Les noves oportunitats del Govern de la Nau

Des del Parc Central fins al reconeixement de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, passant per l'anell ciclista, han marcat la ciutat de València en els últims anys

Guardar

Vista aèria del Parc Central de València i les vies ferroviàries que separen la ciutat
Vista aèria del Parc Central de València i les vies ferroviàries que separen la ciutat

Per a molts semblava un vaixell que prompte s’enfonsaria i per a altres una nova oportunitat, un canvi per a la seua ciutat. El “Govern de la Nau”, conformat per Compromís, PSPV i València en Comú esgota els últims mesos de l’actual legislatura i deixa un ampli legat per a la ciutat, però sobretot, per als valencians i les valencianes.

Noves oportunitats per al veïnat

Un dels aspectes que més atenció ha centrat al llarg de la legislatura i als últims dies és la que envolta un espai que esdevindrà clau per a la ciutat: el Parc Central. Aquest pulmó verd que compta amb 110.000 metres quadrats de terreny i connecta els barris de Malilla i Russafa encara continua en obres, però el veïnat gaudeix de quasi la meitat de la seua totalitat des del 17 de desembre.

La Plaça de les Arts, la Pèrgola, l’Horta Jardí, el Jardí Romàntic, el dels Xiquets o els Jardins Florals són alguns dels elements naturals, culturals i de socialització que tindran la companyia de quatre naus amb diferents funcions per a la ciutadania a partir de la primavera de 2019. Encara queda temps per a veure el resultat final, però aquest projecte que semblava oblidat ja comença a prendre forma i ara es planteja el repte de soterrar les vies per a millorar la situació ferroviària de València.

PArque central atardecer

I és que els projectes urbanístics han sigut altra de les línies que han caracteritzat el govern de la Nau. És el cas de l’anell ciclista que, en paraules de l’expert internacional en mobilitat urbana Mikael Colville-Andersen, ha fet de València un sinònim de modernitat.

Es tracta d’un projecte de 683.680 euros de pressupost que va començar en 2016 amb l’objectiu d’impulsar la sostenibilitat i millorar l’accessibilitat al transport públic i que hui és dels més utilitzats per la ciutadania des de la seua obertura íntegra en març de 2017. En aquest 2018, l’Ajuntament ha continuat amb la construcció de més carrils bici per a fer crèixer el nombre d’usuaris (uns 24.000 diaris en l’anell), però també per a millorar l’experiència dels turistes estrangers, que també utilitzen aquest mitjà per als seus desplaçaments.

La reducció del trànsit i la prioritat de la sostenibilitat ha motivat també a la conversió en zona de vianants a llocs com la de la Plaça de Rojas Clemente, un projecte co-dissenyat pels veïns a través de DecidimVLC inaugurat a finals de desembre en que inclou jardins, àrees d’esplai infantil i de descans i instal·lacions bio saludables.

Aquest repte també envolta a espais tan emblemàtics com la Plaça de la Reina i la Plaça de l’Ajuntament, que igual que amb Rojas Clemente, són demandes de la ciutadania a través de DecidimVLC.

El passat setembre, el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi va assegurar que en ambdós espais no hi ha data exacta per a encetar les obres principalment per “aspectes patrimonials”, però sí es preveu que, en el cas de la futura Plaça de la Reina, hi haurà canvis importants en l’aparcament subterrani amb nous accessos, es podrà arribar en transport públic i les parades canviaran d’ubicació.

Respecte a la Plaça de l’Ajuntament hi ha menys detalls. De moment, la futura reforma passarà per la consulta als veïns i veïnes per a “aconseguir el major consens i participació possible”, segons va avançar la regidora de Participació, Neus Fàbregas.

Un concurs d’idees que partirà de l’objectiu de guanyar més espai per als valencians i les valencianes, com ocorre amb els espais anteriors i l’entorn de Bruges, que ja ha obert el seu nou aparcament i prompte es transformarà en altra plaça per a vianants. En tot cas, segons ha reiterat Grezzi, les obres no coincidiran amb les de la Plaça de la Reina.

Impuls al xicotet comerç

Aquestes zones també han viscut canvis des de l’arribada del govern de la Nau amb eixos fonamentals com són els mercats, que han acollit remodelacions i transformacions. El Mercat de Rojas Clemente, el del Cabanyal, el de Mossen Sorell, el Central o el de Benicalap han millorat les seues instal·lacions i l’accessibilitat, i el Mercat del Grao i el d’Algirós són els actuals protagonistes. A més, s’han omplert de vida gràcies a festes com el Bonic/a Fest, que han fet de la qualitat del servici i del producte motius de celebració.

Del reconeixement de les Falles UNESCO a Cultura als Barris

Com no podia ser d’altra manera, la cultura també ha sigut una de les àrees amb més impuls per part de l’Ajuntament de València. La fita més important ha sigut la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat en 2016 i totes les reivindicacions feministes i inclusives de les Falleres Majors al llarg dels últims anys, però també el reconeixement d’oficialitat del Museu Faller. Un fet que ha aconseguit millorar la qualitat del seu contingut i l’obertura a l’estranger de la insígnia valenciana gràcies a aquest nomenament també en 2016 i a una gran campanya, tal com celebra el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset.

Malgrat això, cal no oblidar l’oficialitat que han aconseguit el Museu del Corpus -Casa de les Roques o el de la Setmana Santa Marinera, que en definitiva han “dignificat i impulsat el valor” del patrimoni valencià, en paraules de Fuset.

Palau Musica

A més, Cultura als Barris i esdeveniments com la Gran Fira de València, nascudes en aquesta legislatura, han apropat la música, el teatre, la dansa o el folklore valencià a tots els racons de la ciutat però també a un ampli ventall de públic perquè cap persona es quede sense gaudir d’aquest element que caracteritza València.

Guanyar espai públic, ajudar al xicotet comerç, afavorir la rutina de les persones o fer un pas més en el reconeixement del patrimoni valencià han sigut, d’aquesta manera, alguns camins que han fet de València una ciutat moderna i més oberta que mai a nous temps.

Destacats