La falla és el cor de la festa. I este dimecres, l'Ajuntament de València va decidir tornar a posar-lo en el centre. El Consell Rector de la Junta Central Fallera va aprovar este 22 de juliol el Pla Estratègic de Subvencions per al període 2027-2029, un document que fixa en més de 340.000 euros el suport econòmic municipal als diferents aspectes de la celebració fallera, des dels monuments de cartó i fusta que cremen cada 19 de març fins al teatre en valencià o les presentacions de les comissions.
El pla no és només un full de comptes. És, en certa mesura, una declaració d'intencions sobre quin tipus de festa vol ser València en els pròxims anys. I la xifra més cridanera ho diu tot: un nou increment de 50.000 euros en els premis destinats a les falles, que se suma als 65.000 euros ja afegits en 2025. El resultat és un augment acumulat de 115.000 euros en el que portem de legislatura municipal.
"Des d'este equip de govern sempre hem tingut present que l'eix principal de la festa és i serà la falla i així ho traslladem amb fets a les comissions. Hui incrementem els premis a les falles i se sumen als 65.000 euros de 2025. En total, en tot el que portem de legislatura hem incrementat els premis en 115.000 euros." - Santiago Ballester, regidor de Falles de l'Ajuntament de València
Un pla que distribuïx més de 340.000 euros entre competicions i activitats culturals
La reunió va estar presidida pel regidor de Falles, Santiago Ballester, acompanyat de la regidora de Festes i Tradicions, Mónica Gil. En conjunt, el pla contempla 317.088 euros en premis i 24.715 euros en subvencions, una distinció que no és menor: els premis recompensen l'esforç creatiu de les comissions, mentres les subvencions financen activitats de foment cultural. Junts superen els 340.000 euros.
La distribució dels diners reflectix bé les prioritats de la festa. El gros correspon a la Delegació de Festa, amb partides que van des dels 139.173 euros per a falles majors fins als 30.400 euros per a la Cavalcada del Ninot o els 12.000 euros per a la il·luminació de carrers. A continuació, el desglossament complet per delegacions:
Delegació d'Infantils
- Concurs de betlems: 7.400 euros
- Play back infantils: 7.650 euros
- Millor ninot de secció: 4.400 euros
- Ninot indultat infantil: 1.500 euros
- Falles infantils: 45.945 euros
Delegació de Festa
- Play back majors: 7.670 euros
- Ninot indultat majors: 3.000 euros
- Millor ninot de secció: 9.800 euros
- Falles majors: 139.173 euros
- Carrers il·luminats: 12.000 euros
- Cavalcada del Ninot: 30.400 euros
- Maquetes i escenes de falla: 1.500 euros
Delegació de Cultura
- Teatre en valencià: 25.400 euros en premis i 20.470 euros en subvencions
- Literari, apropòsit i microteatre: 3.500 euros
- Presentacions: 8.855 euros en premis i 2.875 euros en subvencions
- Presentacions infantils: 6.095 euros en premis i 1.380 euros en subvencions
- Audiovisuals: 2.800 euros
El pes històric de premiar la falla
Els primers premis per a les falles s'implementaren en 1887, sent des de 1901 atorgats per l'Ajuntament de València. Més d'un segle després, eixa tradició de reconeixement oficial seguix viva i, segons l'actual equip de govern, en expansió. El sistema de premis és gestionat per la Junta Central Fallera, que avalua els monuments sobre la base de criteris com l'originalitat, la crítica, l'execució artística i l'espectacularitat. El més cobejat és el primer premi de la Secció Especial, que atorga el reconeixement màxim a la falla més ben valorada de l'any.
Més de 380 comissions de falla participen en tota la ciutat de València, inscrites totes en la Junta Central Fallera. Per a bona part d'elles, els premis no són només un reconeixement simbòlic: representen també un retorn econòmic que ajuda a finançar una festa que, en les categories més competitives, pot suposar inversions de desenes de milers d'euros per monument. La falla de Convent Jerusalem, per exemple, destinà 230.000 euros al seu monument en 2015, una xifra que s'ha mantingut estable fins a 2025, amb lleugeres alteracions.
Les Falles de València foren inscrites en 2016 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Un reconeixement que afig responsabilitat institucional a la gestió d'una festa que ja no pertany només a València, sinó a l'imaginari col·lectiu global. En eixe context, que l'Ajuntament reforce any rere any el múscul econòmic dels premis no és un detall menor: és una aposta sostinguda per mantindre viva la flama —en el sentit més literal— d'una de les tradicions més singulars del món.