Catorze mesos de talls, desviaments i paciència veïnal ja tenen data de caducitat. L'Ajuntament de València ha reobert este divendres al trànsit el tram de les avingudes Giorgeta-Pérez Galdós comprés entre els carrers Conca i Sant Vicent Màrtir, un pas decisiu que anticipa la reobertura completa dels dos quilòmetres de via al setembre, just quan la ciutat torna al ritme del curs escolar. És l'última obertura parcial abans que una de les artèries més castigades per les obres en la història recent de València recupere per fi la seua funció plena.
L'obra urbana més gran en més de tres dècades
Per a entendre la magnitud del que està ocorrent en Giorgeta-Pérez Galdós cal mirar els números: 97.000 metres quadrats intervinguts, 2,2 quilòmetres de recorregut, 24 milions d'euros d'inversió i cinc barris afectats —La Petxina, Arrancapins, Nou Moles, Patraix i La Raïosa—. La mateixa alcaldessa, María José Catalá, l'ha qualificada com "l'obra urbana més important que haurà fet l'Ajuntament en els últims 40 anys". No és retòrica: València no havia escomés una reurbanització d'esta escala des de finals dels anys huitanta.
Les obres arrancaren el 30 de juny de 2025 amb un pressupost total de 23,9 milions d'euros i finançament dels fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència Next Generation. L'execució, adjudicada a la UTE formada per Pavasal i Grup Bertolín, s'ha desenvolupat per fases per a mantindre el trànsit obert en els trams sense activitat, encara que l'impacte en la mobilitat ha sigut inevitable. Per este eix circulen diàriament uns 56.000 vehicles. Gestionar eixe flux mentre es desmuntava i reconstruïa el carrer des dels fonaments ha sigut, en si mateix, un exercici d'enginyeria logística.
El regidor d'Urbanisme i Vivenda i alcalde en funcions, Juan Giner, ha supervisat personalment l'obertura d'este divendres i ha situat l'obra en la seua recta final. El termini s'ha estés fins al 16 de desembre de 2026 per causes alienes a l'empresa: la impossibilitat de plantar arbratge en els mesos de més calor, interferències amb obres d'altres companyies i distints episodis meteorològics. Així i tot, la reobertura al trànsit al setembre es manté en peu.
"Estem transformant Giorgeta-Pérez Galdós en una avinguda més verda, amb més superfície d'ombra, més accessible i més amable per als veïns i veïnes, i ho fem compaginant els treballs amb la tornada progressiva del trànsit per a reduir al màxim les molèsties" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València
Un carrer que guanya espai per a les persones
La transformació més visible és la que es mesura en metres de vorera. On abans hi havia menys d'1,40 metres de pas de vianants —en molts trams a penes suficient perquè dos persones es creuaren— ara les voreres arriben entre 3 i 7 metres d'amplària. És un canvi que no necessita explicació tècnica: simplement, es pot caminar. Eixa recuperació de l'espai públic per al vianant és potser el símbol més clar del gir que estan donant moltes ciutats europees en la seua relació amb el carrer.
La mobilitat també es reorganitza en profunditat: l'avinguda passarà de 24 a 26 passos de vianants, la qual cosa equival a disposar d'un pas cada 110 metres com a màxim, i es renovarà tota la il·luminació amb 265 lluminàries, així com la semaforització i el clavegueram. A això se suma la creació d'un carril bici segregat i bidireccional i 15 noves parades d'autobús, una infraestructura pensada perquè moure's sense cotxe siga una opció real i no un acte de fe.
600 arbres nous i asfalt que silencia el trànsit
Si l'amplària de les voreres canvia l'experiència de caminar per l'avinguda, l'arbratge canviarà la seua atmosfera. La intervenció contempla tres línies de vegetació —les dos voreres i la mitjana— amb un total de 640 arbres de 60 espècies distintes i més de 6.800 metres quadrats de zones verdes. Es conservarà a més aproximadament el 90% de les palmeres existents en la mitjana. Tres àrees de joc infantil completen una aposta pel carrer com a lloc de vida, no només de pas.
La plantació ha quedat reservada per a la fase final, seguint la recomanació del Servici de Parcs i Jardins de no plantar en estiu per a evitar l'estrés tèrmic dels exemplars. Un detall que diu molt sobre la forma que s'ha planificat l'obra: amb criteri tècnic, encara que això haja allargat els terminis.
Un altre element que passarà desapercebut per a la majoria, però que marcarà la diferència en el dia a dia, és el paviment. Els 54.000 metres quadrats d'asfalt fonoabsorbent que cobriran la calçada estan dissenyats per a reduir el soroll del trànsit rodat i les emissions de CO₂ associades fins a un 20%. L'Ajuntament estima que València evitarà l'emissió anual de 500 tones de CO₂ gràcies a l'ús d'este paviment. És tecnologia que no es veu, però que es respira —i que no s'escolta.
Suport al comerç de proximitat
Les obres han pesat especialment sobre els comerciants de la zona, que han conviscut durant més d'un any amb desviaments, tanques i una reducció notable del trànsit de clients. Per a compensar-ho, l'Ajuntament ha posat en marxa una campanya de bons-comerç dotada amb 300.000 euros: cada bo té un valor de 50 euros, dels quals 25 els aporta el beneficiari i 25 el consistori, una fórmula que incentiva el consum local al mateix temps que reconeix l'esforç dels qui han mantingut obert el negoci durant la transformació.
Giner ha aprofitat la visita per a agrair públicament "la paciència de veïns, veïnes i comerciants" i ha promés que "prompte podran gaudir d'un entorn molt més amable i sostenible, amb més espai per a passejar i més zones d'estada". La reobertura permetrà millorar de manera notable la mobilitat en un dels principals corredors urbans de València i alleujarà la pressió sobre els accessos al centre de la ciutat. Després de catorze mesos d'obra, el carrer més intervingut de València en quatre dècades està a punt de convertir-se, per fi, en l'escenari quotidià dels qui l'habiten.