A València, omplir la botella d'aigua al carrer sense gastar un euro ni generar un envàs de plàstic deixarà de ser un privilegi del centre urbà. L'Ajuntament de València completarà abans que acabe 2026 la cobertura total de fonts PUSDAR en totes les seues pedanies, instal·lant sis nous punts de subministrament d'aigua filtrada i refrigerada en els nuclis que encara no disposaven d'este servici gratuït.
Sis pedanies, una xarxa tancada
La Junta de Govern Local té previst aprovar este divendres el projecte d'instal·lació dels nous punts en Beniferri, Borbotó, Casas de Bárcena, El Palmar, El Saler i Faitanar. Amb esta decisió, totes les pedanies de la ciutat quedaran incorporades a una infraestructura pública que, fins ara, havia crescut de forma notable però desigual: la instal·lació d'este tipus de fonts ha crescut exponencialment en els últims anys, passant de 25 unitats en 2023 a 46 en eixe mateix exercici. Hui la xarxa compta ja amb 77 fonts instal·lades, consolidant un model d'hidratació urbana que facilita l'accés gratuït a aigua freda i filtrada per a tota la ciutadania.
L'execució dels treballs s'encarregarà a Emivasa SA, actual gestora del servici de proveïment d'aigua potable a la ciutat. El projecte contempla un termini d'execució estimat de tres mesos i les obres començaran durant l'últim trimestre de 2026, una vegada finalitzen els tràmits administratius i legals necessaris. El pressupost total de l'actuació ascendix a 140.957,80 euros, IVA inclòs.
Més que una font: tecnologia al servici de la sostenibilitat
Les fonts PUSDAR estan dissenyades específicament per a espais exteriors i compten amb tecnologia avançada que garantix la màxima seguretat i higiene. Són capaces de dispensar fins a 120 litres per hora d'aigua refrigerada i filtrada. A més, incorporen un sistema d'ús sense contacte mitjançant sensors de moviment, permetent omplir botelles reutilitzables de forma còmoda i higiènica. No és una font ornamental: és infraestructura urbana del segle XXI.
L'impacte col·lectiu d'esta xarxa comença a ser difícil d'ignorar. En la temporada estival, les 77 fonts subministren gratuïtament més de 136.400 litres d'aigua freda i filtrada a ciutadans i visitants, convertint-se en un recurs fonamental per a combatre les altes temperatures i promoure hàbits de consum sostenibles. I tot això mentre la xarxa evita prop de 6.000 botelles de plàstic d'un sol ús.
Equitat territorial i consum responsable
Darrere de la mesura hi ha una lògica que va més enllà de la comoditat estiuenca. El regidor del Cicle Integral de l'Aigua, Carlos Mundina, ha subratllat que l'objectiu passa per fomentar el consum d'aigua de l'aixeta procedent de la xarxa municipal, facilitar l'accés quotidià a un recurs públic de qualitat i reduir la generació de residus plàstics d'un sol ús. Dit d'una altra manera: que viure en una pedania perifèrica no supose un accés pitjor a servicis bàsics que el que tenen els barris del centre.
"L'objectiu és fomentar el consum d'aigua de l'aixeta procedent de la xarxa municipal, facilitar l'accés quotidià a un recurs públic de qualitat, i reduir la generació de residus plàstics d'un sol ús" - Carlos Mundina, regidor del Cicle Integral de l'Aigua de l'Ajuntament de València
Cada punt incorpora funcions de filtració i refredament de l'aigua, de manera que les persones usuàries poden reomplir les seues botelles amb aigua de la xarxa municipal en condicions adequades de qualitat i temperatura. Un gest quotidià —eixir a passejar amb la botella buida— que, multiplicat per milers de veïns, equival a tones de plàstic que no acaben en un abocador.
Un projecte dins d'un pla major
L'actuació no és un fet aïllat. S'inscriu en el Pla d'Infraestructures Crítiques de Proveïment d'Aigua de la Ciutat de València 2026-2031 i forma part de l'estratègia municipal València+Segura, orientada a reforçar la resiliència urbana i la disponibilitat de recursos bàsics davant de situacions de contingència. La seua implantació combina zones de gran afluència de persones, com la Ciutat de les Arts i les Ciències, La Marina o els Jardins del Túria, amb barris i pedanies, acostant este servici a tots els ciutadans.
En una ciutat que seguix redefinint la seua relació amb l'aigua —també arran dels episodis climàtics extrems dels últims anys— completar esta xarxa en els nuclis més allunyats del centre no és només una qüestió de comoditat, sinó una declaració sobre quin tipus de ciutat vol ser València: una on l'accés a l'aigua de qualitat no depenga del codi postal.