Iberflora ja ha arrancat. La Fira Internacional de Planta i Flor, Paisatgisme, Tecnologia i Bricojardí va obrir ahir, dimarts 6 d'octubre, les seues portes en Fira València, on fins al dijous 8 reunix a més de 400 marques del sector verd i el bricolatge i a compradors professionals procedents de 40 països. L'edició d'este any arriba amb una clara aposta per la internacionalització, el paisatgisme, la sostenibilitat i l'adaptació del sector al canvi climàtic.
Després de mesos de preparació, el primer dia també servix per a comprovar si les previsions es complixen quan, finalment, s'obrin les portes i són els professionals els qui tenen la paraula. I, de moment, les sensacions són positives: més visitants dels esperats per a una primera jornada, producte nacional i internacional i un sector que torna a demostrar la seua capacitat d'adaptació.
Parlem amb Máximo Solaz, director d'Iberflora i Eurobrico, al tancament de la primera jornada. Amb ell repassem com ha arrancat esta edició, què està canviant en el sector verd, què busca el comprador internacional, les sinergies amb Eurobrico i cap a on hauria de caminar Iberflora en els pròxims anys.
Després de mesos preparant esta edició, ¿què has vist hui que t'haja fet pensar que tot ha valgut la pena?
Bé, que s'han complit les expectatives que teníem. Tot això es pressuposta, es planifica i es crea amb una idea: que hi haja un determinat nombre d'expositors, que existisca producte interessant i que vinga el visitant. Pareix una cosa senzilla, però alhora és complicat.
I això, de moment, el primer dia s'ha complit. Els expositors aguantaran els tres dies, el producte és de qualitat perquè ací està representat tot el producte nacional i també part de l'internacional.
El que més ens preocupava era què anava a passar quan obrírem les portes i vérem realment el visitant. Pots fer campanyes de màrqueting i comunicació, però mai saps quina serà la resposta del comprador per distints motius. En eixe sentit, hui sí s'ha complit l'expectativa: el visitant ha vingut d'una manera molt positiva i, a més, ha vingut més gent de la que esperàvem per a un primer dia.
Si hagueres d'explicar què té de diferent Iberflora 2026 respecte a la fira que vas començar a dirigir en 2023, ¿quins grans canvis assenyalaries?
Al final, el sector tampoc canvia d'un dia per a l'altre, però sí que es va adaptant. Cada vegada hi ha una major atenció a tot allò relacionat amb la sostenibilitat, els recursos, l'adaptació als nous climes i la producció basada en estes qüestions.
El paisatgisme és un altre tema molt important. Parlem del paisatgisme a la ciutat, de la necessitat de crear espais verds que, a més de ser espais de natura, servisquen també com a zones d'ombra i siguen utilitzables pel ciutadà.
Crec que el sector està evolucionant per ahí. I després hi ha una tercera pota, que és la internacionalització. El viverisme espanyol, i especialment el valencià, té una gran potència exportadora i cada vegada ens anem consolidant més.
Això ocorre a pesar de tots els problemes que hi ha actualment, pels estrets, les guerres i totes estes circumstàncies. Continuem estant a primer nivell quant a exportació de producte.
Què busca realment un comprador estranger quan ve a Iberflora?
Busca sobretot producte mediterrani i espanyol. Espanya ja s'associa en molts casos amb el Mediterrani, però ací troba un producte molt característic que després es porta a altres països i que, en ocasions, és difícil d'adaptar.
També existix eixe vincle amb Espanya, amb el nostre estil de vida, la nostra natura i la nostra planta ornamental. Per això busquen, sobretot, producte per a estudis de paisatgisme i també per a projectes residencials.
Els viveristes i compradors que volen vendre allí busquen eixa planta que té flor, que té volum i que recorda un poc a estes zones més del sud. És, en certa manera, portar un poc del Mediterrani a altres mercats.
Enguany Iberflora torna a coincidir amb Eurobrico. Quines sinergies reals hi ha entre el món de la planta i el jardí i el del bricolatge? Existix també el risc que els públics es mesclen massa i es perda identitat?
Això dependrà també un poc de nosaltres i de com ho organitzem. La meua intenció és que Eurobrico tinga la seua pròpia identitat, per descomptat, i ells la seua.
Ara bé, si anem coincidint en el temps i cada dos anys tenim esta coincidència, apareixen sinergies. En el saló del jardí hi ha molta ferramenta xicoteta, gespa artificial i natural, decoració, maquinària... Hi ha molts productes que coincidixen amb el que pots trobar en una gran superfície: gerros, gespa artificial, plantes i altres elements.
Això és una part que tenim ací dins del saló del jardí. Després hi ha una altra part molt més pròpia d'Iberflora, com el viverisme, les oliveres o les palmeres, que té poc a vore amb Eurobrico.
I Eurobrico té també una part molt personal que l'identifica: la ferreteria i el canal més ferreter. Al final, són dos cercles que tenen una intersecció. I eixa intersecció és la que hem d'aprofitar al màxim perquè ambdós fires convisquen d'una manera natural.
Hui també s'entreguen els Premis Iberflora Innovació. Entre les propostes apareixen solucions per a la sequera, la reducció de la torba o el control de plagues. ¿Per on creus que va el futur del sector?
Crec que va precisament pel que acabes d'apuntar: sostenibilitat, aprofitament dels recursos i plantes capaces d'adaptar-se al canvi climàtic.
Inclús les ciutats estan pensant en això. Espanya té una economia molt vinculada al turisme i el turisme també està canviant degut al clima que tenim. Hi ha turistes que han vingut enguany i diuen que no tornen per la calor. Les ciutats i els entorns s'han d'adaptar un poc per ahí.
Crec que eixa és una línia de treball: utilitzar més la planta mediterrània i adaptar-la encara més. Encara que ja està preparada per a estes condicions i ha patit històricament estos escenaris, hem d'utilitzar-la molt més per a este tipus d'espais.
A voltes hem introduït espècies procedents d'altres llocs que no tenien massa sentit per a determinats entorns i que després no han funcionat. Ara s'està posant més en valor este tipus de planta, més resistent i que a més té una funció.
I després està, per descomptat, la internacionalització. Els nostres productors són exportadors nats.
La logística d'eixa internacionalització ha de ser un món en si mateix.
Ho és. I a més és costosa. Hui en dia, amb tot el relacionat amb els transports i els nòlits, es complica un poc més. Però és un sector format per gent molt treballadora, així que seguixen barallant ahí.
A mi em sorprén vore com carreguen contenidors i camions amb volums enormes. Fins que no veus com es carrega un palet i tot el que s'aconseguix ficar dins, no t'ho imagines.
I mirant més enllà d'esta edició: si et cridara d'ací a tres anys, ¿com t'agradaria que fora Iberflora? ¿Què hauria d'haver ocorregut perquè sentires que has deixat la fira en un lloc millor del que la trobares?
El meu dia a dia consistix, en bona mesura, a barallar pel reconeixement internacional d'Espanya, d'Iberflora i també de Portugal, i pel reconeixement del producte que tenim.
És veritat que cada volta exportem més, però també tenim molts competidors, com Itàlia i altres països que estan apostant molt fort. Per això és important eixe reconeixement internacional i seguir treballant en la part comercial.
I, al mateix temps, està l'adaptació a l'entorn i a la sostenibilitat. Hem d'anar creant, d'alguna manera, un país i uns entorns més agradables.
Per a mi, eixa adaptació és important. El paisatgisme i totes estes qüestions són passos que hem d'anar donant. M'agradaria que, quan me n'anara d'Iberflora, poguera dir: “S'han adaptat a les noves tendències del sector”. Eixe seria un bon llegat.