Després d'anys sense un espai dedicat als llibres, Campanar torna a tindre una llibreria. No és solament un local ple d'estanteries i novetats editorials; és el resultat d'una decisió valenta, quasi vital, de dos metges que un dia entengueren que ja no podien seguir igual. La Llibreria de Campanar – ubicada en el carrer Aparicio Albiñana, 13 – naix del cansament, però també de l'amor per la cultura, del desig de tornar a sentir que el treball té sentit i de la necessitat de crear un lloc que faça barri.
Carlos ha passat anys cuidant altres en un sistema sanitari que, assegura, cuida poc a qui el sostenen. Desencantat amb la precarietat i la falta de conciliació, va decidir fer un pas al capdavant i apostar per un projecte propi que retornara a Campanar un espai cultural perdut. En el cas de Carlos, cirurgià de professió, l'aposta ha sigut total: ha reduït la seua jornada en l'hospital a 32 hores setmanals per a dedicar la resta del seu temps a alçar la llibreria. “Si el projecte ix avant, deixaré la medicina”.
Amb Carlos Vaqué parlem sobre el desgast de la professió sanitària, el vertigen de canviar de rumb i la il·lusió d'alçar, llibre a llibre, un projecte que retorna vida cultural a Campanar.
Com va nàixer la idea de muntar una llibreria? Va ser una idea que va anar creixent a poc a poc?
Sí, va arribar un moment en què vaig començar a plantejar-me una eixida de l'hospital, i una de les meues passions sempre ha sigut la lectura. Però ha sigut un procés per al qual m'he preparat, és a dir, quan vaig decidir fer el pas, vaig estar un any formant-me fent cursos per a saber com ser llibreter, al mateix temps que anava buscant un local adequat. Jo tenia clar que ho volia fer. Quan ho comentava amb la gent, al principi tot el món pensava que era una bogeria, però quan van veure que anava de debò, els meus socis em van dir que em donaven suport i ací estem tots encantats.
Vens d'una professió molt vocacional, la llibreria també té un poc d'això?
Home, totalment. Això t'ha d'agradar perquè, al final, la llibreria és un negoci com un altre. És un treball d'obrir caixes, col·locar llibres, rebre comandes, ordenar estanteries… Els moments de llibrer de veritat no són tan importants en el temps, són menys freqüents que este tipus de gestió. Aleshores, una cosa ha de compensar l'altra, si no això es convertix en una tenda.
I com ho compagines? Perquè tu encara treballes com a sanitari...
Jo estic treballant, sí. Aleshores el que faig és que tinc una reducció de jornada i faig 32 hores continuades en l'hospital (amb una reducció de jornada, imagina't si no la tinguera). Aleshores, la resta del temps ja puc estar ací al cent per cent.
T'ha canviat la vida a millor?
Sí, perquè soc més feliç; estic més content amb el que faig, en la meua vida; estic més satisfet amb mi mateix. Al final, el treball és un treball, però és important estar content amb el que un fa i en el temps que invertix i jo ara ho estic. Abans no ho estava, perquè no estava content amb què el sistema em permetia fer als pacients a l'hospital.
Així doncs, es podria dir que ha sigut la situació sanitària la que t'ha dut a canviar de rumb...
Sí. Primer, el maltractament als professionals, que és un maltractament que va a pitjor. No sé com classificar-ho, però és que no ens tenen en compte per a res. Nosaltres no som res. La sanitat no té cap tipus de conciliació amb nosaltres en absolut.
I després, amb els pacients tampoc: els pacients són un número al qual cal solucionar i ja està. Se li dona més importància al pacient que es queixa perquè no pose una reclamació o per a complir objectius, que al pacient que realment ho necessita. I al final, això es fa dur tots els dies.
Hi ha molts sanitaris que estiguen pensant en buscar alternatives?
Doncs mira, tots amb els que he parlat em donen la raó. Ho entenen i em diuen: “em contractes?”. No hi ha ningú que m'haja dit “què has fet?”. Tot el món ho ha entés. Tot el món sap a què em referisc quan ho explique. Eixa sensació és unànime.
És trist al final, no?
És una professió molt dura i molt poc agraïda per part de l'ocupador. Cada vegada les condicions són més roïnes. Arriba un punt en el qual dius: què estic fent ací? Si estic patint perquè no puc fer les coses bé, perquè tinc unes condicions molt roïnes, per què estic aguantant? Perquè m'agrada el que faig. Bé, em poden agradar més coses.
I, per què elegires Campanar? Què t'unix a este barri?
Jo soc d'ací, de Campanar. Jo visc ací des de fa 10 anys. Vaig anar a casa dels meus pares i me'n vaig vindre ací a viure. I no hi havia cap llibreria en Campanar, des que jo estic ací almenys. Vaig pensar que feia falta, perquè sempre he pensat que aniria a moltes coses si les tinguera a prop, perquè al final desplaçar-se és més complicat. Aleshores vaig pensar, com sé que fa falta una i no n'hi ha cap, doncs l'obri jo.
I, com està sent l'acollida?
Espectacular. Està sent boníssima. Ve moltíssima gent. Estem venent moltíssim, ens pregunten molt per activitats... El públic està desitjant que fem coses: "quan faràs contacontes?”, “quan un club de lectura?”, “quan presentacions?”. Ve molta gent, fins i tot autors de Campanar, dient: “per fi tenim un lloc per a fer coses”. Feia falta un espai cultural. Es nota molt. No done abast a gestionar tot el que em demanen, no solament el que se m'ocorre a mi. Així que superbé.
Perquè la idea és implementar totes estes idees en la llibreria...
Clar, estem en açò. Este divendres ve Rafa Lahuerta; tenim ja un club de lectura; un contacontes programat per al dia 28 i el mes que ve igual. Anem a tope perquè ens ho han demanat. Part del que volíem és precisament açò.
Si la llibreria funciona, la idea és dedicar-te al cent per cent?
Sí, eixa és la idea. A mi m'agrada molt operar, jo soc cirurgià, i m'agrada molt el quiròfan, però no m'agrada tota la resta. I ací soc feliç.
Podeu seguir totes les novetats de La Llibreria de Campanar a través de la seua pàgina web (https://www.llibreriacampanar.com/) o del seu Instagram (@llibreriacampanar).