La Conselleria d'Educació va publicar fa unes setmanes l'última memòria anual de la convivència escolar, que registra una mitjana de tres casos d'assetjament al dia a les escoles, en total un 13% de tots els incidents que es registren en centres públics i concertats de la Comunitat. De qualsevol manera, les dades solament recompten els casos registrats i comunicats oficialment, per la qual cosa les dades reals podrien ser molt superiors. Tot això, tenint en compte el desplegament de polítiques educatives i normatives que actualment estan enfocades a la prevenció i resolució dels conflictes.
En aquesta última memòria es presenten les dades del Registre Central d'Incidències, corresponents al curs 2016-2017. Encara caldrà esperar un any per a veure els casos més recents, no obstant això, és molt significatiu per a observar l'evolució i les tendències dels casos. Aquesta publicació va ser creada pel departament autonòmic amb la intenció de centralitzar tots els incidents i tindre una visió global dels incidents, per a poder prevenir els casos i orientar a les víctimes de manera més efectiva.
Creix la violència verbal i el cyberbullying
Un 25% de joves espanyols han reconegut patir ciberassetjament, però només el 10% dels pares ho sabien
La més freqüent en les incidències registrades és encara la violència de tipus verbal, amb el 64% dels casos, seguida per la violència física i, molt menys freqüents, l'exclusió social i la violència sexual. Els casos, així mateix, es divideixen en tres nivells de gravetat, lleu, greu i molt greu, per a dur a terme diferents accions sobre aquest tema.
No és sorprenent, que l'assetjament que més terreny ha guanyat en comparació al curs anterior analitzat, és el ciberassetjament o "cyberbullying", que ha passat d'un 7% (durant el curs 15-16) a un 16%. Al costat d'aquest, també ha crescut en un punt les incidències relacionades amb les noves tecnologies, TIC, i els insults i amenaces entre l'alumnat, del 16 al 23%. L'estadística distingeix els casos d'assetjament a través d'Internet, amb un total de 655 incidents en el curs; i els de presumpte assetjament, amb una xifra de 532.
Amb les noves tecnologies, fins i tot fora de les aules i de l'horari escolar, l'assetjament no descansa, i el mal ús d'Internet, els mòbils i les xarxes socials són les principals preocupacions dels centres educatius. No obstant això, en moltes ocasions no se li dóna en aquests casos la importància que mereix, a més de ser la incidència menys visible, per tant és fonamental el control parental en els més joves, i educar-los perquè siguen capaços d'actuar davant aquesta classe de problemes. Les estadístiques mostren que un 25% de joves espanyols han reconegut patir ciberassetjament, però només un 10% dels pares han sigut conscients d'això. Les xarxes socials i Internet poden ser eines extraordinàries per al nostre dia a dia, però també es poden convertir en un malson quan ni tan sols a casa els joves poden escapar de l'assetjament dels seus companys.
Tallers i protocols de prevenció
Durant el curs finalitzat en 2017, es van dur a terme 960 tallers impartits en centres educatius de Castelló, València i Alacant a partir de la seua petició. La majoria d'aquests van ser sobre els riscos d'Internet (el 36%) i l'assetjament (30%). També es donen cursos impartits per la Guàrdia Civil i la Policia local, amb menys freqüència, sobre consum d'estupefaents, violència de gènere i discriminació sexual, així com actuacions de bandes violentes, racisme i intolerància.Aquest curs la tendència ha crescut i s'impartiran prop de 2000 xarrades en els centres, en els quals la majoria continuen sent sobre els riscos de les noves tecnologies i la prevenció de l'assetjament escolar i violència de gènere, segons les dades de la Delegació del Govern el novembre de 2018. Amb això, no solament es persegueix conscienciar a l'alumnat, els receptors de les xarrades, sinó també poder donar ferramentes al professorat i altres professionals no docents per a actuar i intervenir a temps en aquests casos.
També s'han posat en marxa una sèrie de protocols per a la convivència, amb mesures concretes i diagrames de flux per a poder resoldre els conflictes en cas d'alumnes nouvinguts, en casos de baralles o maltractament infantil, violència de gènere o per a garantir el dret a la identitat i expressió de gènere en l'alumnat.
L'assetjament escolar és més freqüent del que pensem i, per als joves que ho pateixen, pot acabar produint trastorns mentals a curt o llarg termini, com a depressió, esquizofrènia, quadres d'ansietat o suïcidi, com apunta l'especialista en salut mental Celso Arango, catedràtic de Psiquiatria en la Universitat Computense i cap de servei de Psiquiatria de l'Hospital Gregorio Marañón.
Les accions de prevenció i atenció a les víctimes han de continuar, fins aconseguir donar la volta a les estadístiques i que cada any menys joves segueixen perjudicats.