Un conte de Jorge Luis Borges, un compositor valencià reconegut amb el Premi Nacional de Música i una de les cites bandístiques més longeves d'Europa. Estos són els ingredients de la 139a edició del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, l'obra obligatòria de la qual acaba de ser anunciada: Las ruinas circulares, del compositor Francisco Coll, una peça concebuda expressament per a banda simfònica que promet marcar un abans i un després en la història del certamen.
De Borges a la banda simfònica
El títol no és casual. Las ruinas circulares és també el nom d'un dels contes més cèlebres de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges, una història que explora els límits entre el somni, la creació i la identitat. Francisco Coll ha begut directament d'eixe univers per a construir la seua partitura, encara que no amb la intenció d'il·lustrar la trama.
"El títol de l'obra procedix directament del conte homònim de Jorge Luis Borges, encara que no pretén narrar ni seguir l'argument, sinó reflectir l'atmosfera, la circularitat, la memòria, la identitat i la relació entre creador i obra creada" - Francisco Coll, compositor
És a dir, Coll no compon un poema simfònic a l'ús. El que li interessa és la textura del relat borgià: eixa sensació que el temps dona voltes sobre si mateix, que crear alguna cosa és, en certa forma, crear-se a un mateix. Una idea filosòfica que, traslladada al so, té un potencial expressiu enorme.
L'obra arranca amb una fanfàrria i va desplegant, al llarg del seu desenvolupament, una diversitat de materials que no renuncia a cap extrem: corals solemnes, càntics i danses construïdes sobre ritmes repetitius que evoquen músiques ancestrals sense renunciar a la contemporaneïtat urbana. Una convivència de mons que és, precisament, una de les marques de l'estil de Coll.
"Després de tants anys escrivint obres orquestrals i òperes, vaig sentir que havia arribat el moment d'escriure una obra per a banda simfònica, i la banda apareix ací com a organisme amb identitat pròpia" - Francisco Coll, compositor
Un compositor en la cima de la seua carrera
El jurat dels Premis Nacionals de Música 2025 va proposar la concessió del guardó a Francisco Coll en la modalitat de Composició. No és un reconeixement menor: el Premi Nacional de Música és la distinció més alta que l'Estat espanyol concedix a un creador musical. I arriba en un moment que Coll acumula una trajectòria d'abast veritablement internacional.
Francisco Coll García va nàixer a València en 1985 i va estudiar als Conservatoris de València i Madrid abans de traslladar-se a Londres en 2008 per a treballar amb Thomas Adès —del qual ha sigut el seu únic alumne fins a la data— i amb Richard Baker en la Guildhall School of Music and Drama, becat per l'Institut Valencià de la Música i per la Guildhall Trust. Allí va obtindre el màster en composició amb distinció i l'Ian Horsburgh Memorial Prize per la millor obra de postgrau.
Les principals orquestres i conjunts del món han interpretat les seues obres, com l'Orquestra Filharmònica de Luxemburg, la Filharmònica de Los Angeles, l'Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, l'Orquestra Simfònica de Lucerna i l'Ensemble Modern. La seua música s'ha escoltat en destacats festivals, des d'Aldeburgh, Ais i Aspen fins als BBC Proms, Verbier i Tanglewood.
Malgrat tota eixa projecció exterior, Coll té un vincle especial amb la seua ciutat natal. Entre 2018 i 2020 va ser compositor resident de l'Orquestra de València. El Palau de les Arts ha acollit la seua òpera de cambra Café Kafka (2014) i estrenaria la gran òpera Enemigo del pueblo, basada en Henrik Ibsen, que ell mateix dirigiria, a més de composicions com Mural i Ciudad sin sueño. Que siga ara la banda simfònica el seu nou territori d'exploració diu molt d'un creador que mai ha repetit la mateixa fórmula.
El certamen, en xifres i novetats
El Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València és un dels concursos de bandes més antics i prestigiosos del món. La seua 139a edició se celebrarà al Palau de la Música de València del 14 al 18 de juliol de 2027, i reunirà formacions en cinc categories distintes. El termini d'inscripció estarà obert únicament del 19 al 26 d'octubre de 2026, una finestra breu que les agrupacions interessades no haurien de perdre de vista.
L'estructura de participació preveu fins a cinc bandes en la secció d'honor, cinc en primera, sis en segona, sis en tercera i cinc en la secció lliure. Cada formació només podrà inscriure's en una secció, la qual cosa obliga cada agrupació a definir amb precisió el seu nivell de competició.
Entre les novetats més destacades d'esta convocatòria figuren dos mesures de gran importància. D'una banda, es crea un reconeixement especial per a la societat musical que aconseguisca guanyar tres vegades l'esment d'honor en un període de deu anys, un incentiu que premia l'excel·lència sostinguda en el temps. D'altra banda, s'exigirà una declaració responsable que garantisca que les bandes —especialment les estrangeres— concorren amb la seua plantilla habitual, una mesura que busca assegurar l'autenticitat i la igualtat de condicions entre els participants.
Un palmarés amb vocació internacional
L'edició de 2026 del certamen va deixar un resultat que parla per si mateix de la dimensió global de l'esdeveniment. La Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera es va alçar amb el primer premi i l'esment d'honor de la secció d'honor amb 352 punts. En la secció primera va triomfar la Banda Simfònica Associação Recreativa e Musical Amigos da Branca, de Portugal. La secció segona va ser per a la Societat Musical Santa Cecília de Chelva. En la tercera va véncer l'Orchestra Fiati Maria SS di Custonaci, d'Itàlia, i en la secció lliure la Lithuanian Symphonic Wind Orchestra, de Lituània.
Cinc seccions, cinc guanyadors de quatre països distints. La fotografia del palmarés il·lustra millor que qualsevol discurs la vocació internacional d'un certamen que, edició rere edició, convertix el Palau de la Música en una cruïlla on confluïxen tradicions bandístiques de tota Europa. I que en 2027, a més, tindrà de guia Jorge Luis Borges —a través de la música de Francisco Coll— per a explorar, amb fanfàrries i danses ancestrals, els laberints de la creació i la identitat.