La Mutant és l'espai públic de l'Ajuntament de València dedicat a les arts vives i les pràctiques escèniques contemporànies. I esta tardor torna a la càrrega amb una temporada que no renuncia a res: ni al risc, ni a la internacionalitat, ni —sobretot— al compromís amb les creadores de l'escena valenciana. Entre setembre de 2026 i gener de 2027, la sala del barri del Grau desplega un programa de dansa, teatre, música, cinema, pòdcast i propostes híbrides que creuen gèneres amb deliberada insolència.
La presentació va tindre lloc este dijous en roda de premsa. La temporada s'articula entorn de tres eixos que la directora Tatiana Clavel ha convertit en senya d'identitat del projecte: el suport a les creadores valencianes, l'obertura internacional i el treball en xarxa. Tres vectors que, lluny de ser retòrica institucional, es traduïxen en una programació on cada data té nom propi i proposta concreta.
"Els treballs programats activen preguntes sobre la visibilitat, la identitat, la cultura digital, la memòria, els cossos dissidents, el plaer, la relació amb els objectes i les possibilitats d'estar juntes" - Tatiana Clavel, directora de La Mutant
Un suport que va més enllà de l'escenari
L'aposta per l'escena local en La Mutant no es limita a reservar funcions per a artistes de la comunitat. Compromesa amb l'enfortiment del teixit artístic valencià, La Mutant impulsa el diàleg entre el context local i les xarxes nacionals i internacionals de creació, contribuint a projectar València com un espai de referència per a la investigació i la creació contemporània. Clavel ho va sintetitzar en la presentació: es tracta d'un acompanyament en totes les fases del procés creatiu, des de la investigació fins a l'exhibició. No és només qüestió de donar visibilitat, sinó d'assumir una responsabilitat sostinguda de producció i projecció.
La programació ho evidència des del primer dia. El tret d'eixida serà el 2 d'octubre amb 'FLIP', una peça coreogràfica del Festival Bucles creada per Marta Izquierdo juntament amb Éric Martin, on els intèrprets es desplacen sobre patins de quatre rodes per l'espai públic per a revisitar les seues joventuts amb picades d'ullet a la cultura popular. Una obertura que ja diu molt sobre el to del que ve: íntim, corporal, amb molt de memòria i de carrer.
Octubre i novembre: el cos com a territori
Els dies 24 i 25 d'octubre arriba 'P.O.V.', de la coreògrafa catalana Núria Guiu. La peça investiga en la tensió entre ser vista i ser compresa, i connecta el llenguatge hiperbòlic de la cultura visual contemporània amb el concepte històric d'histèria —eixa etiqueta mèdica que durant segles va servir per a desacreditar el cos i l'expressió femenina—. Guiu ho fa amb humor, precisió i vulnerabilitat. Una combinació difícil de sostindre, i per això més cridanera.
Novembre arranca el dia 4 amb 'Unarmoured', de la coreògrafa canadenca Clara Furey. Una exploració física i sensorial sobre el desig, la vulnerabilitat i l'erotisme com a força vital. Per a Clavel, la proposta "connecta el públic valencià amb algunes de les pràctiques més rellevants de l'escena contemporània internacional". Just el tipus de peça que no sol trobar lloc en auditoris convencionals.
Els dies 20 i 21 de novembre, Lucía Jaén presentarà 'Somni comunal', una trobada performativa que celebra el cos lesbià en la seua plenitud insurgent. El mes conclou el 27 i 28 amb 'La nit inventada', de Vicent Gisbert, una exploració dels intercanvis entre cossos, tecnologies i altres matèries.
Desembre: un doble programa i el tancament de la dansa
L'oferta de dansa es clausura en desembre amb un programa doble pensat com dos cares de la mateixa moneda. El 4 de desembre, Macarena Bielski i Laura Ramírez presentaran 'Drøne-Howl' baix el projecte Underthepulse, una peça on cos i so es fonen com a experiència física. Al dia següent, el 5 de desembre, Ramírez presentarà en solitari 'Oasis of Serenity', una col·lisió de visions místiques i cinematogràfiques que tanca el cicle de dansa amb una proposta de caràcter més contemplatiu.
Zona Grisa: quan l'escenari és un laboratori
La Mutant pretén operar com un espai de reflexió, experimentació, diàleg i estímul per a una ciutadania creativa. I això té un nom concret en la seua programació: Zona Grisa. Este cicle acull processos singulars i pràctiques que, com assenyala Clavel, "no sempre troben lloc en els circuits convencionals". Tres propostes articulen este bloc.
El 28 d'octubre, Julia Zac obrirà Zona Grisa amb 'Hard to explain', un relat ambigu sobre la identitat en crisi construït a partir de la paraula, la veu i el moviment. Després d'ella, Paul Loubet transformarà l'espai amb bandes sonores per a suburbis ciberpunk i ruïnes urbanes. L'11 de novembre, Santiago de la Fuente presentarà 'Proves nocturnes de vol', on la figura del ratpenat servix com a metàfora per a qüestionar certeses humanes que la naturalesa s'encarrega de dissoldre.
El cicle es tancarà els dies 16 i 18 de desembre amb 'Registres de l'experiència meua. Apunts per a un arxiu sobre els processos de creació', un exercici d'arxiu sobre la trajectòria del projecte Motors de creació de l'APDCV durant els últims quatre anys. El 19 de desembre, este mateix projecte donarà pas a 'Motors de creació: Una treva per meditar on germina la creació', una jornada de pausa i meditació que, en si mateixa, aspira a motivar nous actes de creació.
Mutant Oberta i el Laboratori Cor(eo)flames: aprendre i experimentar
La temporada també incorpora una dimensió formativa a través de la iniciativa Mutant Oberta, que completa una oferta concebuda no sols per a l'espectador passiu, sinó per a qui vol participar activament del procés artístic. De l'1 al 10 de desembre, el bloc d'investigació acull el 'Laboratori Cor(eo)flames' de Maria Tamarit, emmarcat dins del programa Graners de Creació, una iniciativa que explora les relacions entre cos, veu i moviment en un format de laboratori obert.
En conjunt, la temporada de La Mutant 2026-2027 dibuixa un mapa cultural on les fronteres entre disciplines són més bé invitacions a creuar-les. Artistes valencians i propostes internacionals, amb el denominador comú dels nous llenguatges escènics, s'han convertit en el motor d'una nova etapa cultural en el barri del Grau. El resultat és una programació que, sense renunciar a ser exigent, s'obri a públics distints i aposta per una cosa cada vegada més escassa en les sales municipals: el risc genuí com a política cultural.