Cullera és hui un municipi costaner, però durant milers d'anys va ser un lloc on sobreviure al fred extrem de les glaciacions del Plistocé suposava tot un desafiament. Un estudi liderat per la Universitat de València conclou que este assentament, juntament amb el golf de València, va actuar com un refugi climàtic durant les fases més fredes i àrides de l'última glaciació.
La investigació es basa en l'anàlisi dels materials recuperats en les excavacions arqueològiques del jaciment d'Hort de Cortés-Volcà del Far de Cullera.
Actualment, este enclavament es troba a penes 500 metres de la mar Mediterrània. No obstant això, durant l'Últim Màxim Glacial (LGM, per les seues sigles en anglés) va arribar a situar-se a més de 20 quilòmetres de la línia de costa, segons conclou l'estudi. En este paisatge, hui submergit, existia una extensa plana amb cursos d'aigua, llacunes i vegetació mediterrània on els grups de caçadors-recol·lectors del Paleolític van trobar un entorn ric en recursos fa uns 20.000 anys.
Excavacions entre 1968 i 1984
El jaciment va ser excavat durant estes dècades. Gràcies a l'anàlisi de milers de restes recuperades durant estes campanyes, els investigadors han pogut situar les ocupacions humanes entre fa 35.000 i 19.000 anys.
Si bé algunes datacions encara presenten incerteses, l'estudi confirma un fet excepcional en la façana mediterrània de la península Ibèrica: este refugi va romandre habitat fins i tot durant els moments més freds del Plistocé.
El catedràtic del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, J. Emili Aura Tortosa, ha assenyalat que estos resultats ajuden a comprendre com les societats humanes van afrontar canvis climàtics d'enorme magnitud, encara que en un context molt diferent de l'actual.
"Les fluctuacions climàtiques de la Prehistòria són d'escala geològica i van ser superades gràcies a una gran capacitat d'adaptació i flexibilitat. Els canvis actuals són mesurables en termes generacionals i la seua principal característica és la dificultat per a aplicar mesures eficaces enfront dels seus efectes", ha explicat l'investigador.
Segons Aura Tortosa, l'objectiu continua sent el mateix: garantir la supervivència biològica i social de l'espècie humana.
Un jaciment excepcional
L'estudi revisa una àmplia col·lecció de materials procedents de les excavacions històriques, la qual cosa ha permés reconstruir amb major precisió l'evolució del jaciment i identificar les distintes fases d'ocupació i les activitats desenvolupades pels seus habitants.
"L'excepcionalitat de la Cova de l'Hort de Cortés-Volcà del Far radica en el fet que la major concentració de restes correspon al final de l'Últim Màxim Glacial, un període a penes conservat al sud dels Pirineus", ha destacat Aura Tortosa.
El paisatge va estar condicionat per les importants variacions del nivell del mar durant les fases més fredes, la qual cosa va provocar que el Mediterrani retrocedira diverses desenes de quilòmetres. Este fenomen explica que un enclavament que hui es troba junt amb la costa estiguera situat molt lluny del litoral.
L'evidència arqueològica confirma, a més, l'absència de fauna marina en la zona. En canvi, les restes d'animals com conills i cérvols mostren un ecosistema típicament mediterrani, la qual cosa reforça la idea que, malgrat les dures condicions climàtiques, l'entorn continuava sent habitable.
Noves claus sobre el Paleolític
Els investigadors consideren que els resultats obtinguts encaixen amb el coneixement actual sobre el Paleolític en la regió, tot i que encara persistixen incògnites rellevants. Entre estes destaquen la reconstrucció de l'antiga plana costanera, hui submergida davall del Mediterrani, i algunes datacions que continuen plantejant dubtes.
En qualsevol cas, el jaciment de Cullera es consolida com un dels principals refugis climàtics del Mediterrani occidental, un lloc on la presència humana va aconseguir mantindre's inclús durant els episodis més extrems del Plistocé.