigua a València
D'altra banda, el segon eix posa el focus en un ús més sostenible dels recursos hídrics. Entre les mesures més destacades està l’aprofitament dels desguassos d’aigua en les estacions subterrànies d’ADIF Cabanyal i FGV Túria, que permetran reutilitzar 1,2 hectòmetres cúbics a l’any per a reg i esbandida.
L’EDAR de Pinedo també va és clau. El pla inclou la instal·lació de tres quilòmetres de canonades i una estació de bombament per a enviar aigua regenerada fins a l’Assut de l’Or. Esta infraestructura permetrà alimentar el futur Parc de Desembocadura, consolidant la làmina d’aigua del vell curs del Túria i recuperant el seu ecosistema.
En paral·lel, s'ha aprovat l’ampliació de la xarxa de Baixa Pressió en 27 quilòmetres perquè el 100 % de les zones verdes es reguen amb aigua de pou, reduint en un 25 % l’ús de cubetes de transport.
Un altre aspecte a destacar és l’aposta per les energies renovables, amb la instal·lació d’un acumulador fotovoltaic a l’ETAP de La Presa. Gràcies a això, el consum elèctric d’origen solar passarà del 15 % actual al 30 %.
En el pla social, la xarxa de fonts Pusdar d’aigua refrigerada es multiplicarà. De les 78 actuals s’arribarà a 200, la qual cosa suposarà un estalvi de més de dos milions de botelles de plàstic cada any.
El pla també contempla un reforç clau en matèria de seguretat: la independència de les pedanies del sud respecte al sistema contra incendis forestals d’El Saler. Amb esta mesura, es podran desplegar fins a 40 canons antiincendis a la Devesa i l’Albufera sense comprometre l’abastiment a la població.
Modernització i eficiència de la xarxa de València
Finalment, el tercer eix dirigix l’atenció en la modernització tecnològica i l’eficiència operativa.
La renovació del telecomandament i la instal·lació de nova sensorització permetran controlar en temps real la pressió, el cabal i la qualitat de l’aigua. Estos sistemes facilitaran la detecció immediata de fuites i milloraran la gestió global del servei.
Quant a la xarxa física, s'ha planificat la renovació preventiva en punts sensibles com Pérez Galdós, el Palau de Justícia i les pedanies, que patixen més quan es produïx una incidència. El pla anual de substitució de canonades de fosa grisa es mantindrà fins a 2031.
En este apartat, els responsables del cicle integral de l’aigua van destacar tres objectius principals:
-
Reduir pèrdues mitjançant la detecció primerenca de fuites.
-
Millorar la qualitat de l’aigua amb controls continus i traçabilitat.
-
Mantenir el lideratge internacional de València en innovació hídrica.
Finalment, el pla s'alineará amb el PERTE d’aigua potable, un programa nacional que impulsa la digitalització i la sostenibilitat en la gestió de l’aigua.
Amb este pla, València s'anticipa als reptes que planteja el canvi climàtic, l’augment de la demanda i la necessitat d’infraestructures més segures. Català va tancar la presentació afirmant que «este pla no és de l'alcaldessa ni del govern municipal; és de València, per a tots els seus veïns i veïnes».