Mantes tèrmiques tirades a la vora d'un camí, tubs de reg apilats en un cantó del camp, restes d'entoldats que el vent arrossega fins a les séquies. No és una imatge excepcional en l'entorn agrícola periurbà, sinó una conseqüència directa d'un problema estructural: els agricultors generen residus plàstics que no sempre saben —o poden— gestionar correctament. El Consell Agrari Municipal de València (CAV) ha fet un pas concret per a canviar-ho.
Un contracte, dos anys, cinc punts
El Consell Agrari de València ha garantit la recollida, tractament i reciclatge de residus plàstics agrícoles en l'horta del municipi durant les campanyes de 2026 i 2027, consolidant així la continuïtat d'un servici que busca donar resposta a una de les necessitats més pràctiques —i menys glamuroses— del món rural: què fer amb els plàstics quan s'acaba la temporada.
Per a acostar el servici directament al camp, el Consell Agrari Municipal ha habilitat cinc punts de recollida distribuïts per diferents zones de l'horta de València: el barranc del Carraixet a Carpesa, el camí de l'Alqueria el Gran, el camí de Vinalesa a Cases de Bàrcena, el Camí Farinós i el Camí del Pou d'Aparici a la Punta, i en breu s'instal·larà un altre en la Partida de Dalt a Campanar. Sis ubicacions, en definitiva, pensades perquè cap agricultor haja de recórrer quilòmetres per a desfer-se dels seus residus.
Entre els materials que es recullen es troben mantes tèrmiques, conduccions de reg per degoteig i restes de tendals, habitualment usats en les faenes agrícoles. Una vegada recollits, estos residus són traslladats al centre gestor de l'EMTRE a Picassent per al seu corresponent tractament. No és un destinació menor: l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus va gestionar durant 2024 un total de 620.166 tones de residus domèstics en els 45 municipis de l'àrea metropolitana de València.
L'agricultor, en el centre
El president del Consell Agrari de València, José Gosálbez, va visitar esta setmana els punts de recollida habilitats. El seu missatge va ser directe i sense rodejos, amb la intenció clara de desmarcar-se del llenguatge administratiu habitual:
"L'agricultor està per a produir, no per a perdre temps entre residus, tràmits i burocràcia. La nostra obligació és donar-li solucions, facilitar-li el treball i respondre a les necessitats reals del camp" - José Gosálbez, president del Consell Agrari Municipal de València
La declaració resumix bé la filosofia que impulsa este servici: no es tracta només de gestionar residus, sinó d'alleujar una càrrega que històricament ha recaigut sobre els mateixos agricultors. A diferència d'un envàs domèstic, un plàstic agrícola no arriba net a una planta de reciclatge: pot contindre terra, arena, restes de plantes, humitat o productes agrícoles acumulats després d'anys d'ús. Retirar-los, transportar-los i gestionar-los correctament no és una tasca que puga resoldre's amb el contenidor groc de la cantonada.
Un problema antic, una solució en construcció
La iniciativa no sorgix del no-res. L'actuació pretén reduir la presència de plàstics inservibles en els camps de l'Horta, eliminar abocaments incontrolats d'este tipus de materials i millorar la neteja i el paisatge de la comarca. I les dades avalen la urgència: en una campanya extraordinària anterior, es van recollir quasi 58 tones de material plàstic, un 3,5% més que en la campanya de l'any anterior. Una xifra que dona idea de l'escala del problema quan simplement s'habiliten els mitjans perquè els agricultors puguen actuar.
L'horta de València és un dels paisatges agrícoles periurbans més antics d'Europa, un territori que combina producció alimentària, patrimoni cultural i identitat col·lectiva. Mantindre-la neta no és només una qüestió estètica: és també una condició per a la seua supervivència econòmica i mediambiental. El tractament d'estos residus a càrrec d'un gestor autoritzat és fonamental per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes també des del món agrari, ja que en molts casos materials com els recollits han arribat a séquies, rius, mars i oceans, generant un greu problema mediambiental.
Més solucions, menys tràmits
Gosálbez insistí que l'objectiu no és només prestar un servici puntual, sinó canviar la relació entre l'administració local i els qui treballen el camp cada dia. El regidor insistí que l'objectiu és reduir la càrrega burocràtica sobre els agricultors i oferir solucions concretes a les seues necessitats quotidianes. Un full de ruta que, traduït a la pràctica, significa que un agricultor que utilitze mantes tèrmiques, films d'encoixinat o plàstics d'hivernacle no haurà de preocupar-se per què fer amb ells al final de la temporada: hi haurà un contenidor esperant-lo i un servici que s'encarregarà de la resta.
Els llauradors que necessiten informació sobre els punts de recollida, el funcionament de la campanya o assistència tècnica poden contactar amb el Consell Agrari Municipal en el telèfon 96 351 76 92, de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores, o a través del correu electrònic [email protected]. Una línia directa que, en si mateixa, diu alguna cosa sobre el model de gestió que es vol construir: menys finestreta, més camp.