Quasi un accident per setmana durant cinc anys. Això és el que llança l'estadística d'un dels encreuaments més conflictius del nord de València: la intersecció de les avingudes de Blasco Ibáñez i Cardenal Benlloch. Entre 2019 i 2023 s'hi van registrar 153 accidents, 79 d'ells amb víctimes, segons l'auditoria de seguretat viària municipal publicada en 2024. Ara, l'Ajuntament de València ha donat llum verda al projecte de remodelació més ambiciós plantejat per a eixe punt: convertir l'actual glorieta partida en una rotonda circular. El pressupost aprovat ascendix a 973.082,87 euros, IVA inclòs.
Un node viari que portava dècades donant problemes
L'avinguda Blasco Ibáñez no és un carrer qualsevol. És una de les principals artèries de la ciutat, amb una intensitat mitjana de 37.919 vehicles al dia, que en direcció nord connecta directament amb la carretera V-21 i, a través d'ella, amb l'autopista AP-7. Per eixe tram circulen diàriament turismes, autobusos de l'EMT, ciclistes, patinets elèctrics i vianants, tots compartint un espai que, fins ara, no estava dissenyat per a acollir tanta diversitat de forma segura.
La intersecció funciona actualment com una rotonda partida semaforitzada amb carril bici en els dos eixos, i les majors dificultats es generen en els trenats d'eixida cap als ramals i en les altes velocitats dels vehicles. A això se sumen els girs a l'esquerra —especialment perillosos en este tipus de configuració—, els problemes de visibilitat en diversos passos de vianants i els continus conflictes entre trajectòries de cotxes i bicicletes.
Dels accidents amb víctimes registrats en el període analitzat, en un 49% hi van estar implicats turismes, en un 24% motocicletes i en un 20% usuaris vulnerables com ciclistes, conductors de vehicles de mobilitat personal i vianants. Una radiografia que reflectix amb cruesa qui paga el preu més alt quan el disseny viari falla.
La solució: una glorieta circular que ordene el caos
El projecte aprovat planteja una transformació de fons. L'actual glorieta partida —eixe disseny híbrid que mescla característiques de rotonda i d'encreuament semaforitzat, i que tants conductors troben confús— desapareixerà per a donar pas a una rotonda circular convencional, amb una circulació més clara, previsible i segura per a tots els usuaris.
Però la reforma va més enllà de canviar la forma de la glorieta. Es reorganitzaran també les vies de servici laterals, que passaran a tindre configuració de carreró sense eixida en els àmbits nord-oest i sud-est de la intersecció. L'objectiu és limitar el trànsit de pas, ordenar els accessos locals i generar condicions de circulació més calmades en els barris de l'Amistat, la Bega Baixa, Mestalla i Ciutat Universitària, els quatre que es veuran directament beneficiats per l'actuació.
La intervenció també contempla la millora dels itineraris per als vianants entre els carrers del Poeta Artola i de Daoíz i Velarde, pensats especialment per a facilitar l'accés a les parades d'autobús de l'EMT. Es reordenarà a més la bossa d'aparcament situada entre Blasco Ibáñez i el carrer de Polo i Peyrolón. I tot l'entorn s'adaptarà de forma coordinada: paviment, semàfors, senyalització, enllumenat, drenatge, jardineria i mobiliari urbà es renovaran al mateix temps per a aconseguir un resultat coherent.
Sis mesos d'obres per a dècades de seguretat
Esta intervenció se suma a les ja realitzades recentment en la plaça de Saragossa i en l'encreuament de Cardenal Benlloch amb l'avinguda del Port, i respon als resultats de l'auditoria sobre seguretat viària que va identificar quatre punts crítics en la ciutat amb alta sinistralitat i reclamacions veïnals. La ciutat, en definitiva, està escometent una revisió sistemàtica dels seus punts negres de trànsit, un a un, amb diagnòstics tècnics i solucions estructurals.
El termini estimat per a executar els treballs és de sis mesos des de l'inici de les obres. No és poc temps per a aquells que viuen o treballen en l'entorn, però sí una inversió raonable si es té en compte que l'encreuament porta acumulant incidents des de fa més d'una dècada. Mig milió d'euros per any en obres, enfront dels costos humans, sanitaris i econòmics dels accidents: l'equació, vista així, resulta difícil de qüestionar.
Més enllà dels números i els plànols, la reforma de la intersecció de Blasco Ibáñez amb Cardenal Benlloch és també un senyal que la ciutat comença a prendre's de debò la seguretat com a criteri de disseny urbà, i no sols com a reacció davant la tragèdia. Convertir un punt de conflicte crònic en un espai més amable per a vianants, ciclistes i conductors no és sols una qüestió d'enginyeria: és una aposta per la qualitat de vida dels barris del nord de València.