La Diputació de València convertix el 9 d'Octubre en una reivindicació política i històrica amb Jaume I com a bandera

Mompó presenta una ambiciosa programació per al Dia de la Comunitat que mescla cultura, història i exigències a l'Estat.

Guardar

Presentació 9 d'Octubre de la Diputació
Presentació 9 d'Octubre de la Diputació
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

El 9 d'Octubre de 2026 no serà una commemoració més. Este any, la data que celebra l'entrada de Jaume I a València en 1238 arriba carregada d'un pes històric addicional: es complixen 750 anys de la mort del monarca que va fundar el Regne de València, i les institucions valencianes han decidit aprofitar el moment per a fer alguna cosa més que recordar el passat. El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, va presentar este dijous en la seu de la institució provincial una programació que, segons les seues pròpies paraules, és "una reivindicació de la història, la identitat i el futur del poble valencià". Història i política, puix, foses en un mateix acte.

La figura de Jaume I, el rei que amb a penes deu anys ja carregava amb una corona i que al llarg del seu regnat va ampliar els territoris de la Corona d'Aragó fins a configurar bona part del que hui és el Mediterrani espanyol, es convertix així en el fil conductor d'una agenda cultural que es desplega entre setembre i novembre. Es tracta de commemorar una de les figures més importants de la història de l'antic Regne de València. I la Diputació no vol quedar-se al marge d'eixa conversa.

Finançament, infraestructures i llengua: el 9 d'Octubre com a altaveu

Mompó va aprofitar la presentació per a anar més enllà del programa cultural. Amb Jaume I com a teló de fons, el president de la Diputació va llançar un missatge polític sense ambigüitats: l'aniversari ha de servir també per a exigir el que li correspon a la Comunitat Valenciana. Va reclamar inversions en Rodalies, l'acceleració del Corredor Mediterrani —una de les infraestructures més demorades d'Espanya—, el soterrament de les vies entre Alfafar i València, l'ampliació nord del Port, canvis en la llei de costes i, sobretot, compensacions per als agricultors que van perdre terres a causa de la DANA.

"Ni un euro més que ningú, però ni un euro menys. Ni un pas arrere en les nostres reivindicacions" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València

L'apel·lació al llegat de Jaume I no fon només retòrica. Mompó va traçar una línia directa entre la figura del monarca medieval i la societat valenciana actual, a la qual va descriure com a "treballadora, oberta, generosa, creativa i talentosa". La idea de fons és clara: si Jaume I va construir un regne, els valencians de hui tenen l'obligació de defensar-lo. "750 anys després de Jaume I, les valencianes i els valencians hem de continuar alçant la veu, defenent allò que és nostre i exigint allò que ens correspon", va afirmar el president.

La pluja obliga a ajornar els actes més vistosos

No obstant això, no tot eixirà segons el previst este cap de setmana. Les alertes per pluja —en una Comunitat que encara té molt fresc en la memòria l'impacte devastador de la DANA— han obligat a ajornar alguns dels actes més esperats: la recreació històrica de l'entrada de Jaume I a València i el Torneig del Rei en la Plaça de Bous queden ajornats a dates encara per confirmar. "La seguretat està per damunt de qualsevol programació", va subratllar Mompó, qui va prometre comunicar les noves dates "tan prompte com siga possible". La resta d'activitats es manté, encara que amb l'advertència que la meteorologia i les decisions de cada institució organitzadora podrien continuar alterant el calendari.

'Honor o vergonya': Jaume I explicat als més menuts

Un dels primers actes de la programació és l'obertura de l'exposició 'Honor o vergonya. La vida del rei Jaume I', instal·lada en el Saló de Reines de la Diputació i oberta fins al 30 d'octubre. La proposta té un punt d'insòlit: en lloc de dirigir-se al públic especialitzat, aposta pel llenguatge del còmic per a acostar la figura del monarca als xiquets. La mostra recorre episodis clau de la seua vida —des de la seua proclamació infantil com a rei fins a les conquestes de Mallorca i València— i part de l'àlbum escrit per Josep Franco i il·lustrat per Jose Miguel Fonollosa, editat per Reclam. Els visitants podran recórrer-la els divendres de 16.00 a 20.00 hores, i els dissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores. El mateix 9 d'Octubre romandrà tancada.

Un cicle acadèmic per a entendre el rei més enllà del mite

Més enllà de les exposicions, els dies 5, 6 i 7 d'octubre acolliran el cicle 'Jaume I, del passat al present. 750 anys de la mort del monarca', una trobada acadèmica organitzada conjuntament per la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i la Universitat de València. L'agenda inclou exposicions, recreacions històriques, activitats familiars, congressos i propostes culturals repartides per distints espais de la ciutat i de la Comunitat Valenciana. En este cas, investigadors i especialistes de diferents universitats i disciplines es reuniran en espais com el Paranimf, la Facultat de Geografia i Història, el Centre del Carme i el Centre Cultural La Beneficència per a analitzar tant el personatge històric com les distintes lectures que s'han construït sobre ell al llarg dels segles. Perquè Jaume I no és només un rei: és també un símbol en permanent reinterpretació.

A eixe esforç divulgatiu se suma una novetat editorial rellevant: la Institució Alfons el Magnànim publica la traducció íntegra al castellà del Llibre dels fets, les memòries dictades pel mateix monarca i un dels documents autobiogràfics més singulars de l'Edat Mitjana europea. La traducció, realitzada per la filòloga Julia Butiñá, arriba just a temps per al 750 aniversari.

Pinazo, el pintor que immortalitzà l'últim gest del rei

La commemoració arrancà en realitat en setembre, amb la participació de la Diputació en l'exposició 'Jaume I: del rei a l'home. L'última victòria', oberta fins al 26 d'octubre en el Museu Municipal d'Alzira. Per a eixa mostra, la institució provincial cedí quatre obres d'Ignacio Pinazo, entre elles el cèlebre quadre 'Últimos momentos del Rey don Jaume I el Conqueridor en el acto de entregar su espada a su hijo Pedro', pintat en 1881. La imatge —un rei moribund que passa el testimoni a la següent generació— no és casual en este context: Mompó l'ha utilitzada com a metàfora de la transmissió d'un llegat que, 750 anys després, seguix reclamant continuïtat.

El colofó arribarà al novembre amb la gran exposició 'Jaume I, regnar el futur', que obrirà el 12 de novembre al MuVIM. La mostra comptarà amb la participació conjunta de l'Ajuntament de València, la Generalitat i la Diputació de València, i reunirà obres i documents procedents d'arxius, biblioteques, museus i col·leccions públiques i privades per a explorar en profunditat la figura del monarca, la seua època i les conseqüències històriques del seu regnat. La campanya institucional pretén reivindicar la vigència del llegat del monarca en la identitat del territori. Mompó ho va resumir amb una frase que, en el fons, interpel·la tant al passat com al present: "el millor homenatge a la nostra història és estar a la seua altura". Poques sentències condensen millor l'ambició d'una programació que, per damunt dels actes culturals, aspira a convertir la memòria d'un rei medieval en una raó de ser col·lectiva per als valencians del segle XXI.