La capital valenciana serà este mes de setembre epicentre del Galápagos Day, un esdeveniment que reunirà a València a la comunitat científica internacional per a posar en comú els projectes de conservació i biodiversitat que guiaran el camí cap a la sostenibilitat en el futur. L'esdeveniment està organitzat per la Universitat San Francisco de Quito (USFQ), el Galápagos Science Center i GAIAS Europa, l'hub de la USFQ situat a València.
Parlem amb Rafael Jordá, director de GAIAS Europa, principal entitat organitzadora, sobre la trobada que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de setembre i també sobre el model educatiu d'este centre universitari internacional establit a València des de 2023.
Com i quan es va gestar l'organització d'esta jornada?
La idea d'això va començar fa un any. Som la Universitat San Francisco de Quito i optarem per la ciutat de València com la nostra porta d'entrada a Europa. Un dels nostres pilars és la investigació en conservació, ecologia, canvi climàtic, biodiversitat i tenim la sort de comptar amb dos centres d'investigació que estan situats en dos llocs únics del món. Un d'ells està en les Illes Galápagos, que és l'arxipèlag millor conservat del món; i l'altre està en el Parc Nacional Yasuni, en l'Amazonia equatoriana, que està considerat el lloc de la Terra amb la major biodiversitat per metre quadrat.
Estos són dos laboratoris naturals que no es poden reproduir ni a Europa ni a Estats Units. Això ens va portar al fet que fa un any pensarem que era molt important promoure la divulgació de treballs de recerca en biodiversitat amb alguns dels nostres 'partners' internacionals com la Universitat de Carolina del Nord o la Universitat d'Edimburg i també amb actors valencians importants com l'Oceanogràfic o la Universitat Politècnica de València.
Pensarem que era el moment de posar en comú tot el treball que s'estava fent i també connectar a la ciutat de València, que és una de les quals més projecció cap a la sostenibilitat té, amb Galàpagos i com des d'allí es poden exportar bones pràctiques.
És possible la transferència de coneixement entre Galàpagos i València per a millorar la sostenibilitat de la ciutat?
Absolutament. A València, tenim un dels millors sistemes de gestió d'aigua que existixen, tant l'aigua urbana com la del parc de l'Albufera. Hi ha molt paral·lelisme amb la gestió de l'aigua a Galàpagos perquè un recurs tan escàs ens va a permetre adquirir pràctiques compartides que també es puguen implementar allà.
D'altra banda, Galàpagos és l'arxipèlag millor conservat del món perquè el 97 % del seu territori és parc natural i són àrees protegides i només té 30.000 habitants. La conservació de les illes es deu, precisament, a eixes restriccions que ha portat al fet que siga un lloc únic.
I ací a València tenim àrees naturals com la Devesa del Saler on la discussió a dia de hui va sobre on està l'equilibri entre sostenibilitat i desenvolupament econòmic. Estem molt més prop del que sembla quant a objectius i necessitats tant a Galàpagos com a València.
El dia 25 hi haurà una exposició fotogràfica, què podrà descobrir la ciutadania en esta mostra?
Totes les jornades es van a desenvolupar ací en el centre de GAIAS Europa. Les dues primeres jornades, el 23 i 24 de setembre, estan més enfocades al treball intern amb els nostres col·laboradors. Però, la tercera, la del 25 de setembre és una jornada de portes obertes en la qual tindrem diverses ponències i convidats que compartiran alguns treballs sobre sostenibilitat, tant ací a València com a Galàpagos.
I també hem organitzat una exposició fotogràfica que s'inaugurarà eixe mateix dia i estarà oberta durant una setmana. Ací tindrem fotografies de Galàpagos per a acostar-ho a València a través d'una exposició fotogràfica. En ella mostrarem imatges de dues espècies singulars de la fauna silvestre que existix en esta illa.
València és enguany Capital Verda Europea, sota el seu punt de vista, quines mesures s'han d'haver implantat a la fi de 2024 perquè esta siga una ciutat més sostenible?
Més que mesures i metes en un any, perquè això és parlar del curt termini, jo parlaria del repte de ser en 2030 una de les primeres ciutats carboni neutre d'Europa. Per a mi eixe és el gran desafiament. El guardó d'haver sigut reconeguda com a Capital Verda Europea és el resultat d'un treball molt bé organitzat i executat, però quedar-se amb aqueix guardó i no mirar cap a avant seria un error. L'objectiu ha de ser aconseguir eixe gran repte en 2030.
Jo parlaria del repte de ser en 2030 una de les primeres ciutats carboni neutre d'Europa. Per a mi eixe és el gran desafiament
És un objectiu que es pot aconseguir amb les actuals polítiques municipals de Mobilitat?
Sí és assolible. El que cal buscar és un equilibri entre els diferents actors que operen en el dia a dia de la ciutat. Cal tindre en compte que la sostenibilitat no està renyida amb el desenvolupament de la ciutat i amb dotar d'infraestructures que milloren la qualitat de vida dels residents.
Un dels objectius enguany és que es declare l'Albufera com a Reserva de la Biosfera, creu que es pot aconseguir?
Va a dependre molt de voluntats polítiques, personals, econòmiques i socials. No podria donar una data, però el més important és que s'ha donat el gran pas que és unir als representants polítics i partir d'una mateixa pàgina en comú. Sens dubte, és alguna cosa que es pot aconseguir, però no m'atreviria a donar una data.
Quins beneficis portaria la declaració d'esta zona com a Reserva de la Biosfera?
Permertia que es genere major conservació. O que molts dels problemes que es donen actualment entre els diferents actors que involucren al parc es posen sobre una taula i que es treballen un darrere l'altre. Almenys permetrà tindre una línia de treball comú en la qual tots els actors vagen en la mateixa direcció.
València és una ciutat on el turisme és un dels sectors productius més importants. Com afecta això a l'avanç cap a la sostenibilitat?
Jo crec que és un error pensar que el turisme és l'enemic de la sostenibilitat perquè es pot arribar a aconseguir objectius que complisquen amb eixes metes i també amb el desenvolupament econòmic. No oblidem que València és una ciutat que viu del turisme i és molt important cuidar-ho per a generar benestar econòmic perquè si hi ha ingressos i va bé l'economia la societat també es desenvolupa.
Si veiem l'exemple de Galàpagos, ací el turisme no ha parat de créixer en els últims anys i encara que estiga molt controlat també s'entén que la necessitat de la població ha canviat i ha passat d'un model basat principalment en la pesca a un model basat en el turisme. Si excavem més a fons, ens adonem que això fa que hi haja més desafiaments, però no hauria d'haver una disjuntiva entre sostebnibilidad i turisme perquè hauria d'anar de la mà.
Quins són aeixos desafiaments als quals s'enfronta Galápagos davant l'augment del turisme?
Hi ha major contaminació la qual cosa implica tindre altres sistemes de gestió d'aigües residuals. També es poden donar molts problemes entre la massificació de turistes i la protecció a la vida silvestre. És per això que hi ha mesures que es porten aplicant des de fa diversos anys com limitar el nombre de turistes que poden accedir a un parc natural amb un guia que els acompanye i això permet que eixe ecosistema es mantinga.
També s'ha implantdo una taxa que paga cada turista que entra en l'illa que és en els 200 dòlars i eixos diners ha d'invertir-se a generar més infraestructura i equipament però no per a generar un turisme més massiu, sinó per a mantindre eixe equilibri en un ecosistema tan fràgil. Llavors ací veiem com va de la mà el creixement del turisme amb la millora de les infraestructures.
Per què es va decidir obrir GAIAS Europa a València i no en altres ciutats com Madrid o Barcelona?
Ací a València estem des de gener de 2023. He de reconèixer que Madrid i Barcelona van estar sobre la taula i optarem per València perquè és una ciutat que està millor orientada a nivell europeu cap a un model de ciutat sostenible. També és una ciutat que té un ecosistema d'universitats i centres d'investigació molt potent i un teixit empresarial amb una cultura molt oberta a col·laborar.
Això encaixava a la perfecció amb els nostres tres pilars: programes acadèmics, investigació i relació amb empreses. A banda, és una ciutat que té un caràcter molt mediterrani amb unes connexions amb les principals ciutats europees que són una oportunitat per als nostres estudiants i investigadors.
Per a nosaltres era una aposta molt forta perquè, generalment, des d'EUA o Llatinoamèrica quan es planteja fer un projecte així sols es pensa en Madrid o Barcelona, però quan grates una mica més t'adones que hi ha ciutats com València que poden encaixar molt més.
Quants alumnes estudien en GAIAS Europa actualment?
Començarem al gener de 2023 i este és un projecte encara molt jove que no és una universitat com a tal, sinó un 'hub' de la Universitat San Francisco de Quito d'Equador i des que obrim han passat per ací 330 estudiants internacionals, principalment de països llatinoamericans com Equador i també de Finlàndia. I la proyeccion és seguir creixent progressivament en els pròxims anys per la demanda internacional d'estudiants.
I com és el seu model educatiu?
El nostre model és diferent al tradicional espanyol perquè es basa en les Arts Liberals. És el model que s'usa en les universitats nord-americanes, per exemple tenim el calendari acadèmic i els crèdits d'Estats Units i som el més semblat a una universitat nord-americà a Llatinoamèrica. Ara mateix tenim al voltant de 8000 alumnes en la universitat i una desena de facultats en les quals s'imparteixen titulacions com a Dret, Medicina, Biologia, Màrqueting, Finances, Veterinària o Negocis.
I en este model el primer any no importa la carrera que estudie l'alumne perquè tots tenen un conjunt de classes de cultura general que és la base de les Arts Liberals i hi ha matèries com a Comunicació, Història, Filosofia, Art, Gastronomia o Biologia. Ho veiem molt important per als nostres estudiants el dia de demà quan hagen acabat la carrera no importa que siguen gerents d'una empresa, advocats o metges perquè volem que tinguen la capacitat de parlar de qualsevol tema de cultura general.
Donem molta importància a les habilitats comunicatives i també a l'anglés que és fonamental i volem que en eixir tinguen la capacitat de comunicar-se en anglés de forma fluida en qualsevol entorn laboral. Hi ha un any en el qual els estudiants vénen a València i tenim convenis amb les universitats de la ciutat perquè també puguen donar les classes, a més d'en la nostra seu, en altres centres com EDEM, el CEU Sant Pablo o la Politècnica.