Les Festes Populars de Patraix, una tradició de 1930 que busca ser Festa d'Interés Turístic Local

Per al president de l'associació veïnal, aquesta declaració suposaria "un reconeixement al valor històric i cultural de l'antic poble de Patraix"

Guardar

Torneig a les Festes de Patraix de 2019
Torneig a les Festes de Patraix de 2019

València iniciarà els tràmits perquè les Festes Populars de Patraix siguen reconegudes per la Generalitat Valenciana com a Festa d'Interés Turístic Local. Així ho van aprovar, ahir, al ple municipal, per unanimitat, tots els grups polítics. Una proposta presentada per Ciutadans que no només recordava que Patraix ha complit 150 anys de la seua annexió a València com a barri, sinó que incidia en què les seues festes "són una celebració de gran tradició popular i amb una implicació del veïnat difícilment igualable".

València Extra ha parlat amb el president de l'Associació Veïnal de Patraix, Toni Pla, que s'ha mostrat "orgullós i molt satisfet" amb aquesta iniciativa, ja que suposa "un reconeixement al valor històric i cultural de l'antic poble de Patraix, però també al treball de tots els col·lectius que des de fa més de 25 anys estem treballant per a fer una programació cultural que dinamitze la ciutat en una època en la qual no hi ha molta activitat festiva – a més del 9 d'Octubre – però també que afavorisca la trobada entre veïns i veïnes".

Com ha explicat la regidora de la formació taronja, Amparo Picó, les Festes Populars de Patraix compleixen amb els requisits estipulats en el Decret 119/2006 de 28 de juliol regulador de les declaracions de festes, itineraris, publicacions i obres audiovisuals d'interés turístic de la Comunitat Valenciana, perquè, entre altres coses, "aquesta celebració compta amb una programació d'activitats que engloba la festa, la cultura, la tradició, la idiosincràsia, la integració i la igualtat en un ambient de barri que les fa realment singulars".

L'Associació Veïnal de Patraix, en col·laboració amb diferents entitats i col·lectius del barri, van apostar per recuperar unes festes que ja se celebraven en 1930: "encara hi ha gent major al barri que es van conéixer en eixes revetles". Per aquest motiu, Pla ha assenyalat que "totes les iniciatives que vagen en el camí de posar en valor les nostres tradicions són benvingudes, sobretot, perquè creiem que és una cosa que hem de conservar".

Festival Art Patraix
Celebració del Festival Art de Patraix

Però Toni Pla també ha aprofitat l'ocasió per a reivindicar un major suport per part de l'administració pública per a tirar avant, any rere any, les Festes Populars. "Nosaltres som persones que voluntàriament hem decidit mantindre vives les nostres arrels, però ens agradaria que les Festes de Patraix foren considerades com a festes populars de València, i que contribuïren amb la programació d'algunes activitats per a enriquir-les encara més".

En aquest sentit, el president de l'associació veïnal ha destacat que "espera que s'aprove la declaració de les Festes de Patraix com a Festa d'Interés Turístic Local, i aquest reconeixement supose la posada en marxa d'accions que contribuïsquen a reduir la càrrega que suposa la realització d'aquesta mena de festejos" perquè, com ha afegit, "no són només unes festes importants per al barri de Patraix, sinó també per a la ciutat de València i per a molts turistes que, el mes d'octubre, passegen pel nostre barri i es troben amb unes festes de convivència veïnal".

Patraix, antic poble valencià amb el seu propi ajuntament i, fins i tot, la seua pròpia presó, situada en el desaparegut Palau de Baró de Patraix, decideix, en 1870, gràcies a la Llei Municipal, annexionar-se a la ciutat de València, al·legant escassetat de recursos. No obstant això, ha sabut mantindre intacta, al llarg dels anys, la seua essència. I ja no només per la conservació de l'antiga estructura amb edificis històrics i carrers que envolten la plaça, sinó per eixe sentiment de pertinença al barri que tant li caracteritza.

Patraix es convertia en el primer poble, dels quals envoltaven València, a annexionar-se. El fet de no recaptar impostos; no disposar d'un terme municipal del qual traure profit, ja que totes les terres eren propietat dels habitants de la capital; i la situació dels veïns del poble, que no comptaven amb propietats, ja que tots eren arrendataris o jornalers van ser els motius que van produir que Patraix passara a formar part dels barris de la ciutat. No obstant això, les seues arrels mai han caigut en l'oblit i iniciatives d'aquest tipus ajuden a continuar mantenint viu el seu esperit.

Destacats