L'edifici més fotografiat de la plaça de l'Ajuntament de València porta setmanes en plena transformació, encara que des del carrer a penes es note. Per primera vegada en la seua història, la Casa Consistorial de València està sent sotmesa a una restauració integral de les seues fusteries exteriors, una intervenció minuciosa que combina tècniques artesanals amb criteris de conservació patrimonial. El motiu no és una reforma rutinària: és un homenatge a Jaume I el Conqueridor, el 750 aniversari de la mort del qual commemora este any tota la Comunitat Valenciana.
Oli de llinosa i esmalt de forja: restaurar respecte a l'original
El treball més cridaner —i potser el més sorprenent— és el tractament de les fusteries de fusta mitjançant l'aplicació d'oli de llinosa en diverses mans successives. No es tracta de pintar ni d'envernissar en el sentit convencional: l'oli penetra en la fibra i la nodrix des de dins, tornant-li flexibilitat i resistència a una fusta que, exposada durant dècades a la intempèrie, havia acumulat deshidratació i alteracions cromàtiques. És, en certa manera, com hidratar la pell d'un edifici centenari.
Els treballs abasten una superfície considerable. S'estan intervenint les huit portes de fusta de la planta baixa per la seua cara exterior, així com les huit reixes metàl·liques corresponents, a les quals s'aplica un esmalt de forja. En la planta primera, les quinze portes balconeres —amb les seues contrafinestres— reben el mateix tractament, igual que les quinze finestres de la planta segona. En la tercera planta, els set finestrals i la porta d'accés a les Oficines de Padró completen el recorregut d'esta restauració per tota la façana.
Els portons laterals, en pitjor estat de conservació, exigixen un procés més intensiu: decapat controlat, raspallat i lliscament —tant manual com mecànic— per a eliminar la pintura degradada i la brutícia acumulada durant anys. El portó principal, un poc millor preservat, seguix un procés més suau però igualment rigorós, que inclou l'aplicació d'inhibidor d'òxid en les zones tractades. I en els elements de bronze, els operaris utilitzen raspalls de niló i mitjans no agressius per a recuperar part de la lluentor original sense eliminar la pàtina, eixe to fosc i noble que el temps deposita sobre els metalls i que els restauradors consideren part del caràcter del material.
L'enteixinat baix el balcó, peça a peça
Hi ha un racó de l'edifici que pocs transeünts miren: el cassetonat de fusta que penja baix del balcó principal. És una estructura ornamental de cassetons —xicotets panells geomètrics emmarcats per motlures— que amb el temps ha perdut algunes de les seues peces. La restauració inclou la reposició dels cassetons que falten, fabricats prenent com a referència la geometria, motluració, volum i composició dels que es conserven, de manera que el resultat siga coherent amb l'original sense falsificar-lo.
La fusta del cassetonat rep també la seua pròpia cura: neteja superficial, llijat en les zones més seques, nutrició amb oli i un envernissat final que entonarà les àrees més descolorides amb la resta de la superfície. Tot respectant, segons els criteris tècnics del projecte, la veta, la textura i el caràcter històric de la fusta. En restauració patrimonial, això no és un detall menor: és el principi que distingix la conservació autèntica de la simple renovació estètica.
Un aniversari que mou institucions i ciutats
Jaume I va faltar el 27 de juliol de 1276, i el Consell ha declarat 2026 com l'any de la commemoració del 750 aniversari de la seua mort, una efemèride que afecta directament la configuració històrica, política i jurídica de la Comunitat Valenciana. La ciutat de València ret homenatge a esta figura amb una àmplia programació que inclou concerts, exposicions, recreacions històriques, activitats familiars, congressos i rutes patrimonials.
L'Ajuntament, per la seua part, té preparada una agenda pròpia. En el Museu d'Història s'organitza una exposició sobre la figura del monarca a partir dels fons de la Biblioteca Serrano Morales i la Biblioteca Històrica Municipal, que es completarà amb un cicle de conferències. A esta mostra se sumarà la participació del consistori en la gran exposició commemorativa del MUVIM, en la qual treballen conjuntament l'Ajuntament, la Generalitat i la Diputació de València.
En clau més festiva i divulgativa, l'Ajuntament organitzarà en el Parc Central una recreació històrica ambientada en el segle XIII del campament militar del monarca. A més, entre l'1 i el 9 d'Octubre la ciutat viurà actes commemoratius en espais emblemàtics, entre ells una trobada de senyeres en la plaça de l'Ajuntament.
Un bust oblidat torna a la llum
Entre totes les iniciatives patrimonials, n'hi ha una que mereix atenció especial per la seua història. L'Ajuntament restaurarà el bust en fusta de Jaume I realitzat pels germans Vallmitjana en 1886, una peça que en el seu dia va ser concebuda com a prova escultòrica prèvia a l'elaboració de la famosa estàtua eqüestre del monarca que hui presidix la plaça d'Alfons el Magnànim. És a dir, una maqueta d'artista —un assaig del geni abans de l'obra definitiva— que durant dècades ha romàs en un segon pla i que ara, quasi 140 anys després de la seua creació, recupera protagonisme.
Com va assenyalar el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, en presentar la programació, "set segles i mig després, la seua història continua sent fonamental per a entendre la nostra identitat". La frase podria aplicar-se també a la pròpia Casa Consistorial: un edifici que, mentre la ciutat mira cap al futur, deté el temps per un moment per a cuidar la seua fusta, restaurar el seu bronze i recordar que la història no sols se celebra amb discursos, sinó també amb oli de llinosa i un raspall de niló.