El rellotge marcarà les 20:32:54 hores del 12 d'agost quan el cel sobre València s'obscurisca com si fora de nit. Durarà a penes un minut. Però serà un minut que no s'ha viscut en esta ciutat des de 1905, i que no tornarà a repetir-se en altres 400 anys. L'Ajuntament de València ja s'està movent perquè eixe instant no pille a ningú desprevingut.
La corporació municipal ha celebrat la seua primera reunió de coordinació de servicis per a preparar el dispositiu especial amb motiu de l'eclipsi solar total del pròxim 12 d'agost. L'encontre, presidit per Julia Climent, tercera tinenta d'Alcaldia i regidora de Servicis Centrals, va reunir responsables d'àrees tan diverses com Sanitat, Platges, Policia Local, Bombers, Emergències i l'agència de turisme Visit Valencia, a més del director general de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana, Rafael Sebastián, qui coordina el dispositiu autonòmic EclipsesCV.
La Malva-rosa, el lloc triat per a vore el cel trencar-se
La decisió més rellevant d'eixa primera reunió va ser la designació de la platja de la Malva-rosa com a punt oficial d'observació de l'eclipsi en la ciutat de València. No és una elecció casual: atés que Espanya es troba al final de la franja de totalitat del fenomen, el sol estarà molt prop de l'horitzó durant la fase total, la qual cosa fa imprescindible comptar amb una panoràmica clara cap a l'oest. Una platja, en eixe sentit, és quasi perfecta.
Per a gestionar la previsible allau de visitants, el consistori habilitarà un dispositiu especial de mobilitat, seguretat, emergències i neteja. Quanta gent pot congregar-se en la Malva-rosa eixe capvespre és difícil de calcular, però el precedent d'altres grans eclipsis a Europa —com el de 1999 a França o el de 2024 a Nord-amèrica— suggerix que les ciutats dins de la franja de totalitat poden atraure centenars de milers de persones en un sol dia.
Un minut que val 120 anys d'espera
Durant el capvespre del dimecres 12 d'agost de 2026 tindrà lloc el primer eclipsi total de Sol visible des de la Península Ibèrica en més d'un segle. A València, la seqüència serà precisa al segon: l'eclipsi parcial començarà a les 19:38:18 hores; la fase de totalitat arrancarà a les 20:32:24; el moment de màxima intensitat arribarà a les 20:32:54 i es prolongarà a penes fins a les 20:33:24. Després, el sol anirà recuperant-se progressivament fins a la seua posta a les 21:01 hores.
Durant la fase de totalitat, el cel s'obscurix com si fora de nit, les temperatures baixen lleugerament, apareixen les estreles més brillants i la corona solar es fa visible a simple vista com un halo lluminós al voltant de la Lluna. Un espectacle que, vist des de la vora de la Mediterrània, promet una dimensió especialment colpidora.
Durant el pròxim eclipsi, Espanya comptarà amb la major zona de totalitat d'Europa, oferint condicions privilegiades d'observació. Este serà el primer eclipsi solar total visible des de l'Espanya peninsular des de 1905. La franja de totalitat creuarà Espanya d'oest a est i passarà per nombroses capitals de província des de la Corunya fins a Palma, incloent-hi-hi Oviedo, León, Burgos, Soria, Saragossa, Castelló i València.
Vore l'eclipsi pot costar la vista si no es fa bé
L'eufòria davant un esdeveniment així pot portar a cometre un error amb conseqüències irreversibles. Encara que durant un eclipsi l'obscuritat pot generar una falsa sensació de seguretat, el Sol seguix sent perillós en les fases parcials. La seua radiació, especialment la ultraviolada i infraroja, pot danyar de forma permanent la retina, inclús si pareix menys intens.
Les autoritats municipals són taxatives al respecte: només són vàlides les ulleres d'eclipsi homologades baix la norma ISO 12312-2:2015. No valen les ulleres de sol convencionals, ni les radiografies, ni els cristalls fumats, ni els CD. A diferència de les ulleres de sol normals, les ulleres d'eclipsi bloquegen el 99,999% de la llum solar, proporcionant una forma segura d'observar les fases de l'eclipsi directament. El mateix s'aplica a càmeres, prismàtics i telescopis: només poden usar-se amb filtres solars homologats col·locats en l'objectiu.
Només durant la totalitat —quan la Lluna cobrix completament el Sol— és segur mirar breument sense protecció. Eixe és l'únic instant que pot baixar-se la guàrdia, i dura, en el cas de València, exactament 60 segons.
Una coordinació que a penes comença
La reunió del passat 9 de maig va ser només la primera del que previsiblement serà una llarga sèrie de trobades de coordinació abans del gran dia. Per a la coordinació d'este i els següents eclipsis en territori espanyol, s'ha creat per part de la Comissió Nacional d'Astronomia la Comissió Nacional de l'Eclipsi. A més, existixen nombroses altres iniciatives per a l'esdeveniment, i ja estan publicades en el BOE les restriccions de trànsit per a l'esdeveniment.
A la taula s'assegueren el segon tinent d'Alcaldia i regidor de Sanitat i Devesa-Albufera, José Gosálbez; el coordinador general d'Alcaldia, Manuel Tomás; i el director general d'Emergències, José Vicente Herrera, entre altres. La implicació de la Generalitat a través del programa EclipsesCV indica que la planificació transcendix allò purament local i aspira a convertir la Comunitat Valenciana en un referent de l'observació del fenomen a escala nacional.
Queda un poc més de dos mesos perquè la Lluna tape el Sol sobre el Mediterrani. En una ciutat acostumada a grans esdeveniments —i que encara recorda l'impacte logístic d'episodis recents—, l'eclipsi del 12 d'agost es perfila com un dels reptes de gestió col·lectiva més singulars de la seua història recent. No per la seua magnitud organitzativa, sinó per allò irrepetible del moment: qui estiga a la Malva-rosa a les 20:32 d'este dimecres d'agost viurà una cosa que els seus besavis no pogueren vore i que els seus besnéts tampoc voran.