L'Ajuntament de València destina 100.000 euros a convertir el Sant Calze en referent cultural i turístic internacional durant l'Any Jubilar 2026

València impulsa la projecció mundial del Sant Calze amb un conveni de 100.000 € que inclou concerts, investigació, una rèplica romànica del capitell de Jaca i atenció a pelegrins.

Guardar

Sant Calze
Sant Calze

Una copa d'àgata del segle I, custodiada a la Catedral de València des de 1437, torna a estar en el centre de l'agenda institucional. L'Ajuntament de València ha aprovat un conveni de col·laboració amb la Fundació del Sant Calze de la Comunitat Valenciana dotat amb 100.000 euros, amb l'objectiu d'impulsar la projecció cultural, turística i patrimonial de la relíquia durant l'Any Jubilar Eucarístic de 2026. L'acord, recolzat per la Junta de Govern Local, amplia un primer conveni ja firmat en 2025 i estén el seu abast fins al pròxim mes de novembre.

No és un esforç menor, ni merament simbòlic. El Sant Calze no és només una peça d'orfebreria medieval: la seua identificació amb el mític Sant Grial l'ha projectat més enllà dels murs de la Catedral, i enfront de versions llegendàries situades en llocs com Escòcia o França, el de València és l'únic que compta amb una traçabilitat històrica contínua i recolzada per documents. En 2014, el papa Francesc va aprovar un jubileu in perpetuum, anomenat «Any Jubilar Eucarístic pel Sant Calze», a celebrar cada cinc anys. El de 2026 és, per tant, una cita amb vocació de permanència.

Una relíquia amb quasi sis segles d'història valenciana

En 1437, la relíquia va ser entregada al Capítol Catedralici en nom del rei, com a penyora per un préstec de 40.000 ducats d'or per a les seues guerres italianes. Des d'aleshores, excepte els convulsos anys de la Guerra Civil espanyola, la peça no ha abandonat la ciutat. Els papes Joan Pau II i Benet XVI van utilitzar este calze en celebrar les seues misses multitudinàries durant les seues visites a València. Hui, amb l'impuls de l'Any Jubilar, les institucions aposten per convertir eixa herència en motor econòmic i educatiu.

València s'ha convertit en un punt de referència per a investigadors, creients i turistes, i cada any milers de persones visiten la capella del Sant Calze, la qual cosa ha impulsat el turisme cultural i religiós a la ciutat. El conveni aprovat esta setmana busca ordenar i amplificar eixe flux. Segons les dades municipals, el Centre de Recepció de Persones Visitants de l'Almodí —que actuarà com a espai receptor de pelegrins— va aconseguir les 200 visites diàries de mitjana durant 2025.

"El Sant Calze no només forma part del nostre patrimoni religiós, també és un símbol cultural amb capacitat de generar coneixement, turisme de qualitat i diàleg internacional" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació, Tecnologia, Agenda Digital i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València

L'Almodí, primera parada del pelegrí del segle XXI

El centre de l'Almodí concentrarà bona part de les actuacions previstes. A més de gestionar l'afluència de visitants, comptarà amb un espai reservat per a grups escolars, una mesura que perseguix un doble objectiu: facilitar les visites educatives i alleujar la pressió sobre la capella de la Catedral on es conserva la relíquia. És, en definitiva, una aposta per la sostenibilitat del turisme cultural: que més gent puga veure més i millor, sense que la massificació deteriore l'experiència ni el patrimoni.

Precisament en eixe centre es pot visitar ja, des d'este mateix 29 de maig, una rèplica del capitell de la Llotja Xica de la Catedral de Jaca, una de les peces més importants del romànic aragonés. El vincle no és casual: el capitell està estretament lligat a l'anomenada llegenda laurentina, la tradició que narra com sant Llorenç, diaca del papa Sixt II en el segle III, va portar la copa des de Roma fins a Hispània per a posar-la a resguard. En 1071, el bisbe de Jaca va traslladar la relíquia al Monestir de Sant Joan de la Penya, un important centre espiritual i panteó reial. En situar la rèplica del capitell a València, el conveni establix un pont físic —i pedagògic— entre els orígens aragonesos d'eixa tradició en el segle XI i el destí final de la relíquia en la Catedral valenciana.

Vivaldi, Mozart, Bach i Mahler al servici del Grial

La música també tindrà el seu paper en este any jubilar. El conveni contempla un cicle de concerts a càrrec de la Filharmònica Hispànica, el pròxim concert de la qual està programat per al 9 de juny. El repertori triat no és anecdòtic: figuren obres com el Stabat Mater de Vivaldi, la Misa de la Coronación de Mozart, el Réquiem de Fauré, la Cuarta Sinfonía de Mahler i la Pasión según San Mateo de Bach. Un recorregut per les grans fites de la música sacra occidental que, en conjunt, traça una genealogia sonora del pensament espiritual europeu. Les dates, horaris i espais del cicle complet es comunicaran pròximament.

Investigació, càtedra universitària i simposis internacionals

Més enllà del turisme i la cultura, l'acord té també una dimensió acadèmica de llarg abast. La Fundació del Sant Calze impulsarà la creació d'un centre d'estudis, investigació i documentació, la constitució d'un consell científic i l'impuls d'una càtedra universitària. A això se suma l'organització de simposis nacionals i internacionals i el patrocini de publicacions especialitzades. Es tracta, en suma, d'institucionalitzar el coneixement sobre la relíquia i dotar-la d'un aparell acadèmic que sostinga la seua projecció més enllà del cicle jubilar.

El conveni també preveu la coordinació amb la Reial Germandat del Sant Calze, la Confraria del Sant Calze, l'Arquebisbat i el Capítol Catedral de València en els actes vinculats a l'Any Jubilar. Una articulació d'institucions civils, eclesiàstiques i acadèmiques que reflectix l'abast del qual es vol construir: no un esdeveniment puntual, sinó un projecte sostingut en el temps. Des que el papa Francesc va concedir l'Any Jubilar del Sant Calze en 2014, València és ciutat santa i ho celebra cada cinc anys. En 2026, amb este conveni sobre la taula, la ciutat pareix decidida que eixa condició es note molt més enllà de les seues fronteres.