L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) està duent a terme uns treballs de rehabilitació integral de la muralla que conserva en el seu interior. Així, durant l'actuació, l'equip d'arqueòlegs ha descobert elements que procedirien de la València del segle XI, com a fragments de ceràmica taifa, així com restes arquitectòniques dels edificis que es van construir en l'espai que va deixar la muralla després del seu enderrocament en el s. XIX, com ara paviments, pilars o murs.
Les restes de ceràmica taifa haurien romàs ocultes en una zona, al costat del carrer de Guillem de Castro, que es va emmurallar per primera vegada durant el segle XIV i que fins llavors havia sigut horta. De fet, aquests fragments trobats encaixen amb la hipòtesi que l'actual espai que ocupa l'IVAM va ser una zona dedicada a horta en la qual es realitzaven abocaments domèstics, entre els quals estava l'aixovar ja en desús.
Però això no és tot, ja que s'esperen continuar descobrint noves troballes a mesura que avancen els treballs. En aquest sentit, l'equip treballa sobre la hipòtesi que en nivells arqueològics inferiors es troben sediments corresponents a la riuada de 1088. Eixa històrica inundació va causar grans pèrdues en la zona, va arrasar els dos ponts que hi havia a la ciutat i alguna de les torres que la defensaven.
Els treballs arqueològics a la sala Pinazo de l'IVAM pretenen omplir alguns buits de coneixement en relació amb la muralla de València, especialment del tram construït en el s. XIV. És la primera vegada que es duu a terme un sondeig arqueològic sobre el costat intramurs d'aquest tram de muralla cristiana-mudèjar, catalogada com a bé d'interés cultural (BIC). Les úniques investigacions, que van ser realitzades coincidint amb la construcció de l'IVAM en 1985, es van dur a terme únicament de manera parcial i extramurs.
El resultat de les excavacions arqueològiques actuals permetrà acarar totes dues investigacions i llançarà llum sobre la muralla defensiva de València, un element que persisteix tant en la memòria col·lectiva com en el subsol de la ciutat. Així mateix, el descobriment d'edificis huitcentistes o sediments de la riuada poden confirmar els contextos històrics, completar investigacions historiogràfiques i aprofundir en el coneixement dels sistemes de fonamentació i les pràctiques constructives emprades durant el primer gòtic civil valencià.