Hi ha cultius que no són només economia. L'arròs de l'Albufera és també paisatge, identitat i equilibri ecològic. Però hui, este cultiu mil·lenari travessa una de les seues pitjors crisis: els preus en origen no arriben a cobrir els costos de producció, les plagues avancen sense control efectiu i molts agricultors fan números per a decidir si val la pena tornar a plantar la pròxima campanya. En este context, el regidor d'Agricultura de València, José Gosálbez, va visitar este dilluns la Societat Agrària de Transformació (SAT) d'arrossers de Pinedo per a escoltar de primera mà què està passant al camp.
Una visita al cor de l'arrossar
Gosálbez, que també presidix el Consell Agrari Municipal, es va desplaçar fins a Pinedo per a reunir-se amb els representants de la SAT, intercanviar impressions sobre el desenrotllament de la campanya i traslladar el suport institucional a un sector que, segons les seues pròpies paraules, ho sosté tot. L'encontre s'emmarca en la línia de treball del Consell Agrari de mantindre contacte directe amb els professionals del camp, allunyant-se del despatx per a acostar-se a la realitat dels qui treballen la terra.
"Els arrossers de Pinedo i de tota l'Albufera necessiten poder treballar i viure dignament del seu treball. Darrere de cada campanya hi ha esforç, inversió i risc." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari Municipal de València
No és una frase feta. La situació que descriu el regidor té xifres concretes darrere. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) va alertar que els primers preus oferits pels operadors comercials suposarien un desplom del 30% respecte a la campanya passada i causarien una pèrdua d'aproximadament 0,20 euros per cada quilo comercialitzat. El llindar de rendibilitat se situa en aproximadament 0,54 €/kg de mitjana, de manera que si els preus s'afonaren en els 0,35 €/kg, els agricultors acabarien perdent aproximadament 0,20 euros per cada quilo d'arròs, una diferència que no es cobriria amb les ajudes de la Política Agrícola Comuna (PAC).
Una crisi que amenaça l'ecosistema, no només la collita
El que està en joc no és únicament la subsistència econòmica d'unes famílies agricultores. AVA-ASAJA ha advertit que esta situació abocaria el cultiu a la ruïna i a l'abandó de camps en el Parc Natural de l'Albufera. I això importa molt més enllà del sector primari: sense arrossars inundats, desapareixeria l'hàbitat de centenars d'espècies d'aus i el paisatge característic que definix la llacuna valenciana des de fa segles. En 1986, l'Albufera va ser declarada Parc Natural, un reconeixement que hui se sosté, en gran mesura, gràcies a l'activitat agrícola que l'envolta.
A la pressió sobre els preus se sumen altres fronts oberts. A la incertesa sobre els ingressos se suma el fort increment dels costos de producció: partides essencials per al cultiu, com el combustible i els fertilitzants, mantenen uns preus molt elevats que poden arribar a comprometre encara més la rendibilitat de les explotacions. I si això fora poc, els agricultors valencians fa temps que donen la veu d'alarma sobre la situació del cultiu de l'arròs davant les restriccions normatives en l'àmbit fitosanitari en el marc de la Unió Europea, i la varietat Albufera, la producció de la qual es preveu que caiga un 80% a conseqüència del fong piricularina.
"Sense agricultors no hi ha arròs i sense arròs no s'entén l'Albufera"
Gosálbez no va amagar la seua posició durant la visita. Davant els qui exigixen estàndards cada vegada més alts als productors sense compensar l'augment dels seus costos, el regidor va ser directe:
"Defendre el camp valencià significa defendre els qui produïxen. No podem exigir cada vegada més a l'agricultor mentre augmenten els seus costos i es multipliquen les traves." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari Municipal de València
Una reflexió que connecta amb una realitat estructural: l'agricultor valencià fa anys que està atrapat entre una normativa cada vegada més exigent, uns costos que no deixen de pujar i uns preus de venda que, lluny de compensar-lo, no arriben ni per a cobrir el que s'ha invertit. L'angoixa dels agricultors és tal que, si no es concedixen ajudes directes per les pèrdues, un percentatge important podria abandonar ja este any les seues terres.
"Sense agricultors no hi ha arròs i sense arròs no s'entén l'Albufera. Defendre este cultiu és defendre ocupació, economia i una forma de treballar la terra transmesa durant generacions. El camp valencià necessita futur i eixe futur passa pel fet que els nostres agricultors puguen viure del que produïxen." - José Gosálbez, regidor d'Agricultura i president del Consell Agrari Municipal de València
La visita a Pinedo no resol per si sola cap dels problemes del sector, però sí que envia un senyal: la que algú escolta. En un moment que els arrossers de l'Albufera senten que produïxen a pèrdues i que l'administració els posa més bastons a les rodes que solucions a la mà, el contacte directe amb els representants del Consell Agrari pot ser el primer pas d'alguna cosa més concreta. El que està clar és que el temps apressa: cada campanya que acaba en números rojos és una campanya més prop de l'abandó definitiu d'uns camps que, durant segles, han donat forma a un dels paisatges més singulars del Mediterrani.