Quasi dues setmanes després que Pedro Sánchez formara el seu Govern, la llista d'exigències que té sobre la taula no és curta. Si el camp valencià ja ha deixat clares quines són les seues prioritats en els pròxims mesos, també els Ajuntaments volen que l'Executiu atenga les seues preocupacions, especialment en matèria de finançament.
El regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València i president del PSPV en la ciutat, Ramón Vilar, continua exigint al Govern que allibere els comptes dels consistoris del Pla d'Ajust impulsat per Cristóbal Montoro, doncs considera que aquest "no té cap sentit" perquè els Ajuntaments compleixen "sobradament amb els criteris d'estabilitat pressupostària, període mitjà de pagament a proveïdors i reducció de deute", com és el cas de l'Ajuntament de València, que va acabar 2017 amb un superàvit de 62,2 milions d'euros i un període mitjà de pagament a proveïdors de 0,84 dies. L'última dada pública, la del mes de març, eleva fins als 13,64 dies el període mitjà de pagament.
El socialista considera que aquesta mesura ha de ser de les més immediates, i en aqueix mateix sentit hi ha altres reivindicacions. Una d'elles és poder dedicar els superàvits municipals a qualsevol tipus d'inversió aprovada pel Ple -no únicament a la reducció del deute i a inversions financeres de caràcter sostenible- i independentment de l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat. És necessari recalcar que en 2017, el superàvit dels Ajuntaments espanyols va arribar a una xifra superior als 5.000 milions d'euros, segons dades de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
Per a 2018, la qüestió està solucionada gràcies al preacord que van aconseguir a finals de febrer la FEMP i el Ministeri d'Hisenda, encara dirigit per Cristóbal Montoro. Aquest es va fer efectiu mitjançant un Decret Llei del 23 de març i, encara que ampliava les classes d'inversió a les quals es podia dedicar aquest romanent de tresoreria, com protecció civil, educació o instal·lacions esportives, l'edil creu que "no és prou". Per això, per a 2019 espera que l'aplicació dels superàvits es puga donar "al llarg del mateix mes de gener" i que s'incloguen tot tipus d'inversions.
Ramón Vilar
La "inajornable" reforma del finançament local
El disseny d'un nou model de finançament local és "inajornable", en paraules del regidor. Encara que per a això es va crear la Comissió Mixta d'Experts acordada entre la Federació i el departament dirigit per Montoro, el socialista denuncia que no s'ha posat a funcionar a ple rendiment, per la qual cosa insta al nou Executiu al fet que agilite els treballs en aquesta Comissió perquè "puga tindre les conclusions el més prompte possible i abans de finalitzar 2018".Altre consens al que va arribar la Federació amb el Ministeri, segons recorda Vilar, és l'eliminació de la Taxa de Reposició del funcionariat en els consistoris que complisquen la Regla de despesa, amb la intenció de retornar les plantilles a nivells anteriors al 2007, especialment en llocs adscrits a la Policia Local, Bombers, Protecció Civil.
La "flexibilització total" de la Regla de despesa y l'Impost sobre Plusvàlues, punts clau
I d'altra banda, és urgent per a l'edil la "flexibilització total" de la Regla de despesa i del Sostre de despesa. La FEMP demana que es calcule en relació al pressupost local aprovat durant l'exercici anterior i no sobre el finalment executat, una qüestió que, tal com ha recordat en nombroses ocasions el seu president, Abel Caballero, limita a les corporacions locals a l'hora de confeccionar els comptes anuals.
En aquesta reforma del finançament local, Vilar segueix la línia de la FEMP en considerar que és necessari que regule l'Impost sobre Plusvàlues, que grava l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana. I és que, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals alguns articles referents a aquest gravamen, actualment arreplegat en el text Refós de la Llei d'Hisendes Locals.
Conjuntament, arran d'aqueixa sentència, l'exigència del socialista valencià al Govern és que reintegre als consistoris els diners que han hagut de retornar als ciutadans com a conseqüència d'aqueixa llei "que després va resultar no ser constitucional". "La responsabilitat no era de qui cobrava, sinó del legislador que tenia mal feta la llei", argumenta el regidor d'Hisenda.
Un punt "d'extraordinària importància" és la reforma de la Llei de Mecenatge estatal, que des dels socialistes valencians demanen que estiga en marxa abans de finalitzar 2018. La meta és aconseguir la lliure competència que, segons l'edil socialista, s'està vulnerant per aquells que intenten amagar-se darrere de la norma per a "eximir-se del pagament per al·legar alguna creença religiosa".
Transport: gratuïtat de l'AP-7 i el transport metropolità
Assumpte d'actualitat és l'alliberament de l'autopista AP-7, sobre la qual el nou ministre José Luis Ábalos ja ha anunciat que no renovarà la concessió. En el tram valencià, explotat per l'empresa Abertis, la concessió finalitza al desembre de 2019. La promesa, per tant, compleix amb les expectatives dels socialistes valencians.No així amb el transport metropolità, on la sintonia és molt menor. L'anterior Govern no va incloure cap subvenció en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2018 per al transport públic metropolità, però sí ho va fer després quan, pressions mitjançant de Ciutadans i posteriorment del PP valencià, va acabar arreplegant 10 milions d'euros per a enguany.
El socialista valencià reitera la petició dels 38 milions que es feia des del principi i critica la "absoluta insensibilitat" de l'anterior Executiu. No obstant això, després que Pedro Sánchez es convertira en president, el PSPV va retirar la seua signatura de l'esmena que demanava exactament aquest finançament per a l'Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV), tal com va avançar Valencia Plaza.