L'Ajuntament de València ha aprovat l'ordenança que fixa les bases per a la contenció del mosquit tigre al municipi. Aquesta ordenança pretén aportar consells i solucions als ciutadans per a frenar la reproducció del mosquit, ja que el principal focus de cria de l'insecte es produeix a l'àmbit privat.
En aquests moments en els quals és de màxima actualitat la pandèmia provocada per la COVID19, l'Ajuntament de València manté també obertes altres línies de gestió sobre possibles virosis emergents i publica una ordenança municipal sobre el control de mosquits amb rellevància per la salut pública. L'ordenança, publicada en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de València de l'1 d'abril de 2020, posa especial èmfasi en el mosquit tigre, que és potencial transmissor de certes arbovirosis com el Dengue, Zika o Chikungunya, entre altres. Aquesta nova eina per a combatre aquests mosquits i per tant, les possibles malalties associades, resulta vital perquè les autoritats sanitàries municipals puguen treballar en prevenció i reducció de riscos per a la Salut Pública.
Per a Emiliano García, regidor de Sanitat i Consum de l'Ajuntament de València, aquesta ordenança "dibuixa un full de ruta per al control de la població de mosquits en les propietats privades amb una sèrie de senzilles recomanacions". García també ha posat l'accent "en la importància de conscienciar als nostres veïns i veïnes per a mantenir controlada la població del mosquit tigre a la nostra ciutat, ja que poden ser transmissors de malalties perilloses i suposar un vertader risc per a la Salut pública".
El Servici de Sanitat i Consum de l'Ajuntament de València porta treballant en la contenció del mosquit des del 2014, quan va començar a monitorar l'expansió d'aquest insecte asiàtic a la nostra ciutat. Es va posar en marxa una xarxa de vigilància entomològica basada en la instal·lació i revisió periòdica de paranys específics per a mesurar l'evolució de l'espècie. Posteriorment, en 2015, quan es va detectar el primer positiu en un dels paranys, es va confeccionar un Pla de Vigilància i Control del qual el primer focus d'acció van ser els embornals de la via pública. Es van efectuar tractaments larvicides mensuals en aquells embornals considerats "àrees de risc" entre els mesos de maig i octubre, període de reproducció del mosquit.
Addicionalment, l'Ajuntament va posar en marxa un protocol de coordinació amb el Centre de Salut Pública de València mitjançant el qual la Conselleria informa de qualsevol cas de diagnòstic de pacients infectats amb els virus anteriors perquè la Secció de Control de Plagues del municipal puga exercir les accions de vigilància i control pertinents. Finalment, es va posar en marxa en el segon semestre de l'any passat el Projecte "Porta a Porta" amb l'objectiu de conscienciar als veïns i veïnes de València, a través de xarrades i jornades de formació, de la importància de controlar els focus de cria en l'àmbit privat. En aquesta línia, es va formalitzar un Conveni col·laboratiu amb el Col·legi d'Administradors de Finques de València amb la finalitat d'agilitar l'eficiència en les actuacions municipals a aquest respecte.
Atés que vora del 80% de les ocasions confirmades de presència, els focus de cria es troben establits en propietats privades on els tècnics municipals de control de plagues no tenen accés, des de la Delegació de Sanitat es valora la necessitat d'elaborar una eina que ens permeta gestionar millor el control poblacional d'aquest insecte mitjançant la confecció d'una Ordenança Municipal. Aquesta eina es complementa amb 13 articles i 3 disposicions que permeten desgranar les mesures necessàries per al control de les poblacions de mosquits amb rellevància per a la salut pública, sent d'especial interés les espècies Aedes albopictus (mosquit tigre, espècie ja instal·lada a la ciutat) i Aedes aegypti (principal vector de malalties com la Febre Groga i que actualment es considera erradicat del territori nacional espanyol).
L'àmbit d'aplicació principal d'aquesta ordenança es fonamenta en les propietats privades i en qualsevol altre tipus de béns immobles i mobles que siguen susceptibles de facilitar o afavorir les condicions de proliferació dels mosquits amb potencial transmissor de malalties. La nova Ordenança està repleta de senzills i econòmics consells d'obligat compliment, com que els propietaris de solars i horts urbans estan obligats a mantenir-los a càrrec seu en condicions d'higiene, salubritat, seguretat i adorn públic, la qual cosa significa evitar l'abandó de qualsevol objecte susceptible d'acumular aigua que siga un potencial focus de cria d'aquestes espècies de mosquits. Per a això s'exigirà als propietaris que neutralitzen en els seus espais privats tots aquells objectes que puguen acumular aigua (buidant-los i voltejant-los); instal·lar qualsevol element que permeta el buidatge en recipients fixos; retirar residus com a pneumàtics; controlar els canalons d'evacuació d'aigües perquè no s'obturen; o renovar l'aigua de les mascotes preferiblement cada dia (o com a mínim 2 vegades per setmana), entre altres.
Així mateix, des d'aquesta ordenança s'habilita als tècnics municipals, mitjançant requeriment dels titulars, per a realitzar les inspeccions necessàries en propietats privades, tenint present que en el cas que no permeten l'actuació dels inspectors, es farà constar en la corresponent acta o informe, de manera que servisca de base per a la incoació del corresponent expedient sancionador. Bàsicament, l'ordenança és una ordenança formativa per als ciutadans, en la qual s'informa i se'ls requereix per a col·laborar en el control de la població dels mosquits transmissors de malalties en propietats i en els seus habitatges, deixant oberta la porta a unes mesures administratives cautelars o sancionadores si es comprova l'existència d'un risc per a la salut de la població en facilitar l'existència de focus de cria d'aquests mosquits en l'àmbit privat.