El Palau de la Música de València es prepara per a una fita cultural amb l'estrena mundial de l'òpera monodramàtica Medea, una obra cimera del compositor resident José María Sánchez-Verdú. La presentació oficial d'este ambiciós projecte ha tingut lloc amb la participació de destacades figures com Vicente Llimerá, director gerent del Palau; Nieves Pascual, subdirectora de Música; Alexander Liebreich, director titular i artístic de l'Orquestra de València; el mateix Sánchez-Verdú; i l'aclamada soprano Ángeles Blancas. L'esperada funció es durà a terme el pròxim divendres, 15 de maig, a les 19:30 hores, en l'emblemàtica Sala Iturbi de l'auditori. Abans de l'òpera, el públic tindrà l'oportunitat de gaudir de la Sinfonia n.º 1 en do major, op. 21 de Ludwig van Beethoven.
Este esdeveniment subratlla el ferm compromís del Palau de la Música amb la creació contemporània i el suport als talents més rellevants del panorama musical actual. L'òpera Medea representa el punt culminant de la residència de Sánchez-Verdú en la temporada 2025/26, un programa únic a Espanya que posiciona l'Orquestra de València com a referent en la promoció de la nova música.
La residència de José María Sánchez-Verdú al Palau
La trajectòria de José María Sánchez-Verdú com a compositor resident del Palau de la Música durant la temporada 2025/26 ha sigut notablement activa. La seua estada ha començat amb l'estrena a Espanya de la seua obra Mural, interpretada en el primer concert d'abonament de la temporada. Posteriorment, la sèrie "Cámara al Palacio" ha acollit la partitura Paraíso cerrado, consolidant la seua presència en la programació de l'auditori.
Les activitats vinculades a la seua residència continuaran este dijous, 14 de maig. A la Sala Lucrecia Bori, a les 13:30 hores, se celebraran els "Encontres de Composició" amb la participació d'alumnes dels tres conservatoris de València. A més, el mateix dijous, a la Sala Rodrigo a les 18:15 hores, Sánchez-Verdú oferirà una xarrada prèvia a l'estrena de Medea juntament amb la subdirectora de Música, Nieves Pascual, i el crític musical Paco Yáñez, una trobada oberta a tot el públic interessat a aprofundir en l'obra.
Prèviament, el 31 d'octubre, el compositor ha participat en el XI Congrés Internacional de Música de Cinema de La Mostra, on ha explorat la connexió entre la nova creació musical i el cinema mut. Així mateix, Sánchez-Verdú és l'autor de la sintonia oficial del Festival, demostrant la seua versatilitat i abast artístic.
Compromís amb la creació contemporània
Vicente Llimerá, director gerent del Palau, ha destacat la importància d'este estrena, afirmant que esta òpera monodramàtica "és una mostra del compromís que el Palau té amb la creació contemporània. En esta temporada hem fet diverses obres de José María Sánchez-Verdú i això és una mostra del seu talent. Té una activitat internacional molt destacada, ha estat en els millors auditoris, i per a nosaltres és un luxe poder tindre'l entre nosaltres, que puguem presentar esta obra i poder gaudir-la el pròxim divendres". Llimerá ha emfatitzat el valor del programa de compositors en residència: "el Palau té un compromís molt gran amb els compositors en residència, és l'única orquestra a Espanya que té esta figura, i és una aposta molt gran per la creació artística".
La visió de Sánchez-Verdú per a Medea
El compositor José María Sánchez-Verdú ha expressat la seua gratitud per la confiança depositada pel Palau, assenyalant que "a la confiança de nou per part del Palau de comptar amb la figura del compositor en residència, perquè és una aposta totalment lloable. Este projecte que es presenta el divendres és la tercera obra que es fa dins de la meua estada com a compositor i és el gran repte que em plantege per a oferir al Palau i a l'orquestra".
Sánchez-Verdú ha compartit la seua profunda connexió amb la temàtica de l'obra: "Soc un amant del món de l'antiguitat grecollatina i concebisc la música com una forma de pensament, quasi tots els meus treballs estan relacionats amb espais de pensament i altres cultures. El cas de Medea és particular perquè torne a vincular-me amb la tragèdia grega, però a partir d'un poemari actualitzat de Chantal Maillard, que es va publicar el 2020 i es va quedar damunt de la meua taula perquè sabia que alguna cosa havia de fer amb esta Medea. Per fi li done forma ara amb este projecte, a través de la veu d'Ángeles Blancas, que és el centre i és una obra enormement exigent. És una autèntica immersió en el personatge de Medea i a més de l'Orquestra apareix el kárnix, que és un instrument prehistòric medieval que usaven els celtes en les batalles, i ací comptarem amb Abraham Cupeiro que va a encarnar este instrument tan primigeni".
El compositor ha detallat la complexitat del personatge i la posada en escena: "El personatge de Medea mira cap arrere des del futur, i és un personatge que va canviant de paper, i és un autèntic melodrama. Jo concebisc la música també com a reflexió sobre l'espai, i en este cas l'orquestra no estarà només en l'espai tradicional de l'escenari, sinó que molts instruments estan repartits per l'espai i van a canviar de posició i van a integrar el públic en un ritual de moviment".
La perspectiva del director i la soprano
Alexander Liebreich ha manifestat la seua satisfacció per la iniciativa del Palau: "que en el Palau de la Música tinguem un compositor en residència, és una cosa molt particular d'Espanya. Per a mi és molt important que el tinguem no només en els concerts contemporanis, sinó dins dels concerts d'abonament".
Per la seua part, la soprano Ángeles Blancas ha descrit la seua profunda connexió amb el personatge: "per a mi este projecte va suposar un acostament molt íntim amb Chantal Maillard, molt femení, la seua vida personal, el seu dolor personal, ella és una ànima antiga que ha transcendit a través d'eixe icona que és Medea. Medea representa moltes coses, és per a mi un foc molt carnal i molt humà. Medea no és només una assassina, és moltes coses més. Ací és on he entrat jo, he entrat amb el text i amb tots els colors que l'orquestra ara em farà sentir. Ara he de sentir-ho tot, transformar-ho dins de mi, i traure-ho a la llum amb tota la gamma local extrema, els sentiments i la prosa ha de ser sorprenent. Vaig a conéixer-la de manera completa en l'assaig".
Activitats educatives i de difusió
Nieves Pascual ha ressaltat les accions menys visibles però igualment crucials del programa de residència: "hi ha accions que no es veuen, respecte al compositor en residència, com és el treball amb els joves compositors de conservatoris públics valencians que el dijous vindran a l'assaig, faran trobades amb els seus professors i treballaran les pròpies obres dels alumnes ací i farem una xarrada amb ells. I el divendres també hi haurà una xarrada prèvia al concert amb José María Sánchez-Verdú i el crític musical Paco Yáñez que és el que ha realitzat les notes al programa d'este concert. A més dels concerts anem més enllà i la llavor que ha de quedar a València quan acaba una residència és este treball amb els joves i amb el públic. És una cosa única el poder xarrar i treballar mà a mà amb el compositor".
Ángeles Blancas i José María Sánchez-Verdú: Trajectòries destacades
La soprano Ángeles Blancas ha sigut guardonada amb el premi Òpera XXI a la millor soprano de l'any 2023 per la seua interpretació de Kostelnička en una producció de Robert Carsen a la Maestranza de Sevilla. Especialitzada en el repertori dramàtic del segle XX, ha col·laborat amb directors de la talla d'Antonio Pappano, Fabio Luisi, Asher Fisch o Álvaro Albiach, i amb directors d'escena com Graham Vick, Robert Carsen o Calixto Bieito. Ha inaugurat la temporada 25-26 amb "Pepita Jiménez" d'Isaac Albéniz al Teatre de la Sarsuela de Madrid, seguida del seu debut a Tenerife en "El Holandés Errante" amb el personatge de Senta. Posteriorment, ha repetit el paper de La Mare en "Il prigioniero" baix la batuta d'Antonio Pappano a Praga. Els seus pròxims compromisos inclouen "Yerma" d'Aitor Villalobos a l'Òpera de Manaos i Brünnhilde en "Die Walküre" a l'ABAO de Bilbao. A més, durà a terme l'enregistrament amb ADDA Simfònica de "Poèmes pour Mi" d'Olivier Messiaen.
José María Sánchez-Verdú (1968, Algeciras) és un reconegut compositor, director i musicòleg espanyol. Ha cursat estudis de Composició, Musicologia i Direcció d'Orquestra en el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i en Frankfurt, on ha treballat amb Hans Zender, a més de formar-se amb Franco Donatoni en Siena. És també llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor per la Universitat Autònoma de Madrid. La seua música ha sigut interpretada per algunes de les formacions i orquestres més importants de la música contemporània, com Ensemble Moderno, MusikFabrik o l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín, i en festivals internacionals de referència com Wien Moderno, la Biennal de Venècia o MaerzMusik. Ha desenrotllat una intensa tasca docent, sent professor de composició en institucions com la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf i el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Al llarg de la seua carrera, ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Nacional de Música d'Espanya, el Förderpreis de la Fundació Siemens i l'Irino Prize de Tokyo, a més d'altres reconeixements internacionals. L'obra de Sánchez-Verdú es caracteritza per una forta dimensió interdisciplinària i per la influència de la cultura islàmica i el pensament sufí, elements que travessen bona part del seu llenguatge musical.