La falla Borrull-Socors, en Extramurs, inicia les Falles de València de 2019 amb uns canvis rellevants. “Després de quatre mesos de treball i un comité específic, la falla decideix obrir als homes la representativitat i integrar en les corts d'honor a homes i dones”, relata el comunicat de la falla. En altres paraules, serà la primera falla a reconéixer la possibilitat de tindre un Faller Major de forma no simbòlica i, per tant, no estar aqueix títol limitat a les dones. Des de la falla consideren el canvi “necessari en el context històric i social, i en coherència amb la forma de sentir, fer cultura i fer Falla de Borrull-Socors”, asseguren. És una més de moltes falles que, per una raó o una altra, decideixen desmarcar-se de la línia general.
“Tot va començar en els 80”, arranca Pep Romero. Ell és el coordinador, “que no president” de la Falla Arrancapins. En un carrer paral·lel a Àngel Guimerà, Arrancapins és una falla coneguda, des dels seus inicis, per ser pionera en assumptes socials, de gènere i de crítica. La figura de la Fallera Major en la falla és, hui, inexistent: “La història és molt simple. Les xiques de la falla van proposar eliminar la figura. Es va votar i es va eliminar”, compte Romero. D'això fa ja més de 20 anys.
Per norma general, la figura de la Fallera Major en les comissions implica un important desemborsament econòmic. No solament amb el lloguer i compra del vestit de fallera, sinó amb sopars o festes organitzades en les mateixes falles. Per això, a vegades, aquest càrrec té una doble limitació: dones i amb diners.
Sense presidentes
Falles n'hi ha de tota mena; les que defensen aquests costums com a tradició i les que ho titllen d'una cosa arcaica per actualitzar. De moment aquests canvis no estan recollides en el reglament de la Junta Central Fallera (JCF). Només un Congrés Faller dels presidents i presidentes de València poden modificar-lo. De moment no són majoria. Igual que tampoc són majoria les presidentes de comissions. Segons l'informe “Anàlisi de les Falles de València des d'una perspectiva de Gènere”, només un 12% de les falles té presidenta i no president. En les categories més altes -Secció Especial i Secció Primera A-, a més, no hi ha cap. La Falla Arrancapins, en això, també va ser pionera: Vicenta Miralles va ser la primera presidenta des de la Segona República.El càrrec de Faller Major com a figura interna, és a dir, "no oficial" de cara a la Junta Central Fallera (JCF), sí que és més comuna. És el cas, per exemple, de la falla Blanquerías. És, a més, de la minoria de falles amb presidenta, Gloria Martínez Amigó, Fallera Major de València en 2008. Va ser al juny quan van donar a conéixer el seu nou Faller Major, i les crítiques no van tardar a arribar. De la mateixa manera li va ocórrer a l'octubre a la falla Borrull-Socors, que es va fer ressò en els mitjans per demandar aquest canvi "per igualtat constitucional". El masclisme i una defensa esbiaixada de la tradició es va manifestar en les xarxes socials en contra d'aquesta iniciativa. "Es tracta d'adaptar" les falles "al que demana la societat actual", asseguren des de la falla.
https://twitter.com/SalcedoJosel/status/1056133909686161408
Una altra figura tradicional qüestionada és el President. En teoria, aquest càrrec significa ser la veu cantant de la Comissió Fallera, per damunt fins i tot de la Fallera Major, que és qui la representa. En la realitat, cada vegada més decisions es prenen en conjunt. En Arrancapins, per exemple, ja no existeix. “Ací tot es porta a l'assemblea i ací es decideix tot. No tenim executiva”, compte Romero. Això, tanmateix, tampoc està recollit en el reglament de la JCF i, per imperatiu legal, han d'assenyalar una persona com a tal.
Les Falles són una festa amb centenars d'anys d'història, pot ser que milers. "Són una festa pagana", assegura el Coordinar de *Arrancapins. Les festes populars sempre han sigut una expressió cultural de la forma de ser d'una societat i les falles sempre ho han sigut. Des de l'estudi "Anàlisi de les Falles des d'una perspectiva de Gènere" assenyalen que la festa "crea societat" i forma part activa de l'estructuració d'aquesta. Per això tractar-la com una excepció i no corregir desigualtats pot ser un error. "Les festes són una manifestació social i cultural de contingut simbòlic que reflecteix, summament condensada, la realitat social on es desenvolupa, i allò que ocorre en la festa té importants implicacions en tots els àmbits socials. Per això és important la intervenció per a construir societats més justes", conclou.