El mercat immobiliari a la Comunitat Valenciana ha encetat 2026 amb una intensitat que confirma una tendència ja consolidada: l'habitatge continua encarint-se a un ritme molt per damunt de la mitjana històrica. L'últim informe publicat per Gesvalt situa la comunitat autònoma com un dels focus més dinàmics del país, amb una pujada interanual del 14,6% en el preu de l'habitatge durant el primer trimestre.
Este increment no sols reflectix una forta pressió de la demanda, sinó també un context estructural que l'oferta continua sent limitada en determinades zones, especialment en àrees urbanes i costaneres. A pesar d'este creixement, la Comunitat Valenciana continua sent relativament més assequible que altres mercats com Madrid o les Balears, cosa que reforça el seu atractiu tant per a compradors nacionals com internacionals.
Actualment, el preu mitjà se situa en 1.648 euros per metre quadrat, enfront dels 2.012 euros/m² de mitjana nacional. No obstant això, esta diferència no ha impedit que l'accés a la vivenda es complique: adquirir un immoble tipus de 90 metres quadrats ja costa 148.320 euros, quasi 19.000 euros més que fa a penes un any.
València lidera el creixement i tensiona el mercat
Dins de la Comunitat Valenciana, el comportament del mercat no és homogeni. La província de València destaca com el motor principal d'esta pujada, amb un increment interanual del 20,4%, el més elevat de tota la regió. El preu mitjà en esta província assolix els 1.677 €/m², impulsat en gran manera per la capital i la seua àrea metropolitana.
Este creixement respon a diversos factors clau. D'una banda, l'augment de població i l'arribada de nous residents (incloent-hi perfils internacionals atrets per la qualitat de vida) estan elevant la demanda. D'altra banda, la limitada disponibilitat de sòl urbanitzable en certes zones dificulta l'ampliació de l'oferta.
Alacant, per la seua part, continua sent la província més cara en termes absoluts, amb 1.863 €/m², encara que el seu creixement ha sigut més moderat (+12,9%). Això s'explica en part per la maduresa del seu mercat, molt vinculat a la demanda estrangera i al turisme residencial. Castelló completa el mapa amb preus més baixos (1.272 €/m²), però també amb un creixement rellevant del 13,3%.
L'impacte d'estes pujades no es limita a la compravenda. El mercat del lloguer també mostra una clara tendència alcista, amb un increment de l'11,8% interanual. El preu mitjà arriba ja als 12,27 €/m²/mes, la qual cosa reforça la pressió sobre les llars que no poden accedir a la compra.
València torna a liderar este segment amb 14,37 €/m²/mes, seguida d'Alacant (13,49 €/m²/mes). Castelló, encara que manté els preus més baixos (9,66 €/m²/mes), registra l'augment percentual més gran (+12,3%), la qual cosa indica que la pressió s'està estenent a mercats tradicionalment més accessibles.
Un fenomen nacional amb profundes diferències territorials
La pujada de preus a la Comunitat Valenciana no és un cas aïllat. L'informe reflectix que totes les comunitats autònomes han registrat increments interanuals en el primer trimestre de 2026, consolidant un cicle alcista generalitzat en tota Espanya.
Les majors pujades es concentren en regions com Múrcia (+19,0%), Madrid (+16,4%) i Astúries (+15,9%), la qual cosa evidencia que l'encariment no es limita als grans nuclis urbans tradicionals. Inclús territoris amb menor pressió històrica, com Cantàbria o Andalusia, mostren creixements superiors al 15%.
No obstant això, persistix una forta bretxa territorial en els preus. Balears continua liderant el rànquing amb 3.439 €/m², seguida de Madrid (3.298 €/m²) i el País Basc (2.751 €/m²). En l'extrem oposat, comunitats com Extremadura, Castella-la Manxa o Galícia mantenen preus per davall dels 1.300 €/m².
En les capitals de província, esta desigualtat és encara més evident. Sant Sebastià es posiciona com la ciutat més cara amb 4.906 €/m², seguida de Madrid i Barcelona, totes per damunt dels 4.000 €/m². Estes xifres contrasten amb ciutats com Càceres o Terol, on els preus ronden els 1.150–1.200 €/m².
El mercat del lloguer reproduïx este mateix patró. Les grans ciutats i destinacions turístiques concentren els preus més elevats, amb Barcelona (23,30 €/m²/mes), Madrid (22,59 €/m²/mes) i les Balears (20,29 €/m²/mes) al capdavant. En canvi, províncies de l'interior com Jaén o Zamora presenten nivells molt més baixos, per davall dels 7 €/m²/mes.
Este escenari planteja diversos reptes a curt i mitjà termini. D'una banda, l'accés a la vivenda s'està convertint en un problema creixent, especialment per als joves i les rendes mitjanes. D'altra banda, la pressió sobre el lloguer està desplaçant la demanda cap a zones perifèriques, la qual cosa podria reconfigurar el mapa immobiliari en els pròxims anys.
En el cas de la Comunitat Valenciana, l'equilibri entre atractiu, preus encara moderats i creixement accelerat la situa en una posició clau dins del mercat espanyol. L'evolució dels pròxims trimestres serà determinant per a saber si este ritme de creixement es manté o si, per contra, es produïx una moderació impulsada per factors com els tipus d'interés, la regulació o la capacitat adquisitiva dels compradors.
El que pareix clar és que el mercat immobiliari valencià ha deixat arrere l'estabilitat d'anys anteriors per a entrar en una nova fase marcada per la competència, la inversió i una creixent tensió entre oferta i demanda.