Dos estudiants de la Universitat Politècnica de València (UPV) han plantejat què seria de l'estadi Mestalla si el València CF ho abandonara. Mario Valle i Antonio Verdú han cridat a aquest projecte el Mestaverso, fent referència al canvi i a la transformació d'un símbol de la decadència en un lloc de dinamització ciutadana i un nou pulmó verd per a València.
En ell es planteja l'hipotètic abandó de l'Estadi del Mestalla a causa de la mala situació econòmica i de prestigi del València CF. Després d'uns anys d'abandó, el mític estadi que vió créixer a l'equip de la ciutat cau en mans del vandalisme i l'ajuntament es decideix a prendre una mesura per a tornar a donar-li vida a la parcel·la d'Aragó.
Però ací, els autors del projecte es plantegen un dilema: demolir el camp i començar un nou projecte des de zero o reciclar el patrimoni per a donar a l'edifici una segona vida. Sota aquesta segona premissa naix el projecte, sent una analogia amb les antigues estructures de les ciutats que s'han adaptat i sobreviscut al llarg de la història com el Coliseu Romà es va convertir en una fortalesa o església, les mesquites en catedrals o fins i tot els palaus en macrotendes de roba.
Malgrat això, no obliden que la funció dels edificis primera davant la forma, però és aquesta última la que sobreviu i es manté. "Si de debò volem ser sostenibles, hem de saber reciclar el nostre patrimoni i dotar als edificis d'una segona vida per a la qual no van ser concebuts", afirma Mario Valle, un dels estudiants que han ideat el projecte.
Fases del projecte
En la primera fase del Mestaverso es duria a terme la demolició de la graderia original de l'estadi construïda en 1923 per a facilitar la connexió amb l'interior; així com la demolició de l'ampliació que es va realitzar en 2001 per la seua il·legalitat. Així es com l'estadi tornaria al volum que tenia en els anys 60, quan es van construir els edificis del seu entorn.
La segona fase del projecte està pensada per a donar-li un nou ús a l'estructura del mateix estadi. En ella s'albergarien els espais amb usos col·lectius, com poden ser oficines, gimnasos, tallers de fabricació digital, restaurants, empreses emergents, entre uns altres. L'estadi passaria a tindre espais que es relacionen de forma directa amb la vida de la ciutat.
A més, en aquesta fase també es construiria una coberta exterior metàl·lica, amb la finalitat de col·locar la comunicació vertical. Aquesta estructura també proporcionarà a l'estadi un aïllant tèrmic i generarà espais de transició i socialització.
En una tercera fase es procediria a la construcció d'un centenar de mòduls prefabricats a l'interior de l'estadi. Posteriorment, es col·locarien sobre l'estructura de la graderia, i serien utilitzats com a habitatges. Aquests mòduls estarien fabricats en fusta contralaminada, ja que és un material lleuger i que tenen una petjada ambiental molt feble, contrarestant així la contaminació generada pel formigó que cimenta el Mestalla. No obstant això, a causa de la poca capacitat d'estabilització de l'estadi, es construiria un bosc de pilars que recollirien part del pes dels mòduls. A més, aquest bosc de pilars generaria un porxo que serviria de transició entre els habitatges i l'interior del Mestalla.
Aquests habitatges serien d'un, dos o tres dormitoris; i estarien pensades per a afavorir la creació de relacions dins de la mateixa llar mitjançant recorreguts circulars i totalment obertes. Cadascun dels mòduls comptaria amb una gran terrassa en la qual s'instal·larien horts d'autoconsum, fomentant a la participació de tota la comunitat en la cura de l'estadi.
Finalment, en l'espai on actualment està el camp de futbol, passaria a ser ocupat per un gran jardí amb espècies autòctones, horts d'autoconsum i estructures de foment de la biodiversitat. A més, en el seu subsòl, també seria utilitzat com a tanc de retenció de tempestes, disminuint les possibilitats d'inundacions a causa de les intenses precipitacions.
I tota l'estructura estaria alimentada mitjançant un gran nombre de plaques solars situades en el sostre de l'actual tribuna, permetent a l'autoconsum, així com la producció per als edificis adjacents.
Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU
Aquest projecte ha sigut dissenyat en la línia dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Organització de les Nacions Unides, que van ser adoptats en 2015 amb la finalitat d'erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tots com a part d'una nova agenda de desenvolupament sostenible. Entre ells es troben la fam zero, fomentar la salut i el benestar o la creació de ciutats i comunitats sostenibles.
Aquests objectius estan pensats perquè tant organismes públics, privats com els mateixos ciutadans puguen dur-los a terme mitjançant accions específiques, com el projecte de Mario Valle i Antonio Verdú per a un futur hipotètic abandó del Mestalla, i complir amb ells en 2030.