El pròxim dimarts, 6 d'octubre, el Moll número 2 de la Marina de València es convertirà en l'escenari d'una vesprada de música, ball i berenar tradicional per als majors de la ciutat. La delegació de Majors de l'Ajuntament de València ha organitzat un esdeveniment especial a partir de les 17.00 hores per a celebrar la festivitat de Sant Donís, eixe singular "Sant Valentí valencià" que cada any tenyix de massapà i pólvora simbòlica l'inici del mes d'octubre.
Podran participar les persones majors de seixanta anys empadronades en la ciutat que siguen jubilades o pensionistes. El termini d'inscripció telemàtica —una invitació per persona— roman obert fins este diumenge, 27 de setembre. Els qui necessiten ajuda per a formalitzar el registre tenen fins al divendres, 25 de setembre, per a acudir presencialment a les oficines del Servici de Majors, ubicades al carrer Amadeu de Savoia, 11, en horari de 8.30 a 13.30 hores. Dos dates límit, ambdós molt pròximes, que convertixen l'agilitat en condició indispensable per a no perdre la plaça.
Pasdobles, boleros i l'Orquestra Brillantina
L'Orquestra Brillantina serà l'encarregada de posar el ritme a la jornada. El seu repertori abastarà des de pasdobles fins a rumbes, merengues, boleros, tangos, valsos i clàssics de la música espanyola de sempre. Un programa musical pensat per a invitar al ball i a la convivència, dos dels ingredients que, segons la ciència de l'envelliment actiu, més contribuïxen al benestar físic i emocional de les persones majors.
La iniciativa s'emmarca en la política municipal de promoure l'oci saludable i participatiu entre els veïns de major edat. No es tracta d'un acte merament institucional, sinó d'una vesprada dissenyada perquè la gent gaudisca, es moga i compartisca taula amb els seus veïns en un espai tan singular com el recinte de la Marina de València.
Sant Donís: quan els pastissers es rebel·laren contra Felip V
Darrere d'esta celebració hi ha una història de resistència cultural que mereix ser contada. La festivitat té el seu origen en 1238, quan Jaume I entrà victoriós en la ciutat de València el 9 d'octubre. Durant segles, eixa efemèride se celebrà amb pirotècnia: les anomenades piuletes i tronadors il·luminaven el cel de la ciutat en senyal de goig.
Tot va canviar després de la Guerra de Successió. Els Decrets de Nova Planta publicats per Felip V en el segle XVIII no sols van prohibir celebrar el 9 d'octubre, sinó que van vetar específicament festejar la fundació del Regne de València. Com a conseqüència, es van acabar els espectacles pirotècnics, i en un brillant senyal de resistència cultural, el gremi de confiters valencians va començar a elaborar massapans amb la forma dels petards prohibits: la piuleta i el tronador. Així, el que abans volava pels cels en forma de pólvora, ara es podia assaborir com a dolç massapà.
A eixes figures d'ametla i sucre es van afegir xicotetes fruites i hortalisses de massapà, que la tradició vincula amb els productes de l'horta valenciana que els habitants de la zona van entregar a l'esposa de Jaume I per a celebrar la conquesta. El costum mana regalar la mocadorà: un mocador —mocador, en valencià— que embolica dolços de massapà amb forma de fruites, hortalisses i els famosos piulets i tronadors. La mocadorà està considerada part del patrimoni cultural immaterial valencià.
Es calcula que cada any s'empren més de 70.000 quilos de massapà per a elaborar unes 200.000 mocadorades. Una xifra que dona la mesura de l'arrelament d'una tradició que, segle a segle, ha sobreviscut a prohibicions, guerres i canvis de règim per a arribar sencera al present.
Una festivitat que unix història, amor i comunitat
La mocadorà és molt més que un dolç regal: és una tradició valenciana que se celebra cada 9 d'octubre, coincidint amb el Dia de Sant Donís i el Dia de la Comunitat Valenciana, convertint València en una ciutat amb el seu propi dia dels enamorats, diferent a l'universal Sant Valentí. Una singularitat que no és folklore menor, sinó senyal d'identitat d'una ciutat que ha sabut transformar l'adversitat històrica en celebració col·lectiva.
L'esdeveniment del 6 d'octubre organitzat pel Consistori no és alié a eixe esperit. Celebrar Sant Donís amb música en viu, ball i berenar tradicional és, en certa manera, actualitzar eixe gest de resistència festiva que van protagonitzar els confiters valencians fa tres segles. Només que esta vegada, en lloc de burlar una prohibició reial, es tracta simplement de reunir els majors de la ciutat perquè la vesprada del dimarts s'assemble, encara que siga un poc, a una festa de les d'abans.