Un treballador d'un escorxador ha aconseguit una pensió de 1.258 euros després que la Seguretat Social li la denegara en primera instància, tal com ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN). L'home, de 52 anys, ajudant en un escorxador i afectat per trastorns mentals crònics i addiccions, va sol·licitar cobrar una pensió d'incapacitat permanent a pesar d'haver completat un tractament de deshabituació.
Per la seua part, el tribunal ha reconegut el dret de l'empleat a rebre la prestació per incapacitat permanent absoluta, equivalent al 100 % de la base reguladora, després de desestimar la posició inicial de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).
En un primer moment, la sol·licitud va ser rebutjada en considerar que no complia els requisits, assenyalant que les patologies no eren definitives i podien revertir-se, ja que existien "millors possibilitats terapèutiques" pendents d'explorar. En la sentència STSJ NA 351/2026, el quadre clínic establix que el treballador patix un trastorn de l'humor afectiu, abús en el consum de drogues i rinosinusitis crònica, patologies que li han ocasionat diverses limitacions orgàniques i funcionals.
Davant d'esta situació, el sol·licitant va decidir recórrer la decisió davant del TSJN, demanant que es reconegueren totes les seues patologies i invocant la infracció dels articles 193 i 194 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), en considerar que no s'havia reconegut el grau d'incapacitat permanent absoluta.
Rebuig i, posteriorment, acceptació
El TSJN ha estimat el recurs de suplicació presentat pel demandant contra la decisió de l'INSS i ha reconegut el seu dret a la pensió d'incapacitat permanent. El tribunal considera que este tipus de prestació no exigix que les seqüeles siguen necessàriament irreversibles, ja que pot reconéixer-se encara que existisca una possible millora si esta és incerta o es preveu a llarg termini.
D'esta manera, el TSJ considera que no es pot negar la prestació a l'empleat per no haver completat un programa de rehabilitació en el qual va participar durant set anys en el Centre de Salut Mental de Tudela. Així mateix, destaca una evolució crònica de més de cinc anys sense una recuperació funcional rellevant.
Amb tot això, al treballador se li reconeix una pensió d'incapacitat permanent absoluta per a tota professió o ofici, equivalent al 100 % de la seua base reguladora mensual, de 1.258 euros, distribuïda en 14 pagues. La sentència encara pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem.