Va tardar més de sis dècades a trobar el seu lloc, però per fi el té. Este dimarts 15 de setembre, la ciutat de València ha inaugurat el Museu de la Mar, el primer museu de titularitat municipal que obri les seues portes a la ciutat en quasi dos dècades. L'escenari triat no podia ser més significatiu: la Casa dels Bous del Cabanyal, un edifici del segle XIX que va ser durant generacions el cor logístic de la pesca artesanal valenciana i que hui torna a bategar amb una missió nova: preservar la memòria dels qui van fer del Mediterrani el seu mode de vida.
Un museu que va tardar dos generacions a arribar
La Casa dels Bous es va construir entre 1877 i 1895 per iniciativa de la societat Marina Auxiliant, fundada per a defendre els interessos dels pescadors. L'immoble servia per a guardar els bous utilitzats per a botar i varar les embarcacions, així com les xarxes emprades en la pesca d'arrossegament. És a dir, este edifici que hui acull vitrines, audiovisuals i testimonis orals va ser durant dècades, literalment, una quadra i un magatzem. Eixa transformació diu molt del valor simbòlic de què s'inaugura hui.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va presidir l'acte inaugural acompanyada del regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, i del titular de Cultura en la Diputació Provincial de València, Francisco Teruel. També van estar presents l'autor del projecte museològic, Rubén Pacheco, i els responsables del disseny museogràfic, l'empresa Matra Museografia, juntament amb nombrosos representants del teixit cultural i associatiu de Poblats Marítims.
"Hui no obrim únicament les portes del primer nou museu municipal en quasi dos dècades. Hui recuperem una part fonamental de la història de la ciutat que durant massa temps va estar esperant un lloc permanent des del qual poder contar-se, reconéixer-se i transmetre's a les següents generacions" - María José Catalá, alcaldessa de València.
L'acte va concloure amb un gest tan carregat de simbolisme com el mateix museu: la col·locació en vitrina de les banyes recuperades de les mènsules tallades amb forma de cap de bou del balcó de l'edifici, i una demostració en viu del treball d'un xarxer.
El que guarda dins l'antiga casa dels bous
El nou museu naix després de la rehabilitació i adequació de la Casa dels Bous i permetrà conéixer des de l'origen de la tradicional pesca del bou fins a les embarcacions i oficis vinculats al litoral valencià, passant pel tenyit de les antigues xarxes de cànem, l'evolució del port de València i la història dels barris mariners. Amb una inversió total superior als 2,2 milions d'euros, el recorregut abraça també la devoció popular del barri, forjada en bona mesura pels perills quotidians de la mar.
Entre les peces i elements que podran contemplar-se destaca un llaüt, una embarcació tradicional mediterrània, acompanyat d'aparells de pesca i altres objectes relacionats amb l'activitat pesquera. L'exposició també comptarà amb reproduccions a escala real de dos bous, animals que tingueren un paper fonamental en l'antiga activitat pesquera, ja que eren utilitzats per a traure i botar les embarcacions des de la platja.
Els espais expositius es distribuïxen en tres àrees: la planta baixa i la primera planta de la Casa dels Bous i les anomenades casetes de Tenyidors, xicotetes construccions històriques on es tenyien les xarxes. La Casa dels Bous conserva elements històrics de notable valor, com un rellotge de sol que marca la data de finalització de la seua construcció. La primera planta quedarà destinada a exposicions temporals, mentre que la gestió del conjunt anirà a càrrec de l'ETNO, institució adscrita a la Diputació, que ha cedit una part molt important dels fons.
Seixanta anys buscant un lloc en el mapa cultural
Pocs projectes museístics poden presumir d'una gestació tan llarga. Rubén Pacheco, autor del pla museològic, ho resumix amb cruesa: des de les primeres iniciatives per a impulsar un museu de la mar a València fins hui han transcorregut més de 60 anys, un període que l'activitat lligada a la pesca i a la cultura marinera va anar desapareixent fins a la seua pràctica extinció.
"No ha sigut una tasca fàcil. A pesar de la seua proximitat cronològica, els vestigis materials de la cultura de la mar són més aviat escassos" - Rubén Pacheco, autor del Pla museològic del Museu de la Mar.
La solució va arribar per on sempre arriba quan els objectes desapareixen: per les persones. El projecte es va sustentar en un intens treball de camp entre els veïns de Poblats Marítims, els quals van aportar fotografies, ferramentes, documents i, sobretot, relats familiars. Entre les peces rescatades figuren un banc de fuster, un compàs, diverses serres, tiralínies, raspalls, gúbies, llimes, rems, gats i diferents politges, recuperades d'un antic taller de fusteria naval. Part d'estos materials ja ha sigut restaurada i s'exhibirà de forma permanent en el Museu de la Mar.
Entitats com l'ETNO i el Museu de Santa Pola van col·laborar aportant fons clau per a completar el relat expositiu. Però el verdader pes del projecte, com va reconéixer el mateix Pacheco en l'acte inaugural, el van carregar els veïns del barri: gent anònima que va guardar durant dècades el que ningú més va voler custodiar.
Una setmana de festa per a estrenar el museu
Per a celebrar la seua obertura, el Museu de la Mar ha organitzat una variada programació cultural del 16 al 20 de setembre. Els visitants podran disfrutar de visites guiades, tertúlies, conferències i concerts. Entre les activitats sobreïx una demostració en viu del treball de xarxer i la degustació de paella amb Denominació d'Origen Arròs de València. Una forma d'arrancar que mescla cultura, ofici i gastronomia, tres pilars que sempre van ser inseparables en la vida del Cabanyal.
El museu obrirà de dimarts a dissabte de 10:00 a 19:00 hores, mentre que els diumenges i festius podrà visitar-se de 10:00 a 14:00 hores. Els dilluns romandrà tancat. L'entrada general tindrà un preu de 2 euros, mentre que hi haurà una tarifa d'1 euro per a grups, estudiants, pensionistes i famílies nombroses. A més, l'accés serà gratuït els diumenges i festius.
Este museu no és només el primer en quasi vint anys: és també el primer que naix mirant a la mar des de la mateixa mar. Sorolla el va pintar. Blasco Ibáñez el va escriure. Els pescadors del Cabanyal el van viure. Ara, per fi, té un lloc on contar-se, i eixe lloc els pertany a ells.