La beca municipal d’arqueologia cataloga més de 400 peces de 46 excavacions de València

Guardar

Beca arqueologia
Beca arqueologia
La beca municipal d'arqueologia 2020, que s'ha convocat per primera volta després de 12 anys i ha finalitzat aquest mes de juliol, ha analitzat més de 400 objectes realitzats en matèries dures animals —ossos, astes, banyes, ivoris i closques de tortuga— de 46 excavacions de la ciutat. Més de la meitat —251— en procedeixen de l'època romana, fonamentalment agulles de cosir o per al cabell i instruments per escriure sobre taulers de cera. De l'època islàmica sobreïxen peces dels segles VIII i XIII, com ara escàpules de bòvids amb alfabets emprades per a l'aprenentatge de l'escriptura àrab, flautes realitzades sobre ossos d'aus rapaces o metatarsos de bovins utilitzats com a encluses per esmolar instruments metàl·lics.La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha indicat que "els resultats d'aquesta investigació han permés destacar el treball sobre matèries dures animals al llarg de la història de la nostra ciutat". Es tracta de "materials normalment marginats que acaben oblidats en les caixes de restes de les intervencions arqueològiques". L'edil ha posat en valor aquesta beca, que "ha possibilitat mirar la nostra història des de nous punts de vista i metodologies, redescobrint nous matisos sobre en què empraven el seu temps les gents de Valentia, Balansiya o València. De la importància de la música en la vida i en la mort, de l'escriptura, dels adorns, de l'artesania, del teixit, del joc en la vida quotidiana, de la cura personal i de la bellesa... de tot això són xicotets testimoniatges els objectes analitzats". En eixe sentit, "la comprensió del passat de la ciutat i dels seus habitants s'enriqueix amb noves mirades i estudis i amb l'impuls més que necessari a la investigació arqueològica i cultural".De les més de 400 peces analitzades gràcies a la beca municipal d'arqueologia, 146 en provenen de l'Almoina, "el projecte que major nombre de materials ha proporcionat, de cronologies romanes, visigodes i islàmiques", segons ha explicat Tello. Si bé els elements estudiats són predominantment d'època romana, concretament republicana i alt imperial, "cal remarcar la interessant presència d'objectes de totes les fases de vida de la ciutat": 31 visigots, 94 islàmics, 25 medievals i 25 datats en l'Edat Moderna i Contemporània, com ara xicotets raspalls d'os, botons o mànecs de ganivets.D'època romana predominen les agulles de cosir, les agulles decorades per a la subjecció del cabell i els stili, instruments per escriure sobre taulers de cera, molt similars als llapis actuals.També s'han recuperat tres closques de tortuga en enterraments de la plaça del Marqués de Busianos, que semblen correspondre a caixes de ressonància d'instruments musicals tipus lira. Quant a l'època islàmica, s'han identificat "peces molt interessants relacionades amb aquest univers cultural" presents a la ciutat entre els segles VIII i XIII, entre elles escàpules de bòvids amb alfabets emprades com a model d'aprenentatge de l'escriptura i la cal·ligrafia àrabs, flautes realitzades sobre ossos d'aus rapaces o metatarsos i metacarps de cavalls i bovins utilitzats com a encluses sobre les quals esmolar instruments metàl·lics."S'ha pogut comprovar", ha afegit la titular de Patrimoni i Recursos Culturals, "com aquestes artesanies, sovint oblidades, van tindre un paper notable dins de la quotidianitat de la ciutat, documentant no només objectes acabats, sinó evidències de la seua manufactura i, per tant, espais de treball, tallers, de diferents cronologies". La regidora s'ha referit a la intervenció al carrer del Salvador 21 i el carrer de la Llibertat 2-8, en l'ocupació romana alt i baix imperial, o als nivells del segle XI de l'Almoina. Així, "les evidències d'ossos, banyes i astes treballats identificats després de la revisió de totes les caixes de fauna de la primera campanya d'excavació en l'Almoina reflecteixen l'existència d'un taller localitzat en el primitiu soc andalusí".Això suposa "una troballa de gran rellevància, ja que existeixen pocs tallers de matèries òssies d'aquesta cronologia documentats en la península i és el primer constatat per a la ciutat". També en la part externa del Palau del Real, d'estrats datats entre els segles XIX i XX, s'ha estudiat un conjunt de més de 500 fragments d'ossos sobre els quals es van realitzar extraccions circulars per elaborar xicotets botons i comptes de rosaris.
Destacats