Quasi set dècades d'història avalen el guardó artístic més longeu de la ciutat de València. L'Ajuntament ha convocat el Premi Senyera d'Arts Visuals 2026 i el termini per a presentar candidatures tanca el pròxim dilluns 29 de juny. Un certamen que va nàixer en 1957 —el mateix any que un jove estudiant valencià anomenat Manolo Valdés creuava per primera vegada les portes de l'Escola de Belles Arts de San Carlos— i que hui continua sent una de les referències de l'ecosistema artístic de la Comunitat Valenciana.
Un premi amb memòria i projecció internacional
Poques convocatòries culturals a Espanya poden presumir d'una continuïtat semblant. El Senyera va arrancar en plena postguerra i ha acompanyat generacions senceres de creadors, des dels temps del franquisme fins a l'escena contemporània. Entre els seus distingits figura Manolo Valdés, l'escultor i pintor valencià que està considerat com un dels creadors més destacats del panorama artístic actual a Espanya i de major projecció internacional. Nascut a València el 8 de març de 1942, Valdés ha desenvolupat la seua vida entre Espanya i els Estats Units, establint-se finalment a Nova York. Juntament amb Juan Antonio Toledo i Rafael Solbes, va fundar l'Equipo Crónica, grup artístic fonamental dins de l'avantguarda espanyola en el marc de l'últim període franquista i la transició democràtica. El seu nom en el palmarés del Senyera diu molt del nivell al qual aspira este certamen.
La seua obra monumental es pot veure pels carrers de les millors ciutats del món, i, no obstant això, el Premi Senyera representa una cosa distinta: no el reconeixement global, sinó l'origen. El vincle amb la terra.
12.000 euros i un buit en el patrimoni municipal
Les condicions de la convocatòria, publicades en el Butlletí Oficial de la Província (BOP), són clares. El consistori concedirà un únic premi de 12.000 euros, i l'obra guanyadora passarà a formar part del patrimoni artístic municipal de forma permanent. No és poca cosa: cada edició enriquix la col·lecció de la ciutat amb una peça d'autor.
Poden optar al guardó tant persones físiques majors d'edat com persones jurídiques que complisquen els requisits de la convocatòria. Això sí, amb una condició determinant: l'obra presentada ha de ser original i no haver sigut premiada en cap altre certamen o convocatòria anterior. Una sola obra per candidat. L'aposta ha de ser neta.
Creativitat, tècnica i qualitat artística, els tres eixos del jurat
Què busca exactament el Senyera en una obra? La resposta està en els tres criteris de valoració: creativitat, qualitat tècnica i qualitat artística. Cada un d'ells té un pes idèntic, amb una puntuació màxima de 33,33 punts. En total, 100 punts per a qui aconseguisca convéncer un jurat plural i exigent.
Eixe jurat estarà format per un vocal en representació de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i tres vocals designats per la Regidoria d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, elegits entre artistes, galeristes, crítics d'art, historiadors, docents i investigadors. Una combinació que mescla acadèmia i sector professional, teoria i pràctica.
Un palmarés recent que apunta a la diversitat creativa
Les últimes edicions del Senyera dibuixen un retrat interessant d'on mira l'art valencià contemporani. En 2025, Rocío Garriga es va alçar amb el guardó amb la seua obra "Sueño ligero". Un any abans, en 2024, va ser María Jesús González qui va rebre el premi amb una peça que reivindica la salut mental, un tema de creixent presència en el discurs artístic actual. I en 2023, Antonio Samo va obtindre el reconeixement amb la seua escultura "Posiciones".
Tres propostes distintes en forma i fons, però unides per un denominador comú: obres que no es limiten a decorar, sinó que interpel·len. Això, precisament, és el que el Senyera porta buscant des de 1957. Qui vulga sumar-se a eixa història té fins al 29 de juny per a intentar-ho.