Un ram de flors. Pareix un gest senzill, quasi quotidià. Però quan eixe ram és el 'Pomell de Flors' del Corpus Christi i recorre les institucions de València de mà en mà des de fa segles, el seu significat es convertix en una cosa molt més profunda. Este divendres, la Diputació de València va rebre el seu.
Una visita carregada d'història
El president de l'Associació Amics del Corpus, Francisco Esteve, es va presentar en la seu de la institució provincial acompanyat per la vicepresidenta de l'associació, Ana Nebot, i per la directiva Carmen Siscar. Allí va ser rebut per la diputada d'Administració General, Paz Carceller, qui va acceptar el tradicional adorn floral en nom de la Diputació. El pomell lluïx ja en el balcó de l'edifici, sumant-se al paisatge festiu que estos dies tenyix de flors i tradició el centre de la ciutat.
Com marca el costum, una representació de l'Associació Amics del Corpus, encapçalada pel seu president, entrega al llarg de la jornada del divendres adorns florals a autoritats civils, religioses i militars de la ciutat, convidant-los a participar de la festivitat i a engalanar els seus edificis. La Diputació és una de les parades ineludibles d'eixe recorregut institucional.
La 'Festa Grossa', set segles d'identitat valenciana
No és un any qualsevol per al Corpus a València. La celebració arriba en 2026 al seu 700 aniversari, amb jornades d'actes dedicades a posar en valor set segles d'història, fe, tradició i patrimoni cultural. Una efemèride que convertix cada gest d'este any —inclosa l'entrega del pomell— en un acte amb pes afegit.
El terme valencià Festa Grossa es va consolidar en una època que les Falles eren només una manifestació veïnal menor. El Corpus era la festa oficial del Regne i del Municipi, amb una magnitud institucional excepcional, una inclusió social absoluta que tots els estaments i gremis tenien obligació de participar, i un desplegament patrimonial que convertia València en l'epicentre cultural i espiritual del seu temps. Set segles després, eixe esperit seguix bategant.
La tesi que defén els 700 anys d'història s'empara en la primera aparició documentada de la festa l'any 1326, registrada en un llibre del Consell de la Ciutat custodiat en l'Arxiu Municipal, on els jurats de València van incloure per primera vegada el Corpus en el calendari festiu oficial. Una data que hui es reivindica com a punt de partida d'una tradició ininterrompuda.
Flors que engalanen façanes i institucions
El simbolisme del pomell no s'esgota en la seua bellesa. En commemoració del 700 aniversari del Corpus, s'ubicaran set monuments florals a càrrec del Gremi de Floristes de la Comunitat Valenciana en diversos carrers i places de la ciutat. La flor, en definitiva, es convertix en el llenguatge comú d'una festivitat que unix allò sagrat amb allò civil, allò íntim amb allò institucional.
I l'interés per este patrimoni festiu no fa sinó créixer. El Museu del Corpus – Casa de les Roques ha aconseguit en els últims temps el seu rècord històric de visitants, amb més de 93.000 persones procedents de 103 països, un 8% més que l'any anterior. La Delegació de Festes i Tradicions ja ha iniciat la tramitació perquè el Corpus Christi de València obtinga la declaració de Festa d'Interés Turístic Nacional, i l'Ajuntament treballa per a avançar cap al seu reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Amb el seu pomell en el balcó, la Diputació de València no sols decora la seua façana: reafirma el seu vincle amb una festivitat que porta set segles teixint la identitat d'un poble. Poques flors pesen tant.