Tres dècades de silenci discogràfic i, de sobte, una candidatura als premis més importants de la música clàssica mundial. L'Orquestra de València ha sigut nominada als International Classical Music Awards (ICMA) 2027 amb la seua gravació de Carmina Burana, de Carl Orff, publicada pel segell alemany Accentus Music. No és un reconeixement menor: els ICMA són l'equivalent als Grammy en el món de la música acadèmica europea, i enguany han seleccionat 346 produccions de 102 segells d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord.
Una nit de juny de 2024 que va quedar gravada per a la història
L'àlbum recull un concert celebrat el juny de 2024 a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València. Al capdavant de la batuta, Alexander Liebreich, director titular i artístic de l'Orquestra, acompanyat per tres solistes de primer nivell: la soprano Sara Blanch, el tenor Joaquín Asiáin i el baríton André Baleiro. La massa vocal la van completar l'Orfeó Pamplonés i l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. Una formació d'envergadura per a una obra que, des de la seua estrena en 1937, no ha deixat de generar fascinació i polèmica a parts iguals.
L'elecció del moment no va ser casual. La publicació del disc va coincidir amb el 130é aniversari del naixement de Carl Orff, cosa que va convertir la gravació en un homenatge tan simbòlic com musicalment ambiciós. Lluny de limitar-se a una lectura convencional, l'àlbum proposa una aproximació reflexiva a una obra que molts coneixen pels seus primers compassos —eixos cors omnipresents en tràilers de pel·lícules i anuncis— però que pocs han escoltat en tota la seua complexitat.
Més que un disc: un assaig sonor amb signatura filosòfica
El llançament inclou un llibret trilingüe —en alemany, anglés i espanyol— que va molt més enllà de les notes al programa habituals. Conté una extensa conversa entre Alexander Liebreich i el filòsof alemany Wilhelm Vossenkuhl, en la qual ambdós reflexionen sobre la complexitat històrica i simbòlica de Carmina Burana, la seua recepció en l'Alemanya del segle XX i la seua vigència com a exemple d'"obra d'art total". Una peça, en definitiva, que porta dècades atrapada entre la seua enorme popularitat i el pes d'haver sigut instrumentalitzada políticament en temps obscurs.
L'àlbum està disponible en CD i en les principals plataformes digitals de tot el món. Per als qui vulguen anar més enllà de l'àudio, la versió audiovisual en 4K pot veure's en Vimeo On Demand.
El retorn que va tardar trenta anys
Per a entendre la magnitud d'esta nominació, fa falta context. L'última vegada que l'Orquestra de València havia gravat per al mercat discogràfic internacional va ser en 1996, amb dos discos dedicats a Joaquín Rodrigo i Óscar Esplá, amb el pianista Joaquín Achúcarro i la soprano Victoria de los Ángeles baix la direcció de Manuel Galduf. Abans d'això, en 1993, havia publicat un treball per al segell Auvidis Valois sota la direcció d'Enrique García Asensio. I en 1950, amb José Iturbi, havia gravat per a La Voz de su Amo i RCA. Tres moments històrics separats per dècades que convertixen esta nova gravació en una cosa més que un disc: en una declaració d'intencions.
"Posa en valor la qualitat d'una producció realitzada per un dels segells més reconeguts en l'àmbit de la música clàssica" - Vicente Llimerá, director gerent del Palau de la Música de València
Llimerá també ha subratllat que esta candidatura suposa un pas avant en la projecció internacional de l'Orquestra de València, una formació que porta anys construint un relat artístic sòlid sota la batuta de Liebreich.
El Palau, amb dues nominacions en la mateixa edició
Els premis ICMA 2027 també han nominat el doble àlbum amb les sis sonates de Jan Dismas Zelenka, gravat a la Sala Rodrigo amb la col·laboració del Palau de la Música, la qual cosa situa dues produccions realitzades a les sales de l'auditori valencià entre les gravacions que opten a estos premis. Este segon àlbum, publicat pel segell Genuin Classics, va comptar amb la participació d'Ángel Luis Sánchez, Ramón Ortega, Marc Trénel, Wies de Boevé i Alfonso Sebastián.
Que un mateix auditori acumule dues nominacions en una mateixa edició dels ICMA no és habitual. En total, la convocatòria d'enguany ha seleccionat 346 produccions d'àudio i vídeo publicades per 102 segells d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord. En eixe context de competència global, la presència doble del Palau de la Música de València parla d'una cosa més que de sort: parla d'una aposta sostinguda per la qualitat que, a poc a poc, comença a collir el seu reconeixement més enllà de les fronteres espanyoles.