La font del Túria de la plaça de la Mare de Déu de València ja lluïx neta i rehabilitada per a l'Ofrena. L'escultura de Silvestre de Edeta, que complix ja mig segle en la seua turística ubicació, ha sigut sotmesa a un procés exhaustiu de neteja.
L'estampa patriarcal del riu Túria, que cada any contempla silenciós el pas de les comissions falleres en els dies de l'Ofrena des de fa 50 anys, lluïx un nou i renovat aspecte. La font de la plaça de la Mare de Déu de València, que inclou les figures femenines de les huit séquies que li envolten, en un disseny molt al gust de l'època, ha sigut sotmesa a un procés de restauració. El monument de Manuel Silvestre Montesinos (Llíria, 1909 - València, 2014), més conegut com a Silvestre d'Edeta, està a punt de fer mig segle i s'ha convertit a més en una icona turística per a veïns i visitants, des de la inauguració en 1976.
El personal especialitzat de la unió temporal d'empreses (UTE) conformada per les societats mercantils EMR SL, GAMASER SL i MACSA, adjudicatària del contracte de restauració de deu fonts ornamentals de la ciutat, ha dut a terme una neteja superficial en sec amb aspiració controlada en tota la superfície de l'escultura mitjançant raspalls de truges suaus amb l'objectiu d'eliminar depòsits superficials, pols, restes orgàniques i altres elements adossats amb el pas del temps. Les partícules més incrustades s'han eliminat mitjançant raspalls metàl·lics xicotets, escalpels i bisturí.
A més, s'ha realitzat una neteja química de corrosió de la superfície després de realitzar les proves de neteja i haver identificat el producte més idoni per a la intervenció. En les zones on s'han trobat crostes resistents s'ha aplicat un producte mitjançant hisops. En les zones amb presència de sals que no s'han pogut eliminar amb una neteja mecànica mitjançant escalpels i bisturí, s'ha realitzat una segona neteja amb pasta de cel·lulosa impregnada en sesquicarbonat al 5% en aigua desmineralitzada amb la seua posterior neutralització.
Entre altres labors, també s'ha realitzat el massillat de llacunes i segellament de fissures i orificis mitjançant massilla nitrocel·lulòsica de dos components prèvia aplicació d'un estrat de resina acrílica tipus Paralloid. S'ha procedit igualment al segellament de juntes entre pedestals i safaretjos mitjançant cordó de sikaflex especial per a metalls.
La font ornamental de la plaça de la Mare de Déu compta amb un vas de marbre de forma el·líptica irregular d'aproximadament 42 metres de perímetre i una àrea de 120 metres quadrats. En el centre i sobre un pedestal s'alça recolzada una figura masculina que representa el Túria i que sosté a les mans la banya d'Amaltea o corn de l'abundància, des d'on salen els fruits de l'horta valenciana. Al seu voltant existixen huit pedestals sobre els quals es troben huit figures femenines, que representen les huit séquies: Benager, Faitanar, Rovella, Favara, Quart, Tormos, Rascanya, Mislata i Mestalla, totes elles amb noms d'origen àrab. Cada estàtua femenina té al davant nou sortidors amb doll tipus llança orientats verticalment. A més, el cànter de cada dona aboca aigua al vas de la font. El joc de llums està compost per 58 projectors tipus led blanc distribuïts de manera que ressalten els elements principals de la font.
Rehabilitació de deu fonts ornamentals i històriques
La rehabilitació d'este emblema de la ciutat forma part del programa d'obres de renovació de deu fonts ornamentals i històriques de la ciutat de València. Esta actuació municipal compta amb un pressupost de 442.015,18 euros i és finançada amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Next Generation EU), en el marc del Programa Extraordinari de Sostenibilitat Turística en Destins 2021-2023.
A iniciativa del Servici del Cicle Integral de l'Aigua, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de València va adjudicar el passat 29 de novembre el contracte d'obres per a renovar les deu fonts ornamentals i històriques de la ciutat amb l'objectiu de reduir la petjada de carboni i millorar el seu aspecte visual per a incrementar l'atractiu turístic. D'esta manera s'aconseguix igualment que les fonts es convertisquen en instal·lacions més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient.
Les deu fonts seleccionades són l'anomenada Alberca Mistral (en la zona enjardinada del carrer de la Blanqueria), les de la plaça del Carme i de Vicente Iborra; el monument al riu Túria en la plaça de la Mare de Déu, la de la plaça de l'Ajuntament, les de les alberedes de Vivers (en l'inici del Passeig de l'Albereda) i la de l'avinguda d'Aragó, la dedicada al mestre Serrano al carrer de Borriana, el monument a Sorolla de la plaça de la Setmana Santa Marinera, i la font de Regne de València. Totes elles estan repartides en el barri antic de la ciutat que comprén les èpoques romana, musulmana i cristiana.
Les fonts incorporaran millores en els jocs d'aigua i llum així com una adequació de la instal·lació elèctrica i els quadres de control. Els exteriors i interiors del vas rebran també una sèrie de millores. En el cas de la font de Silvestre d'Edeta que ret homenatge al riu Túria, esta patirà només la restauració del monument, sense afectar el joc de llums.