Un pas decisiu, encara que no l'últim. La candidatura de l'Albufera de València per a convertir-se en Reserva de la Biosfera de la UNESCO ha superat una prova clau: el Consell Científic del Comité Espanyol del Programa MaB —sigles en anglés de «L'Home i la Biosfera»— ha emés un informe d'avaluació que avala els valors ambientals, paisatgístics, culturals i socials de l'aiguamoll valencià. No és encara la declaració definitiva, però sí la validació científica que confirma que el camí triat és el correcte.
Un aiguamoll que conviu amb una gran ciutat
Poques naturaleses a Europa poden presumir de semblant paradoxa: a penes deu quilòmetres del centre d'una ciutat de quasi un milió d'habitants, s'estén un dels aiguamolls mediterranis més importants del continent. L'Albufera no és només un llac; és un arrossar mil·lenari, un refugi d'aus, un rebost cultural i, ara, una candidata seriosa al reconeixement internacional més rellevant en matèria de sostenibilitat. L'informe del Consell Científic subratlla precisament eixa singularitat: la coexistència d'un ecosistema natural de primer orde, un paisatge agrari històric i un entorn metropolità densament poblat no és un problema, sinó una de les seues majors fortaleses com a model de gestió integrada del territori.
El document científic considera que l'espai reunix condicions especialment adequades per a convertir-se en un referent internacional en l'aplicació de models de desenvolupament sostenible. En un context global on els aiguamolls retrocedixen a un ritme alarmant, que un territori periurbà com l'Albufera aspire a eixe reconeixement té una dimensió que va molt més enllà del simbòlic.
Més de 250 veus darrere de la candidatura
La proposta no ha nascut en un despatx. Darrere d'este expedient hi ha un procés participatiu que ha reunit a més de 250 representants d'administracions públiques, universitats, entitats científiques, agricultors, pescadors, associacions i organitzacions socials vinculades al parc natural. Una arquitectura de consens que el mateix Consell Científic valora expressament en el seu informe. La candidatura s'ha construït, per tant, des de la base: combinant conservació del patrimoni natural, desenvolupament sostenible i millora de la qualitat de vida de les comunitats locals, que són precisament els tres pilars del Programa MaB de la UNESCO.
"L'informe suposa un important suport al treball realitzat durant els últims anys perquè confirma que l'Albufera reunix tots els valors necessaris per a convertir-se en Reserva de la Biosfera. Les recomanacions no qüestionen la candidatura; al contrari, ens marquen el camí per a reforçar-la i presentar-la amb les màximes garanties d'èxit." - Carlos Mundina, regidor de Millora Climàtica i Eficiència Energètica i president de València Sostenible
El que falta per fer: gestió i governança
L'aval científic no equival a un xec en blanc. L'informe també assenyala amb claredat quins aspectes s'han de reforçar abans de presentar la candidatura de forma definitiva. El primer i més urgent és completar el pla de gestió: fa falta definir actuacions prioritzades, indicadors de seguiment, un calendari d'execució, una previsió econòmica i mecanismes d'avaluació que el convertisquen en una ferramenta realment operativa. El segon és estructurar la governança de la futura Reserva, reforçant la coordinació entre administracions i dotant el model dels recursos tècnics i humans necessaris perquè funcione. Dit d'una altra manera: els valors estan, la voluntat està, la ciència avala. El que queda és construir l'arquitectura institucional que el sostinga.
"El següent pas consistix a transformar l'important treball tècnic i participatiu desenvolupat fins ara en un model de gestió sòlid, compartit i plenament operatiu. Eixe serà el compromís de l'Ajuntament de València perquè l'Albufera puga convertir-se en una Reserva de la Biosfera de referència internacional." - Carlos Mundina, regidor de Millora Climàtica i Eficiència Energètica i president de València Sostenible
Un model per a altres territoris
L'Ajuntament de València treballarà de forma conjunta amb la resta d'administracions i institucions implicades per a incorporar les recomanacions del Consell Científic i completar la documentació necessària. En el món existixen més de 700 reserves de la biosfera en 130 països, configurant una xarxa global que fomenta l'intercanvi de coneixements i pràctiques sobre sostenibilitat i conservació. Aconseguir eixe segell per a l'Albufera implicaria no sols la seua protecció reforçada, sinó també posicionar-la com a font de finançament per a projectes científics i de recuperació mediambiental.
L'informe del Consell Científic conclou que, una vegada desenvolupats el pla de gestió i l'estructura de governança, L'Albufera podrà consolidar-se com un aiguamoll periurbà de referència dins de la Xarxa Espanyola de Reserves de la Biosfera i com un model transferible a altres territoris d'alt valor ambiental. En un país amb una tradició rica en espais naturals protegits, que el llac valencià puga convertir-se en exemple exportable diu molt del que està en joc: no es tracta només de protegir un paratge, sinó de demostrar que natura, agricultura, ciència i ciutat poden conviure i construir futur junts.