Félix Sesay: valentia i superació des del Aquàrius fins a lluitar contra el coronavirus

Félix va fugir de Líbia als seus 21 anys, en una llanxa pneumàtica buscant un futur millor i va arribar rescatat pel Aquarius

Guardar

_MG_4359
_MG_4359

"Por, vaig sentir molta por", així relata Félix Sesay el seu "infern" després de fugir de Líbia quan tenia 21 anys per a buscar un futur millor.

Procedent de Serra Lleona, Félix Sesay va fugir primer de la seua terra natal i després de Líbia als seus 21 anys, en una llanxa pneumàtica buscant un futur millor. La llanxa pneumàtica en la qual es van embarcar ell i 106 persones més va naufragar i d'aquesta manera, va romandre 28 hores en l'aigua fins que l'Aquàrius els va rescatar. Sesay va trepitjar València per primera vegada tremolant, "donant gràcies a déu" però content, "perquè sabia que estava fora de perill".

Quan la llanxa va naufragar, passem molta por i record el pànic quan tots estàvem plorant. Després de 28 hores aguantant en la mar amb els trossos de plàstic del que quedava de la llanxa, amb l'ajuda de Déu, vam veure vindre un helicòpter que ens va veure i des del qual ens van parlar perquè mantinguérem la calma. Ells van donar avís a l'Aquàrius i ens van rescatar a tots amb vida, vaig sentir un gran alleujament i molta felicitat, com si estigués en el cel. Félix Sesay
Després d'aprendre l'idioma i haver passat pel Sistema de Protecció Internacional del Govern, ara Félix viu a Torrent, i encara que ha treballat ja en diversos llocs, s'ha quedat sense treball.

La seua vocació és la sanitat, la medicina. De fet, ja va treballar en la Creu Roja de Serra Lleona com a sanitari en l'emergència de l'èbola durant 2014 i 2015, en l'apogeu d'aquest virus, per la qual cosa el seu afany social i d'ajuda caritativa li ve des de lluny, el porta en l'ADN. A Serra Lleona vivia al costat dels seus pares i els seus sis germans, "però després d'un episodi de pluges torrencials el meu pare va morir i la farmàcia que tenien va quedar destrossada", explica Félix.

Ho vam perdre tot, per això vaig decidir anar-me'n a Líbia, on vaig treballar com a infermer en un hospital. Félix Sesay
Félix Sesay a les instal·lacions de Creu Roja:: Toni Tomás, Creu Roja.

A la seua arribada a València va tenir un intens contacte amb Creu Roja, ja que va participar en l'Operació Esperança del Mediterrani, fins i tot va arribar a reunir-se amb membres de l'equip de l'ERU de Salut de Creu Roja Espanyola que havia acudit a Serra Lleona per al muntatge dels Centres de tractament de l'èbola. Després d'uns anys d'integració al nostre país, finalment ha acudit a Creu Roja Espanyola, a la seu més pròxima on resideix, Torrent, ja que en trobar-se desocupat i no tenir l'homologació dels seus títols com a sanitari, se sent impotent de no poder ajudar en aquesta crisi de la COVID-19. D'aquesta manera, s'ha incorporat en la seu de Torrent de Creu Roja Espanyola, i allí participa en nombroses tasques vinculades al Pla Creu Roja Respon i així, col·labora en el magatzem d'aliments i fins al lliurament aliments del programa Menjar a casa de l'Ajuntament de Torrent, així com en quantes tasques van sorgint amb gran disponibilitat i lliurament.

Poques són les paraules les que m'eixien al parlar amb Sesay, al contrari que les llàgrimes, que queien com si es tractara d'una font. "Por", "futur" i "ajuda", són les paraules que més repeteix el protagonista, i és que si per una cosa cal destacar al natural de Serra Lleona, és per la seua valentia i el seu afany de superació, però també per la seva ànima caritativa que li mou per ajudar a tota la gent. Valentia i superació, aquesta és la història de Félix Sesay, la que gràcies al seu testimoniatge de primera mà València Extra els ofereix.

Félix a la ciutat de Torrent :: Toni Tomás, Creu Roja

Com, quan i perquè decideixes anar-te'n del teu país?

Jo a Sierra Leone treballava com a promotor de salut, en el dispensari del meu, però després d'un episodi de pluges torrencials el meu pare va morir i la farmàcia que tenien va quedar destrossada. Ho vam perdre tot, sentia amenaçada la meua vida, per això vaig decidir anar-me'n a Líbia, on vaig treballar com a infermer en un hospital. Volia tenir un futur millor i dedicar-me a la sanitat.

Com ha canviat la teua vida?

Encara em trobe en una situació difícil, sense treball, però ajudar als altres és la meua vocació. No puc exercir de sanitari per no tenir la titulació, però col·labore en tot el necessari: tasques logístiques, magatzem de menjar, fins i tot portar menjar a domicili de persones majors juntament amb Protecció Civil en el programa de l'Ajuntament de Torrent.

Com decideixes ser voluntari de Creu Roja contra la COVID-19?

Conec Creu Roja perquè ja vaig treballar a Sierra Leone en la lluita contra l'èbola de 2014. També vaig tenir contacte amb Creu Roja quan vaig arribar a València rescatat del Mediterrani. Em trobe en una situació molt precària, dificultats per a pagar habitatge i sense treball, així que em van ajudar a Torrent. Quan es va deslligar la crisi sanitària de la COVID-19 vaig contactar amb l'Assemblea Local per a oferir-me en el que necessitaren.

T'agrada ser voluntari i ajudar a la gent?

Sempre m'ha agradat ajudar als altres a través del meu treball en la sanitat. És una vocació que se sent i que mai t'abandona.

Félix ajuda amb el repartiment de menjar als majors de Torrent - Toni Tomás, Creu Roja

Com recordes el teu trajecte a l'Aquàrius?

De l'Aquàrius jo me'n recorde de dues coses, de quan vam ser rescatats en la mar i després quan estàvem ja fora de perill en el vaixell. Estàvem cantant, ballant i estàvem feliços i sense problemes. Sentia que estava en el cel.

Mantens contacte amb alguns companys de l'Aquàrius?

Sí, molts. Ara viu amb un company que va fugir amb mi des de Sierra Leone i que va venir amb mi amb l'Aquàrius. A més, mantinc contacte amb altres companys i companyes als quals tinc moltes ganes de veure. El que passem no va ser fàcil i viure-ho amb ells crec que ens ha fet estar molt junts i relacionar-nos molts, hi ha alguns que són com els meus germans.

Perquè decideixes ajudar a la gent ara contra la COVID-19 aquí a València?

A Sierra Leone ja vaig treballar com a sanitari en la lluita contra l'èbola en 2014. Aquella crisi sanitària va ser terrible perquè m'encarregava de recollir mostres dels morts, i és una experiència que ja vaig viure. M'agrada ajudar i salvar vides igual que ho van fer amb mi amb l'Aquàrius, és una cosa de la qual no em canse mai.

Quina idea de futur tens?

Vull ser cirurgià per a ajudar sempre a les persones. M'agradaria ajudar a gent d'ací, però també a gent del meu país. Vull treballar a Espanya, però sempre recorde les meues arrels, per la qual cosa m'agradaria tornar a Sierra Leone també a ajudar a la gent del meu país, perquè allí la vida és molt diferent i al mateix temps molt difícil.
Destacats