Amb l'objectiu de donar un nou impuls als pressupostos participatius de València, l'actual equip de govern ha introduït canvis significatius en el procés: des d'una imatge renovada i una plataforma més accessible fins a la incorporació del vot presencial i l'opció de rebutjar propostes.
Parlem amb Julia Climent, regidora de Recursos Humans i Tècnics, Participació i Acció Veïnal i Pedanies de l'Ajuntament de València, per a conéixer els motius d'esta renovació, les novetats de la huitena edició i com s'està gestionant l'execució de projectes anteriors.
Es podria dir que heu dut a terme una renovació integral del procés de pressupostos participatius de València, per què era important?
Doncs mira, ens semblava important perquè volíem donar-li un nou impuls als pressupostos participatius. Esta és la huitena edició, ja se n'han fet set, però quan arribàrem a l'Ajuntament decidírem fer un parèntesi, reflexionar i després començar a treballar en una nova imatge.
Hi havia dues coses molt importants per a rellançar els pressupostos participatius. D'una banda, la plataforma web, la tecnològica. Ens semblava fonamental treballar en ella perquè fora més fàcil d'usar per a la ciutadania, pensant en veïns i veïnes que potser no es manegen bé. Que fora fàcil, intuïtiva, acolorida, explicativa, pas a pas. Per a això es va llançar una licitació i es va adjudicar un contracte a una empresa que està treballant en això.
I després, una altra cosa molt important: una licitació per a tot el que és publicitat, difusió, comunicació, etc. Perquè ens semblava essencial que l'eina fora fàcil de manejar, i també que la informació arribara a quanta més gent millor. Estem en plena campanya de difusió i treballant en la plataforma tecnològica. El resultat és la creativitat i el disseny que han fet:
Volíem que fora acolorit, que la gent s'identificara amb eixa imatge. Si et fixes, són com a notes, post-its, que utilitzarem per a anar posant informació en cada fase. Usem la mateixa imatge, però amb distinta informació a mesura que avancem per les quatre fases del procés. Per això, eixe canvi d'imatge ens semblava important: un nou impuls als pressupostos participatius.
Una de les novetats és que s'ha eliminat la necessitat de registrar-se per a poder participar, això ho fa més accessible?
Sí, sens dubte. En la línia que la plataforma fora més accessible, ens vam adonar, tots els que participàrem en edicions anteriors, que el fet d'haver de registrar-te, rebre un correu, donar-te d'alta, feia que molta gent desistira. Així que un dels objectius principals era la simplificació: que amb el teu DNI i l'adreça del teu domicili pugues ja començar a registrar propostes. Després, els tècnics comproven que eres major de 16 anys i estàs empadronat a València, que són els dos requisits per a poder participar.
Una altra de les característiques és que s'ha incorporat un vot presencial que obri la porta a la participació, especialment, de persones majors, ja sabeu on se situaran?
Eixe també era un dels mètodes que teníem al cap per a ampliar la participació. Moltes persones, sobretot majors, preferixen participar de manera presencial. S'implementarà en l'última fase, la quarta. Estem treballant en les ubicacions, i la idea és fer-ho en les juntes municipals, perquè tenen instal·lacions, estan distribuïdes per tots els districtes de València, i estan els secretaris i secretàries que poden donar fe del procediment. Estem valorant habilitar altres llocs, sempre que complisquen amb eixos requisits de vigilància i garantia del procés.
Eliminar el registre ha sigut clau per a simplificar el procés i animar a més gent a participar
I un altre dels punts que més ha cridat l'atenció és el vot en contra, s'aplicarà en la votació final? Hi haurà un màxim de vots negatius per a rebutjar una proposta?
Sí, s'aplicarà en la votació final. En les bases generals encara no està especificat, estem treballant en això. Ens semblava important incloure esta opció per diversos motius: moltes persones que han participat ens deien que els haguera agradat poder votar que no a algunes propostes, i eixa possibilitat no existia.
Hem vist que grans ciutats com Madrid o Cascais (Portugal), amb experiència en pressupostos participatius, tenen vot negatiu. Volem implementar-ho per a aportar més matisos al procés democràtic.
Ara, el que estem valorant és com computarà eixe vot: si valdrà el mateix que un positiu, o si tindrà un pes proporcional. Encara no està decidit, ho estem estudiant i concretarem en pròximes resolucions.
En esta edició, les propostes que presenten les juntes de districte passaran directament a viabilitat tècnica?
Volem fer-ho així, perquè són propostes ja treballades en les juntes municipals, amb tècnics implicats. Ja hi ha una experiència important en estos grups de treball, i això permet que puguen passar directament a la fase de viabilitat.
L'anterior equip de govern, arran d'una petició de les associacions veïnals, es va plantejar que les votacions es feren per barris i no per districtes per a garantir que les inversions arribaren també als barris més xicotets, es contempla esta opció?
Estem treballant en això. És cert que a un barri gran li resulta més fàcil tirar avant un projecte perquè té més votants. De moment, hem distribuït els 16 milions d'euros entre els barris de manera objectiva, segons criteris de població i renda, a través de l'Oficina d'Estadística de l'Ajuntament.
El que estem valorant és que en la fase de votació, si els barris més xicotets no aconseguixen prou vots, s'active algun sistema de reequilibri que garantisca que almenys una proposta per barri puga ser aprovada. És a dir, establir un mecanisme que assegure inversions equitatives.
Es mantindrà la bianualitat en els pressupostos participatius?
En principi sí, perquè ho considerem positiu, sobretot per als tècnics. Una convocatòria anual implica molts recursos. Fer-ho bianualment permet optimitzar eixos recursos i optar a projectes més grans, ja que el pressupost és major: 16 milions en lloc de 8. És beneficiós tant per a la tramitació interna de l'Ajuntament com per als mateixos projectes.
Perquè, quan vau entrar al govern, us vau trobar amb molts projectes acumulats?
Això és el que va passar. De fet, eixe va ser un dels motius pels quals en 2024 no es va llançar una convocatòria. Vam fer un parèntesi per a repensar la plataforma, llançar una bona campanya de promoció i, sobretot, revisar quants projectes estaven pendents. Hi havia 259 projectes de pressupostos participatius sense executar. Per responsabilitat i transparència, decidírem no continuar acumulant més.
Des de llavors, hem executat o estem executant 159 d'ells, per la qual cosa queden uns 100 pendents. Això ens dona un cert marge per a afrontar esta nova edició amb una base més sòlida.
Heu trobat projectes obsolets o que no s'adaptaven a la situació actual?
La majoria eren viables, encara que excepcionalment hem trobat alguns que no ho eren. Per exemple, projectes que se solapaven amb uns altres ja en marxa o zones on no es podia actuar per qüestions tècniques (com un carril bici previst on es proposava una ampliació de vorera). Però han sigut els menys. En general, els projectes estaven ben analitzats i s'estan executant o començaran prompte.
Creus que amb este nou model, i especialment amb la incorporació del vot en contra, es poden evitar projectes polèmics com el del carrer Colón?
Absolutament. Eixe va ser un projecte polèmic que va tirar avant amb el suport de molt poca gent, simplement perquè no existia la possibilitat de votar en contra. Amb esta nova opció, es podran evitar projectes que no tenen un suport ampli de la ciutadania.
Garantirem que tots els barris tinguen, almenys, una proposta aprovada
Pot semblar un projecte senzill, però requerix una important coordinació entre totes les àrees de l'Ajuntament...
Totalment. Per això ens sembla essencial conéixer com més prompte millor els projectes finalistes —serà al setembre— perquè puguen incloure's en el pressupost de l'any següent. La idea és coordinar bé l'aprovació ciutadana amb la planificació pressupostària de cada àrea.
Ja finalment, per què són tan importants els pressupostos participatius?
Perquè és una eina que funciona molt bé. Les grans ciutats, i també moltes mitjanes, porten diverses edicions fent-ho. És una bona fórmula de participació ciutadana: decidir part de les inversions municipals. És molt democràtic, molt sa, i crec que amb el temps s'anirà afinant i millorant. L'important és que la ciutadania senta que amb el seu vot pot decidir directament quines inversions es fan al seu carrer o en el seu barri.
Els veïns són els que millor saben què necessita en el seu barri
Efectivament, són els millors coneixedors de les necessitats de la seua zona.